SOBRE JOSEP PIQUÉ
Quan penso que José Montilla és President de la Generalitat i que Josep Piqué deixa la primera línia política, no puc evitar reflexionar sobre si l’aprovat automàtic s’ha traslladat també a la política. No és qüestió de defensar aquí l’oligarquia, però sí quelcom més proper a allò del “govern dels millors”
Tampoc no és la meva intenció aquí la d’interpretar el que ha passat. El meu compromís amb els lectors d’aquest bloc és el d’aportar elements que no es trobin en els mitjans de comunicació convencionals i tothom em reconeix que l’èxit del bloc radica precisament en això.
Josep Piqué és un polític superdotat, amb una intel·ligència fora del comú. Jo vaig tenir l’oportunitat de ser President de Noves Generacions durant gairebé tres anys i des del punt de vista intel·lectual va suposar tot un repte obrir actes públics abans que ell. No sempre passa això en política; no sempre tens l’oportunitat d’aprendre més enllà dels llibres.
Tot i que ha fet mítings de gran qualitat, el seu millor format és el de la xerrada d’una hora per cent persones sobre una temàtica concreta (el seu ventall és amplíssim i va de l’economia a la política internacional) És aquí on senta càtedra.
Personalment sempre m’ha mostrat un gran respecte. No s’adreçava als joves amb tòpics sobre si som el futur i aquestes coses, sinó que fins i tot, tinc la sensació que pujava la qualitat del discurs davant nostre. És evident que va confiar en mi, en la mesura en que posar un candidat de 30 anys en una capital de província no és una aposta senzilla. Jo això no ho puc oblidar en un mal moment per ell: és qüestió de “chapleta” com diu el meu pare, d’integritat personal.
Alguna idea però, en matèria de comunicació política o estratègia no vaig tenir l’oportunitat de traslladar-la més enllà del Comitè Executiu, que no sempre és el millor espai per aquestes coses, però la sensació de ser escoltat és sempre molt agradable.
La política és totalment irracional. És gairebé sempre sentiments. En un debat absolutament irracional i fet per estigmatitzar el PP (que en teoria havia de guanyar el 2004 a Espanya) com el de l’Estatut, intentar fer un debat racional sobre una part del redactat, no podia ser sinó immediatament instrumentalitzat pels adversaris del PP.
És quan governes que pots fer les coses des de la racionalitat. Coses com lliberalitzar el sector energètic espanyol, prestigiar la diplomàcia espanyola i enfortir la nostra possició al món o explicar l’acció de govern de forma didàctica i entenedora. I és això el que hem de valorar de’n Josep Piqué. Seria molt injust no fer-ho ara.
21 de juliol, 2007 - 10:16 am
Reflexions interessants com sempre les que fas. Piqué ha estat un polític molt valorat, potser més pels seus no-votants que pels seus votants. Per al PP català va ser un fitxatge de luxe. Tothom l’assenyalava com l’home de Pujol en el primer executiu Aznar i va acabar sent un dels valors més importants del PP, amb una trajectòria brillant. Ha tingut alguna cagada, com la moció de censura contra Maragall. Però ha sabut remuntar.
Piqué encara serà més valorat a partir d’ara, un cop fora de la política. Tothom recordarà les coses positives oblidarà les negatives, com ha passat amb Maragall i Pujol. Però espero un altre article teu ben aviat parlant del futur del PP i del PPC i de l’estratègia política que ha de seguir. I parla també una mica del Daniel Sirera, que ja fa temps que el veiem en la política catalana però ara passa a primera línia.
21 de juliol, 2007 - 1:16 pm
Alejandro, personalment crec que la marxa d’en Josep Piqué es una gran pèrdua per vosaltres, per les seves formes i la seva manera de pensar, i per la seva categoria com a polític i com a persona, però dit això jo em pregunto:
Perquè en Piqué es tant admirat per els seus rivals polítics, que tots reconeixen la seva gran vàlua i en canvi no ha estat capaç de millorar els resultats electorals d’en Vidal Quadres?. Es que els votants del PP Català no es mouen de la franja dretana espanyolista, i per tant sempre té un vot molt fidel, que sigui quin sigui el seu candidat obtindrà els mateixos resultats. Es a dir està estancat i ni puja ni baixa?.
Quin es el missatge que donarà el PP a partir d’ara amb Sirera al cap d’amunt del partit?, es evident que heu de seguir les consignes que us donin de la seu central a Madrid, però a partir d’ara sereu bel•ligerants amb la sensibilitat catalana?. Els millors resultats de ERC han estat quan hi han hagut conflictes i crispacions importants entre el PP i Catalunya i quan va haver aquella campanya mediàtica des de els mitjans de comunicacions espanyols que crucificaven en Carod i que a Catalunya el van fer quasi un màrtir en vida, llavors en aquella època de crispacions va ésser quan ERC va tenir el estiravot. Si us plau Alejandro no torneu a caure en el mateix parany.
