Arxiu del agost del 2007

BALLESTEROS I EL POUM

dimecres, 29/08/2007 (11:51)

El Sr. Ballesteros ha demanat durant l’estiu la dimissió dels màxims responsables de l’oposició arran l’aprovació del Pla General. Obviant el fet que és la primera vegada a la història (tret de les dictadures “bananeres†on es persegueix l’oposició) en la que es demanen dimissions a l’oposició, el Sr. Ballesteros incompleix la promesa expressada en la seva pressa de possessió de “no mirar cap enrere i no ser revantxistaâ€
No és el que està fent precisament oportunisme, revantxisme i mirar cap enrere? És aquesta la nova manera de fer política que va oferir en campanya? Així és com vol arribar al consens en els gran temes de ciutat?
Algú li ha demanat a ell la dimissió pels retard que la seva irresponsable actitud va provocar en la variant de la N-340? Nosaltres no, perquè això ja forma part del passat, tot i que ell mai no va fer autocrítica, cosa que sí hem fet nosaltres amb el POUM.

El Sr. Ballesteros està nerviós perquè ha de prendre una decisió i no pot quedar bé amb tothom. I això de no quedar bé amb tothom no ho suporta.
Ha de decidir si manté el Pla General o el retira. I ho ha de decidir ell, que és l’Alcalde i ha estat votat per decidir i no traslladar la seva responsabilitat a l’oposició. Si no es veu amb la valentia suficient per prendre decisions difícils, que plegui ell i el substituirem aquells que sí que estem disposats a prendre decisions de vegades difícils.

En qualsevol cas, el mateix Sr. Ballesteros s’ha ficat en una trampa: si manté el Pla General analitzant les al·legacions a fons i acceptant les més raonables, farà exactament el que hem proposat des del PP i per tant estarà recolzant l’actuació dels mateixos als que ara demana la dimissió i segons ell, som “responsables del patiment de milers de tarragoninsâ€.
En conseqüència, només li queda una sortida digna: o retirar el Pla General que segons ell, tant perjudica a les famílies tarragonines, o bé presentar la seva dimissió. Que el retiri o que plegui. Així de clar. No es pot dir que es recolza als afectats i a la vegada prometre el Gremi de constructors que es mantindrà el Pla. Insisteixo, no es pot quedar bé amb tothom.

El Sr. Ballesteros ha perdut una gran oportunitat per demostrar que els socialistes de Tarragona havien canviat. El seu estil de “perversitat de vellut†consisteix en somriure molt de cara a la galeria però clavar-te la ganivetada per l’esquena.
Tarragona no es mereix un Alcalde venjatiu que vol anular l’oposició i el debat (ja sabem que els debats li fan molta por) demanant dimissions i traslladant la seva responsabilitat als altres per covardia. Insisteixo. Que el retiri o que plegui.

UMBRAL Y RAJOY

dimarts, 28/08/2007 (12:01)

Descanse en Paz, Francisco Umbral.
Umbral es uno de los grandes de nuestro tiempo y creo que así será reconocido unánimemente.

Izquierdista convencido, aunque receloso del relativismo cursi de la izquierda contemporánea (algo que le había llevado a dejar de apoyarla) su crónica política destacó siempre por la acidez y un sentido del humor único. Me centro en su crónica política porque éste no deja de ser el blog de un político.

Compartía con él una absoluta admiración por Mariano Rajoy.

La gente que me conoce y que conversa conmigo en privado y en confianza sobre política sabe que esa admiración es muy sincera; de hecho tengo buenos amigos en el partido y fuera de él (ellos saben de qué hablo) con los que he mantenido bizantinas discusiones sobre Rajoy.
Lo que dice Umbral sobre Rajoy (ha escrito otras muchas columnas sobre él) se parece mucho a lo que yo pienso, aunque infinitamente mejor escrito.

CAROD PONE FECHA A LA INDEPENDENCIA

dilluns, 27/08/2007 (09:42)

Creo sinceramente que cometeríamos un grave error si desde el PP como partido, o desde el pensamiento liberal-conservador en general, nos escandalizásemos ante la nueva “boutade” del amigo Carod-Rovira.
Sería darle oxígeno a un político especialista en el victimismo cuando las cosas no le van muy bien. Y es que las cosas le van muy mal. Pero que muy mal.
Su vía “progresiva” hacia la independencia recibe cada vez más críticas entre los sectores más impacientes del independentismo catalán, jaleados además por ese auténtico maestro de la conspiración llamado Puigcercós, que se cargó a Colom, se cargó a la Rahola y ahora poco tardará en deshacerse del de Cambrils.
Por eso intenta provocar ahora un ataque a su persona, para volver a unir a su partido en torno al líder mesiánico que siempre ha creído ser, atacado una vez más por la “derecha españolista” Como cuando el viajecito a Perpiñán.

