EL SALÓ DELS PENJATS
Avui a l’acte de constitució del nou Ajuntament la gent del Saló dels Penjats ens ha passat un qüestionari que, en el meu cas, ompliré religiosament a continuació.
És un bon dia per tant, per parlar de la segona professió més desprestigida del món (el periodisme) només superada per la de polític (fins i tot la més antiga ens supera a les enquestes, quina misèria!)
En alguna ocasió algú m’haurà sentit dir que si alguna cosa havia trobat a faltar històricament en la cobertura periodística de Tarragona és la manca d’anàlisi profund i capacitat de contextualitzar històrica i políticament les notícies.
Mai no he amagat que, tot i que quan ho va considerar necessari va criticar molt el PP, el JOAN MARIA PIQUE, antic redactor del Diari em semblava el més brillant de la seva generació. Mai no em vaig queixar si em tocava rebre perquè crec de debò en la llibertat de premsa.
Crec també que ara mateix hi ha un gran fornada de joves periodistes treballant a la ciutat que si aprofiten la seva oportunitat i malgrat les precàries condicions laborals, poden arribar lluny. No destacaré ningú en concret, però n’hi han alguns que només cal parlar una estona amb ells de política per veure que els hi agrada el tema i el dominen.
El que em convida a la reflexió i em preocupa és que resulta que al Saló dels Penjats he trobat escrits de primerísima categoria que després mai no surten als Diaris. No són descripcions del que passa, sinó anàlisi (d’altres vegades són anècdotes només)
Tanta por hi ha a l’anàlisi profund dels esdeveniments polítics? El que es fa al Saló dels Penjats és el que fa qualsevol periodista americà cada dia (i això que diuen que és un país sense llibertat) senzillament periodisme del bo.
Una altra cosa que m’ha sorprès molt és la por que alguns periodistes manifesten en privat o en anònims al Saló sobre possibles intromissions en la seva tasca amb la creació d’aquesta regidoria de la societat de la informació. Jo he insistit molt en campanya sobre això quan parlava del Bolaño i d’altres afers i em deien que no havia de parlar de temes que no fossin estrictament de Tarragona.
Però VOSALTRES SABEU PERFECTAMENT QUE HI HAN PERSONES QUE EN ELS DARRERS ANYS US HAN PRESSIONAT PER TAL QUE PUBLIQUÉSSIU LES NOTÍCIES D’UNA MANERA DETERMINADA, I AIXÒ NO ES POT PERMETRE.
SI US TORNA A PASSAR SIGUEU VALENTS: LA LLIBERTAT EN LA INFORMACIÓ ÉS UN FONAMENT VITAL DE LA DEMOCRÀCIA.
16 de juny, 2007 - 8:42 pm
Alejandro, no crees fantasmas donde no existen. Societat de la Información se refiere a tecnologías de la información, TIC’s (como buen blogger que eres me extraña la confusión que manifiestas, pero bueno).
Y a mi en la vida se me habría ocurrido que alguien pueda pensar que haya intromisiones en la tarea periodística. Decir una mentira muchas veces no la convierte en verdad, es un estilo que se ha usado mucho en esta ciudad, lamentablemente, y espero que cambiemos las formas en este aspecto. Lo digo porque yo nunca he presionado a nadie, lo único que he pedido siempre en mi época de cap de premsa (hace ya tiempo de eso, por cierto) es el mismo trato que al resto de formaciones y lo hacía porque había graves situaciones de desigualdad de trato, porque el gobierno en el que tú estabas sí que presionaba, con llamadas directas del alcalde Nadal de tono no especialmente amable a los redactores y al director.
En cualquier caso, espero que podamos ser constructivos, no me parece responsable generar miedos com tú haces, a mi ni se me habría ocurrido, la verdad, el tema que planteas. Ya decía mi abuela que el ladrón piensa que todos son de su condición, no creo que sea tu caso pero ten cuidado porque se puede interpretar así.
Un abrazo y felicidades por tus nuevas responsabilidades. Espero que podamos col.laborar en muchos proyectos en favor de la ciudad.
Ah! Y que veas que te leo…..