21 de juliol, 2007 - 4:17 pm
Jordi,
Crec que l’estratègia ha de ser fidelitzar vot de cara a les Generals. efectivement ja en parlaré del tema
21 de juliol, 2007 - 4:23 pm
Quim,
No es tracta de seguir consignes de Madrid o de BCN. Cada partit té la direcció on la té. De vegades vosaltres heu seguit les consignes de…ZP.
Potser a Carod se’l va fer màrtir, però va ser la legitimació per part de CiU del sobiranisme el que els va donar força: CiU en lloc d’acceptar el seu pacte amb el PP (Nadal a TGN no tenia cap problema en fer-ho i guanyava de carrer) va iniciar una cursa sobiranista demanant en campanya un nou estatut.
Les raon per les quals Piqué no va superar Vidal Quadras en Autonòmiques són diverses, però recordem que en les Generals de 2000 el PP va aconseguir el 25% dels vots. Era el camí. La derrota l’any 2004 ho va canviar tot. L’oposició és molt dura, com bé sabeu vosaltres.
Gràcies Quim per les teves sempre el·laborades anàlisis. Enriqueixen el bloc
21 de juliol, 2007 - 5:51 pm
Hola,
Evidentemente la estrategia es conseguir ayudar a Rajoy en todo lo posible en las generales, bajo mi opinión con Piqué no se hubiera podido conseguir a pesar de que Piqué es un político muy inteligente, a diferencia de otros -como por ejemplo Montilla o Pepe Blanco- y con una gran preparación académica que eso se nota en muchas ocasiones en sus discursos político,pero creo que a día de hoy es lo mejor que ha podido hacer Rajoy (hablando siempre bajo mi punto de vista, que no tiene porque ser acertada).
Yo opino que A pesar de que lamento la marcha de Josep Piqué considero que partidiendo de la base del partido popular central creo que es la decisión más acertada que se ha podido tomar, tanto para la buena imagen del PPC y PP como la buena imagen de Piqué,puesto que todo se acaba y esto ya estaba finiquitado hace un tiempo, ya que para mí no fortalecía el sentimiento del partido popular, no ayudaba a Rajoy para nada. A lo largo de estos últimos años sobretodo a raíz de la marcha de Aznar han sido numerosas las discrepancias mostradas entre el PPC y el PP. No discuto la inteligencia de este gran político- con muy buena preparación académica a diferencia de otros políticos- pero en tu posts nos has hablado que la “politica es casi siempre sentimiento” y así debería de ser siempre y si tenemos en cuenta esta frase Josep Piqué creo que no era la persona + idónea para presidir el PPC actualmente, su ciclo ha acabado, la conexión entre el PPC y el PP estaba rota, y creo que Rajoy se quita un gran peso de encima, a causa de las múltiples desavenencias que han tenido en estos últimos 2 años y que bajo mi punto de vista han causado desconfianza de los ciudadanos hacia el PP al no tener unos argumentos firmes entre los 2 presidentes del PP , yo personalmente veo con buenos ojos el nuevo presidente Daniel Sirera, aporta un aire de fuerza y juventud al partidoy como tal fomentará la participación de la juventud, hay una frase muy acertada hoy de Sirera que resume lo que no ha hecho Piqué y lo que a mi juicio le ha llevado a dimitir:
“Sirera que se: propone trabajar lo que haga falta para aupar a Mariano Rajoy a la presidencia de España desde Cataluña”
Creo que a Piqué para seguir en el partido durante unos años + le ha faltado esto el apoyo, que tal vez, en ocasiones impulsado por sus orígenes nacionalistas no ha llegado a dar, y la verdad que es una pena porque yo también considero a Piqué un político inteligente y con maneras buenas para haber estado durante un par de añitos +. Ahora por ultimo sólo le quiero decir: GRÁCIAS, por todo lo bueno que nos has traído.
Pero haber si esto sirve para conseguir más votantes en Catalunya
21 de juliol, 2007 - 7:30 pm
A mi personalment em cansa una mica aquesta tornada de que ara el PP es radicalitzarà. És clar, des de la perspectiva nacionalista, tot el que sigui allunyar-se dels seus plantejaments és estar supeditat a Madrid, anar en contra de Catalunya, etc. Però si algú ha radicalitzat el seu discurs en els últims anys és CiU. Va volguer substituir al PP per ERC, i així li ha anat.