Tiene que ser muy duro para Carod ver cómo su epitafio político ya está escrito. Sobretodo cuando sabe quién se lo ha escrito. Siempre recordaré a Puigcercós en una entrevista con la Terribas en el C-33, con las manos garabateadas de rojo (algo que la cámara captó) llenas de chuletas para combatir la inseguridad.
Se pueden ustedes imaginar que no siento demasida pasión por Carod, pero el hombre lee, eso nadie lo puede negar. Y aún así va a ser abducido por el de las chuletas en las manos, alguien que, a falta de más méritos, utiliza un gran instinto para parecer radical ante los suyos y moderado ante los contrarios, muy al estilo de ZP, su maquiavélico modelo.

Por todo ello mi consejo es el siguiente: pasemos de Carod que ya vendrá Puigcercós a por él. El PP tiene otras prioridades.

JORDI ROCA DEIXA LA SEVA EMPRENTA

dijous, 23/08/2007 (12:22)

El meu bon amic i portaveu adjunt Jordi Roca i Mas entra en l’arena blocaire.
Us asseguro que els seus escrit no deixaran indiferent ningú!!!

POPULISME TARRAGONÃ

dissabte, 18/08/2007 (11:43)

En més d’una ocasió m’he referit a “la cara fosca” del llegat d’un gran Alcalde com Joan Miquel Nadal. Aquesta cara fosca ha estat el populisme, no necessàriament l’aplicat per ell (que de vegades també el practicava) sinó sobretot, per una sèrie de regidors que el van acaronar, “pelotejar” i suposadament seguit fidelment (fins que ja no els podia ajudar i el van trair) durant el seu mandat.
Aquesta protecció del fenomen populista no és responsabilitat exclusiva de Nadal i CiU; al PP també vàrem permetre la seva presència. Però també el PSC ha fet campanya amb els canvis de xaqueta del populisme tarragoní i ara ja no saben com pagar els serveis prestats.
O fin i tot a ERC, tot i que no ho sembli, estan integrant les tècniques populistes que algun dia van estar presents a una part del …PP!
TOTS HEM D’ENTONAR PARCIALMENT EL MEA CULPA, TOTS.

Les característiques fonamentals del polític populista tarragoní són les següents:

A) Només ells s’estimen Tarragona i només ells treballen per Tarragona. La resta dels mortals som esclaus de les estructures dels Partits, tot i que el populista, curiosament, fa carrera política a més d’un partit (o ho intenta si més no) o fins i tot volen presidir-lo.

B) Per ells la política són SENTIMENTS. Un bon amic meu diu que en realitat el que passa és que pronuncien malament “CENTIMETS”.

C)Tenen un afició extraordinària a organitzar sopars multitudinaris, recepcions, aperitius, viatges, dinars, degustacions, costellades, paellades, calçotades, baldanades, etc. a major glòria del seu EGO. En aquests esdeveniments, tot i estar pagats amb diners públics, NOMÉS PARLEN D’ELLS MATEIXOS, “jo he fet per Tarragona” “m’he sacrificat tant per Tarragona”
L’acte és complet si són capaços de fer alguna llagrimeta. Amb aquests sopars i viatges creen una xarxa de clientelisme considerable, però insuficient per fer carrera política en solitari.

D) Molt relacionat amb l’anterior: acostumen a utilitzar el Pressupost Municipal de manera molt “flexible” per dir-ho eufemísticament. Al març ja no els hi queden diners i en demanen més: alguns/es populistes si no els donaven el que demanaven, amenaçaven amb trencar el Govern. Tot sigui per Tarragona.

E) Al populista se’l detecta per dir-te sempre “carinyo, carinyo” tot i que per l’esquena t’estigui matxacant. Tenen una escala de valors molt sorprenent i canvien d’opinió sobre la gent sempre en funció del que deia abans: JO, JO MATEIX I DESPRÉS JO, JO, JO, JO, JO…..

Molts atribueixen la derrota de CiU al fet de no haver posat en les seves llistes als populistes. En realitat, tard o d’hora has de trencar i el mal ja està fet. Crec sincerament que CiU podrà construir millor el seu futur amb els nous regidors i la gent fidel de veritat, per exemple, amb tota la fornada de joves blocaires que són una bona pedrera de cara al futur.
Nosaltres vam resoldre millor el tema perquè el nostre cas de populisme va acabar més com un lligam de l’Alcalde Nadal i el “nadalisme” que com algú que alguna vegada hagués format part del PP. No vàrem patir desgast electoral. Alguns diuen que per la fidelitat del votant del PP: són els mateixos que abans deien que només sortiria jo.
És cert, la fidelitat del vot del PP acostuma a ser alta, però no van ser unes bones municipals pel PP al conjunt de Catalunya. Per activar la fidelitat has de fer les coses mínimament bé i per aconseguir-ho has de parlar menys de tu mateix i més de les coses que interessen els teus votants.

En qualsevol cas, i per acabar, crec necessari aprofitar la nova etapa per no reproduir mai més esquemes populistes. Els propers mesos seran decissius per veure si el nou equip de Govern ha après la lliçó, o també s’abandona a aquest tipus de polítics amb compensacions vàries.