Bego
16 de juny, 2007 - 10:01 pm
amigo Alejandro felicidades por tu discurso , sensato y coherente, dentro de 4 años tarragona sera tuya o nuestra.
p.d: te debo una respuesta de sms, pero no hay novedad cuando la tenga parlem
17 de juny, 2007 - 12:39 am
Hola Bego,
En primer lugar yo no genero miedos, sino que me refiero a algo sobre lo que me ha insistido mucha gente del mundo periodístico y que he visto reflejado en el blog del Saló dels Penjats.
En segundo lugar, coincidirás conmigo en que las direcciones generales de la sociedad de la información o similares creadas en otras Administraciones han tenido efectos devastadores en la libertad de prensa, con informes vergonzosos sobre los medios (y no sólo desde el PSC, cierto es)
En tercer lugar, te puedo asegurar que para nada pretendo perjudicarte; si así fuera hubiera montado algún confidencial anónimo o algo así. Como odio jugar sucio de esa manera prefiero manifestar esa inquietud que algunos periodistas me han trasladado.
Creo que el formato blog es bueno para trasladar esas cosas, como alguna lindeza que me soltaste tú, a mi modo de ver injusta, como que en la campaña crispaba, cuando jamás descalifiqué personalmente a nadie y nunca nadie me ha acusado de ello, más allá del hecho de que cada uno tiene su estilo y en mi caso me gusta usar la ironía, pero sólo con connotaciones políticas.
Como acertadamente señalas, repetir una mentira 1000 veces no la convierte en verdad y sólo a ti te leí repetidamente que yo crispé, cuando todos los periodistas unánimemente señalaron que si algo podía sacarse en positivo de la campaña era la cordialidad de los candidatos en contraste con épocas pasadas, (más allá de algún episodio muy aislado de trifulca dialéctica)
Por lo demás estoy seguro de que como siempre nos hemos llevado muy bien, así seguirá siendo.
Un abrazo.
17 de juny, 2007 - 12:43 am
Hola Josep,
Gracias de nuevo y sobretodo no sufras por lo del sms, tranqui.
Hay que darle un tiempo al nuevo gobierno y lo digo con sinceridad. Yo también empecé de cero hace cuatro años y al principio cuesta. Así que todos los concejales de gobierno nuevos tienen mi comprensión. Al Alcalde sí que le exigiré un poquito más.
17 de juny, 2007 - 10:49 pm
Hola Alejandro:
Primer gràcies per entrar al meu estrenat blog i els ànims que m’has donat, no sé si seré capaç de anar actualitzant-lo, al menys ho intentaré.
Intentaré expressar la meva opinió pel qui la vulgui llegir, ja que en altres ocasions els mitjans de comunicació no l’han reflectit.
Segon: Felicitats perquè ahir al saló de plens vas estar especialment esplèndid em va agradar molt el teu discurs, sensat, coherent, realista.
Al nou alcalde felicitar-lo per el seu èxit electoral, però no es un nou vingut a la política, porta 25 anys a l’ajuntament per tant marcar-li d’aprop totes les promeses que ha fet i veure quantes vegades cau en incoherències.
17 de juny, 2007 - 11:02 pm
Gràcies Quim!
Estic convençut que finalment això del bloc t’enganxarà com m’ha passat a mi.
Jo insisteixo també en la felicitació al PSC i en donar el temps necessari, sobretot als nous consellers. Però cap govern socialista a la història de la humanitat ha sigut cap compte de fades i per tant estic segur que tindrem una legislatura mogudeta.
Sempre queda la possibilitat que sigui el primer govern socialista que compleix totes les sevs promeses, però molt em temo… “que va a ser que no”
En tot cas els hi desitjo sort i bona feina!
18 de juny, 2007 - 12:05 am
El cas Bolaño és el que trobo més escandalitzant, no només no va dimitir després de les amenaçes sinó que el senyor Montilla va intentar justificar-ho dient que s’havia tractat d’un “calentón”, com si es tractés d’una baralla entre gitanos (perdoneu-me l’expressió). Vergonyós…
18 de juny, 2007 - 4:28 pm
Vaja, m’han sit que si visitava el teu blog em trobaria una sorpresa… Moltes gràcies, Alejandro, però avui en dia que t’elogïin des del PP no sé si em fa bé o em fa mal…
Una cosa sí que sé, per això: que els elogis que venen de persones intel·ligents son una alegria, per sobre de les diferències que ens puguin separar. Per això, t’ho agraeixo molt.