22 de juliol, 2007 - 1:13 pm
Hola Carlos,
Como siempre, lúcido. Aprovecho para recomendar a los lectores de mi blog que se pasen por el de Carlos (CLD)
22 de juliol, 2007 - 1:16 pm
Hola Xika,
Estoy de acuerdo contigo en el sentido de que ahora sólo queda mirar hacia delante y ganar las Generales (se puede conseguir, que no se hagan demasiadas ilusiones algunos)
Están muy abiertas y puede ganar cualquiera. Ni el PSOE las perdió al acabar la tregua ni el PP las pierde ahora.
Quien diga lo contrario se llevará una sorpresa, como los que decían, sin tener ni idea de comportamiento electoral, que yo perdería dos concejales en las últimas municipales.
22 de juliol, 2007 - 6:28 pm
Hola Alejandro, jo també penso que en Josep Piqué és un dels millors polítics que hi havia a tot l’Estat, és una pena que desde Madrid no li hagin diexat més marge de maniobra i que desde Madrid estiguin fent una campany tant agressiva contra Catalunya, és una pena que per culpa del “Trio” moltes vegades el PPC no pugui tenir un discurs propi hi hagi de “tragar” com ho va haver de fer en Piqué moltes vegades, és una pena
22 de juliol, 2007 - 6:31 pm
Hola Alejandro, jo també penso que en Josep Piqué és un dels millors polítics que hi havia a tot l’Estat, és una pena que desde Madrid no li hagin diexat més marge de maniobra i que desde Madrid estiguin fent una campany tant agressiva contra Catalunya, és una pena que per culpa del “Trio” moltes vegades el PPC no pugui tenir un discurs propi hi hagi de “tragar” com ho va haver de fer en Piqué moltes vegades, és una pena que Catalunya perdi un polític de tanta qualitat com ell.
Espero que el Sirera sigui guerriller i defensi els interessos de Catalunya, i si desde Madrid no es moderen, serà impossible que el PP acabin governant a les properes Generals.
Gracies per aquest bloc en el que dius el que penses que, com moltes altres persones, visito cada dia.
22 de juliol, 2007 - 6:45 pm
Hola Capità,
Discrepo en això del discurs propi (si això significa tenir una òptica nacionalista d’enfrontar-se perque sí amb Madrid)
Els teus elogis a Piqué els valoro positivament, però no em puc oblidar que al notari vau anar per no pactar amb el PPC, no amb el PP, amb el que ara sí que estaríeu disposats a pactar.
Molt pitjor l’hipòcrita Montilla: diu que amb Piqué es podia parlar, i perquè vas signar el PACTE DEL TINELL PER AÏLLAR-LO?
Tothom parla bé del Piqué, però mai un polític a Catalunya havia sigut tan malament tractat pel nacionalisme i per l’esquerra, i no em vingueu amb la cantarella de l’Acebes i el Zaplana, perquè ells no manaven quan es va signar el Tinell.
22 de juliol, 2007 - 7:22 pm
No dic tenir una òptica Nacionalista n’enfrontar-se PERQUÈ SI AMB MADRID. Està clar que sou el mateix partit i no podeu dicrepar en tot (sinó malament!), però si que és veritat que el Piqué, per exmeple, amb el tema de l’Estatut, per dir el que pensava ja el volien fer saltar i després es va haver de retractar.
(si abans hi han dos posts semi iguals és perquè se mha escapat el ENVIAR EL COMENTARI)
23 de juliol, 2007 - 12:15 am
El caso de la dimisión de Piqué me resulta curioso desde el punto de vista de que no ha finalizado digamos de la manera elegante como deberia tener el fin de trayectoria de un politico tras un periodo en el cargo,
Todos creemos supongo que no ha sido la mejor manera quizas o siquiera la mas merecida para un politico, en mi opinion con mucha mas talla que la mayoria que configura el actual arco parlamentario catalan, de todas maneras hay momentos en los que se necesitan revulsivos para poder mejorar las cosas, aunque podamos discutir de las diferencias de estilos o caer en la clasica demagogia que usa bastante la izquierda como ahora en la que pone a Josep Piqué como cabeza de turco del aparato del partido,
Me alegro personalmente de la elección de Dani Sirera, me parece una persona combativa y poco amigo sucumbir en lo politicamente correcto, por lo que supone un aire renovado que necesitaba el partido en Cataluña, acabo expresando mis mejores deseos para Josep Piqué ya que en lo personal me parece una gran persona y ha realizado un honorable trabajo en la dificil politica catalana.
26 de juliol, 2007 - 4:10 pm
aixo de que els demes politics parlin molt be d´en pique…
no se si es bo, jo era un fan de pujol, i el buid de pujol potser pique el va omplir, jo gracies a pique vaig coneixer el pp, i be ara ell no hi es pero al pp queda gent molt molt bona.