PORQUÉ EL LIBERALISMO ESTà GANANDO EN INTERNET

diumenge, 12/08/2007 (23:16)

Muestra mi buen amigo Gustavo Cuadrado en su último post cierta preocupación sobre “la batalla de internet” que, en principio, y según él mismo reconoce (lo que le honra) está perdiendo la izquierda.
El problema es que Gustavo acierta en el diagnóstico pero falla en la terapia, básicamente porque sería demasiado reconocer la verdad en su totalidad: hace un par de décadas que la izquierda ha renunciado directamente a la batalla de las ideas (think tanks o internet) para convertirse en una extraordinaria (y efectiva) maquinaria de propaganda política a base de slogans, a la vez que gestoría de intereses e intermediación con la Administración Pública.
Por eso gana muchas elecciones, porque sus slogans funcionan y porque tienen una red de personas enorme en barrios y entidades que les proyecta como intermediadores.
Eso hay que reconocerlo, pero IDEAS, lo que se dice ideas, más bien las justas.

Si os fijáis, la red de blogs del PSC es enormemente corporativista y endogámica. Se enlazan con disciplina germánica y se masajean unos a otros cuales trabajadores de las Termas de Montbrió. Su enorme red blogera sirve más como instrumento de uso interno que como espacio real de reflexión.
Yo ya dejé algún comentario al respecto (gracias Penjats por seleccionarlo cómo el post más interesante) Lo cierto es que desde la derecha se arriega más en Internet con comentarios más divulgativos o polémicos. El único que arriesga en el PSC es Alejandro Caballero, aunque a veces va como un pollo sin cabeza (dicho con todo el cariño) Todo lo demás, consignas de partido.

La prueba irrefutable del miedo que desde la izquierda le están cogiendo a la ventaja de la derecha en Internet es la Ley de la Propiedad Intelectual. No puedo entender cómo mi Partido no se ha opuesto con firmeza a ese engendro.
Un ejemplo de lo que podría suponer su aplicación práctica: en algunos Estados de los USA se han aprobado leyes parecidas a la española. Gracias a ello, la Iglesia de la Cienciología exije que se les pague por nombralos en Internet. Insisto, por nombralos. Así evitan las críticas: si los nombras tienes que pagar. ES UNA LEY MORDAZA.

Sé de buena tinta que hay gente que ya está investigando fórmulas para cerrar Libertad Digital en Internet, como en su momento Montilla intentó cerrar la COPE.
Internet es un auténtico espacio de libertad. Eso provoca un miedo atroz y paralizante a algunos. Es algo que repito con insistencia. Internet no casa bien con el “agit prop” y en general, las técnicas tradicionales de propaganda.

El calado intelectual de los debates que se producen en los blogs liberales no se puede comparar a los de la izquierda. Sólo basta con leer los comentarios en la blogosfera tarraconense: en unos se producen acalorados debates; en los otros, los comentarios sólo sirven para decirse lo mucho que se quieren…”qué buena portavoz eres” “qué bien lo hiciste el otro día, COMPAÑERO-a” o “que próximos que somos con la gente y cuánto los escuchamos..”
Eso es lo que tendrá que cambiar la izquierda si pretende ganar la batalla de Internet: el buenismo y la ausencia de autocrítica.
Gustavo lo sabe y lanza la reflexión, porque pueden ganar elecciones, pero Internet no tardará en ser importante electoralmente, como pasa en los USA.

MI “MEME”

dijous, 02/08/2007 (15:23)

Respondiendo a la demanda de buenos amigos como Jordi Salvat o Enrique de la Torre os hago llegar mi meme:

BLOC EN CATALÀ: La gran Evasió políticament no coincidim sempre perquè és molt nacionalista, però escriu coses molt interessants i sobretot quan parla de música.

BLOG EN CASTELLANO: Santiago Navajas. Hay críticas cinematográficas de primerísima categoría.

UN POST RECOMENDABLE: dedicado a Pym Fortuny 5 años después de su repugnante asesinato. Es largo, pero merece la pena para que todo el mundo sepa quién era realmente y no se base en toda la sarta de mentiras que se dijeron sobre él. Era un liberal de verdad, que murió por defender la igualdad entre hombres y mujeres o a los gays (él lo era) ante el acoso islamista radical en Holanda.

UNA WEB: HETEODOXIAS

UNA HERRAMIENTA: el google, sin duda.

UN VIDEO: las mejores jugadas de Mágico González. Te quedas alucinado. ¡Qué tío!

UN AUDIO: también va con video. YouTube es una auténtica mina. El otro día encontré esta alucinógena versión bossanova de una de las grandes “torch songs” americanas de todos los tiempos “Wichita Lineman” de Glenn Campbell. La versión es buenísima y el video no tiene desperdicio…

Les envío MEME a Carlos, Gustavo y Dídac ¡Ah! y Gerard.

MAÑANA EMPIEZO MIS VACACIONES. EL DÃA 13 ESTARÉ DE NUEVO “BLOGEANDO” Gracias a todos.