Per cert, he vist un comentari en la llengua de Cervantes que m’ha cridat molt l’atenció. Has introduït una secció d’humorisme al teu blog?
Per cert, això m’ha servit per descobrir la blogosfera tarragonina. Està molt bé que polítics i periodistes facin bullir l’olla i que es generi debat. Les proclames son dolentes, els debats son bons.
18 de juny, 2007 - 6:19 pm
Hola Joan Maria,
Gràcies per tornar-me l’elogi. Ja saps que el que dic és sincer.
I benvingut a la blogosfera tarragonina, Cada dia s’està posant més interessant, amb comentaris com bé dius dignes del club de la Comèdia… “yo no he sido, yo no he sido” “en la vida se me habría ocurrido” Je, je
18 de juny, 2007 - 8:43 pm
M’agrada aquest post, penso que estimula el pensament…
Sobre aquest tema del control sobre la informació personalment -i ho he comentat en altres blogs- trobo un escàndol lo del senyal únic televisiu a l’Ajuntament de Reus. A ningú no se li escapa que és una maniobra del tripartit per tal de controlar les imategs de l’Ariel Santamaria, que ens agradi o no, doncs ha estat escollit democràticament.
Alejandro, et contesto el tema de la tauromàquia ben aviat. I gràcies per llegir-me.
18 de juny, 2007 - 9:21 pm
Hola Tondo,
El que ha passat a Reus és una vergonya per part d’alguns que van de tolerants per la vida però es prenen a ells mateixos massa seriosament.
Amb tots els respectes, si comparem l’avorridíssim discurs ple d’entel·lèquies políticament correctes de l’Ernest Paris i el del Santamaria, doncs jo em quedo amb el del Santamaria.
Als oasis passen aquestes coses: la gent acava farta de tant de sucre i voten qualsevol cosa que mogui una mica l’ambient.
18 de juny, 2007 - 10:00 pm
Entre hippies-pijos i hippies-freakys… no hi ha color.
19 de juny, 2007 - 1:11 pm
hola alejandro,
com és que determinats sectors liberals defenseu la llibertat de moviments de capital i mercaderies i no la llibertat de moviments de persones, bé, persones pobres s’entén ,que els rics sí que es podem moure. No estic defensant els papers per a tots, però me podries explicar aquest doble barem?
19 de juny, 2007 - 9:50 pm
Hola Vladimir,
Et contesto ben ràpid:
Sempre podria dir que perquè d’altres defenseu l’invers, però no em centraria en el més fonamental i és que el teu argument és la típica trampa retòrica progre que no s’ajusta a la realitat: no existeix CAP MOVIMENT DE CAPITAL que no estigui sotmès al control polític (remesas monetàries, intercanvis de tot tipus) amb impostos.
Per tant mai no és lliure del tot (tret dels paradisos fiscals que com a lliberal no comparteixo, perquè un dels fonaments del liberalisme és la igualtat davant la llei)
Per tant, la qüestió no es centra en si el moviment de capital és lliure o no (que mai no ho és) sinó en el grau de control que l’Administració aplica.
Exàctament igual que en la circulació de persones: mai no és lliure del tot, sinó que queda sotmesa al control de l’Administració que decideix els paràmetres pels quals es controla.
En el cas de les persones jo sóc un gran partidari de la immigració (com als USA, país d’immigrants per definició) però sempre que garanteixin que venen amb garanties de poder buscar-se dignament la vida i no a amuntegra-se i passar ràpidament a les activitats il·lícites.
Aquest és el control mínim de l’Administració, com determinades taxes en l’intercanvi de capitals.
El “Papeles para todos” no seria neoliberalisme immigratori, sinó “neogilipollisme” polític.
23 de juliol, 2007 - 12:46 pm
“(…) Decir una mentira muchas veces no la convierte en verdad, es un estilo que se ha usado mucho en esta ciudad, lamentablemente (…)”. La Begoña es deu referir a ella mateixa, perquè en precampanya va dir (i repetir) mentides a cabassos.
Ànims Alejandor, i endavant.
23 de juliol, 2007 - 4:18 pm
Óscar,
Coneixes molt bé el personatge…..je, je, je