SOBRE L’ÀFRICA
Responent a la demanda del Marc Arza de Reus avui parlaré una mica de l’Àfrica.
Lluny de plantejaments paternalistes crec sincerament que qui més perjudica aquest continent són els representants d’un “NOU COLONIALISME” el de determinats “solidaris” d’ONG’S, l’ambició màxima dels quals és gestionar les subvencions que arriben al continent i mantenir-lo en la misèria per garantir així la continuïtat de les subvencions.
Hi ha molta hipocresia sobre aquestes coses. El major productor de llet del món (Nigèria) ha de veure com al seu país arriba llet francesa subvencionada més barata.
Si no poden exportar els seus productes o ni tan sols vendre’ls als seus propis països, com podran desenvolupar-se?
Però el pitjor de tot és comprovar com personatges fastigosos com José Bové encara tenen la barra de declarar-se “defensors del tercer món” a la vegada que continuen exigint, per la força si cal, més protecció dels productes de la UE “davant els preus dels productes africans!!!!!!! És pot tenir menys vergonya???
I després estan els esrupulosos dels “productes naturals” que es dediquen a donar lliçons sobre transgènics i d’altres temes amb l’estòmac ben ple.
Aquest intervencionisme occidental amb l’Àfrica és de vegades desastròs. Atenció a la notícia que he trobat a Internet:
En un reciente artículo publicado en The Wall Street Journal, el ex ministro de Sanidad de Uganda, Sam Zaramba, recordaba cómo “Los Estados Unidos y Europa erradicaron la malaria en 1960, en gran medida gracias al uso del DDT”. Dos años más tarde, en 1962, Rachel Carson (de cuyo nacimiento se ha cumplido recientemente cien años) publicó uno de los libros más señeros del ecologismo, y a la vez más exitosos: Silent Spring (Primavera silenciosa). En él, Carson describía los supuestos efectos devastadores del uso de dicho pesticida.
Sólo diez años más tarde de la aparición del libro, en 1972, la Agencia de Protección Ambiental de los Estados Unidos (EPA), decidió prohibir la fabricación y el uso del DDT, a pesar de contar con la opinión contraria del equipo de científicos encargado de estudiar sus efectos. Estos científicos hallaron que el DDT no es dañino para las personas, lo que “es especialmente cierto cuando se rocían pequeñas cantidades sobre las paredes para repeler a los mosquitos”, destaca Paul Driessen en un reciente artículo publicado en el New York Post.
Esa prohibición tiene todos los días consecuencias trágicas, ya que, recuerda Driessen, “dicha enfermedad sigue matando a dos millones de personas al año, principalmente en África”. De hecho “El ano pasado la Agencia de los Estados Unidos para el Desarrollo Internacional y la Organización Mundial de la Salud han vuelto a recomendar el uso del DDT para el control de la malaria”.
Contra el nuevo colonialismo
Por su parte, el ex ministro de Sanidad de Uganda Sam Zaramba escribía este martes en The Wall Street Journal titulado “Dadnos DDT”. En él, recordaba un experimento en la región ugandesa de Kanungu, en el que el uso del DDT “redujo la malaria en un 98 por ciento”.
Zaramba se duele en su artÃculo de que “Pese a que la Autoridad Nacional de Gestión Medioambiental de Uganda ha aprobado el uso de DDT para el control de la malaria, los ecologistas occidentales continúan socavando nuestros esfuerzos y desalentando a los gobiernos del G-8 a que nos apoyen”. Pero advierte de que “África está dispuesta a levantarse por encima del colonialismo actual que nos mantiene empobrecidos”. Y espera que el “liderazgo” del G-8 contribuya a la autodeterminación de los paÃses africanos y “comience a apoyar las soluciones que funcionan”.
16 de juny, 2007 - 5:56 pm
Alejandro,
Tens molta raó en allò que cites i argumentes.
Jo amb el Bové només comparteixo “el noble arte de fumar en pipa”, i em pregunto: Només fumarà tabacs de pipa naturals? Són tan bons aquells caramelitzats… fermentats al whiskey, amb aroma a chocolata, etc. D´aquestos progres que lluiten contra el Lliure Mercat… no pot esperar res bó.
Jo estudio medicina i que sàpiga no hi ha cap problema amb els trangènics; és més: són bons per certes malalties com el celíacs i a més a més al tercer món fan que les collites siguin millors i sense enfermetats que es desenvolupen per manca de pesticides.
Àfrica serà un continent ric quan la UE i els EUA creguin de veritat en el “libre mercado” i deixin exportar els seus productes sense taxes, aduanes socialistes i demés.
Hem de recordar també que Àfrica està governada per governs déspotes-dictatorials i també han passat molts anys de governs socialistes; Bush quan va arribar a ser President dels USA… el primer que va fer es continuar amb ajudes a l´Àfrica, però a canvi de reformes democràtiques, institucions serioses i… demanar comptes cada “x” anys per veure si s´ha avançat o no. Em sembla molt bé; hi ha tants antiamericans avui en dia… que cal dir-ho.
Respecte al DDT… no hi ha cap dubte; o s´amplia el seu ús… o continuaràn morint milers d´africans al dia.
Per acabar… una recomanació literaria per conèixer millor el continent negre:
“Ébano”. Ed. Anagrama. Autor: Ryszard Kapuscinski.
17 de juny, 2007 - 11:23 pm
Alejandro,
Gràcies pel post.
Marc
18 de juny, 2007 - 8:49 pm
Doncs a mi el José Bové em cau bé, tot i que no conec el seu pensament en profunditat. Penso que cal buscar l’equilibri entre la lliure circulació de productes agraris i la protecció dels nostres productes. No pot ser que el nostre territori es converteixi en un espai on els pagesos siguin història, i al mateix temps cal que els pagesos africans puguin també comerciar amb qui els hi plagui. Però molt em temo que el problema no està en la pagesia, ni en Jsé Bové o Pep Riera, sinó en els intermediaris…
18 de juny, 2007 - 9:16 pm
Hola Tondo,
Si jo també penso que en determinades circumstàncies cal protegir, però després no vaig pel món com el bové donant lliçons de bona persona. Quan protegim l’avellana del Camp jo ja hi estic totalment d’acord perquè en aquesta vida s’ha d’escollir i jo prefereixo que els hi vagi bé als d’aquí que als de Turquia (amb tots els respectes) però després no diré que jo defenso als de Turquia.
Aquesta és la diferència entre un que fa bé la seva feina (Riera) o un que no (Bové)
22 de juny, 2007 - 1:42 am
El bové es un hipòcrita a l’igual que tots els progres amb el relat antiglobalitzador. Tant de bo…sigui…eliminat, o simplement acallat, les seves dosis d’hipocresia posen malalt a qualsevol.