POPULISME TARRAGONÍ
En més d’una ocasió m’he referit a “la cara fosca” del llegat d’un gran Alcalde com Joan Miquel Nadal. Aquesta cara fosca ha estat el populisme, no necessàriament l’aplicat per ell (que de vegades també el practicava) sinó sobretot, per una sèrie de regidors que el van acaronar, “pelotejar” i suposadament seguit fidelment (fins que ja no els podia ajudar i el van trair) durant el seu mandat.
Aquesta protecció del fenomen populista no és responsabilitat exclusiva de Nadal i CiU; al PP també vàrem permetre la seva presència. Però també el PSC ha fet campanya amb els canvis de xaqueta del populisme tarragoní i ara ja no saben com pagar els serveis prestats.
O fin i tot a ERC, tot i que no ho sembli, estan integrant les tècniques populistes que algun dia van estar presents a una part del …PP!
TOTS HEM D’ENTONAR PARCIALMENT EL MEA CULPA, TOTS.
Les característiques fonamentals del polític populista tarragoní són les següents:
A) Només ells s’estimen Tarragona i només ells treballen per Tarragona. La resta dels mortals som esclaus de les estructures dels Partits, tot i que el populista, curiosament, fa carrera política a més d’un partit (o ho intenta si més no) o fins i tot volen presidir-lo.
B) Per ells la política són SENTIMENTS. Un bon amic meu diu que en realitat el que passa és que pronuncien malament “CENTIMETS”.
C)Tenen un afició extraordinària a organitzar sopars multitudinaris, recepcions, aperitius, viatges, dinars, degustacions, costellades, paellades, calçotades, baldanades, etc. a major glòria del seu EGO. En aquests esdeveniments, tot i estar pagats amb diners públics, NOMÉS PARLEN D’ELLS MATEIXOS, “jo he fet per Tarragona” “m’he sacrificat tant per Tarragona”
L’acte és complet si són capaços de fer alguna llagrimeta. Amb aquests sopars i viatges creen una xarxa de clientelisme considerable, però insuficient per fer carrera política en solitari.
D) Molt relacionat amb l’anterior: acostumen a utilitzar el Pressupost Municipal de manera molt “flexible” per dir-ho eufemísticament. Al març ja no els hi queden diners i en demanen més: alguns/es populistes si no els donaven el que demanaven, amenaçaven amb trencar el Govern. Tot sigui per Tarragona.
E) Al populista se’l detecta per dir-te sempre “carinyo, carinyo” tot i que per l’esquena t’estigui matxacant. Tenen una escala de valors molt sorprenent i canvien d’opinió sobre la gent sempre en funció del que deia abans: JO, JO MATEIX I DESPRÉS JO, JO, JO, JO, JO…..
Molts atribueixen la derrota de CiU al fet de no haver posat en les seves llistes als populistes. En realitat, tard o d’hora has de trencar i el mal ja està fet. Crec sincerament que CiU podrà construir millor el seu futur amb els nous regidors i la gent fidel de veritat, per exemple, amb tota la fornada de joves blocaires que són una bona pedrera de cara al futur.
Nosaltres vam resoldre millor el tema perquè el nostre cas de populisme va acabar més com un lligam de l’Alcalde Nadal i el “nadalisme” que com algú que alguna vegada hagués format part del PP. No vàrem patir desgast electoral. Alguns diuen que per la fidelitat del votant del PP: són els mateixos que abans deien que només sortiria jo.
És cert, la fidelitat del vot del PP acostuma a ser alta, però no van ser unes bones municipals pel PP al conjunt de Catalunya. Per activar la fidelitat has de fer les coses mínimament bé i per aconseguir-ho has de parlar menys de tu mateix i més de les coses que interessen els teus votants.
En qualsevol cas, i per acabar, crec necessari aprofitar la nova etapa per no reproduir mai més esquemes populistes. Els propers mesos seran decissius per veure si el nou equip de Govern ha après la lliçó, o també s’abandona a aquest tipus de polítics amb compensacions vàries.
18 de agost, 2007 - 12:24 pm
Com no donis alguna pista no sé a qui dimonis et pots referir.
Per cert, ja saps que algú que va ser regidor del PP de Tarragona vuit anys porta el burro al cotxe? Just ara que fins i tot Jordi Pujol s’hi ha declarat en contra.
Has d’entendre que l’oportunisme és molt difícil.
18 de agost, 2007 - 1:12 pm
Aquest post el portaves a dins des de feia temps i està bé que ho treguis a fora. És terapèutic per tu i per a molta gent relacionada amb la política tarragonina. Crec però, que el populisme és indisociable de la política, que sempre en té una dosi inevitable. El problema sorgeix quan aquest populisme arriba a quotes insanes, cosa que en aquests darrers mandats a Tarragona ha passat, igual que en altres poblacions del voltant.
18 de agost, 2007 - 2:04 pm
Jordi Roca,
Allò del burro al cotxe ja m’ho havien dit, però potser no és el burro català, sinó el símbol del burro “a secas”
18 de agost, 2007 - 2:15 pm
Jordi Salvat,
Efectivament, són reflexions que en privat ja m’havies sentit en alguna ocasió. Hi va haver gent que es va “descarregar” en campanya i jo en canvi em vaig mantenir sempre una mica al marge.
I és cert que el populisme en cert grau sempre hi és present, i una mica de demagògia també. Però una cosa és un miting per escalfar una mica a la teva parròquia i una altra ben diferent és convertir el populisme en la teva guia de cada dia, fins i tot en la gestió dels afers públics. És el populisme de “quotes insanes” com bé dius i que s’apropa a l’Hugo Chávez.
19 de agost, 2007 - 9:45 pm
el del burro… al cotxe estava a las festas del meu barri ell i el super agusti (haber cuando hacemos la porra por el cargo que le daran) estaba comiendose con el psc (pau perez ,cosano , lopez pasca…)
de desagradecidos esta el mundo llenito, Alejandro el post genial ademas te escribo este viendo la paliza que le estan dando al Madrid y lo escribo muy agusto!!!!
19 de agost, 2007 - 11:56 pm
No seas malicioso amigo Josep…. lo del Madrid glorioso, por cierto.
20 de agost, 2007 - 10:25 am
Això de que la política són sentiments, no hi ha dubte que és un ingredient tant del populisme com del nacionalisme. La seva funció és clara: les idees es poden debatre, els sentiments no. Amb els sentiments t’estalvies molt esforç intelectual, no calen justificacions, només saber conjugar el verb ésser. Uns són catalans i altres no, uns són d’esquerres i altres són dreta extrema, i franquistes i el que calgui.
Alejandro, vaig respondre el teu meme abans d’anar-me’n de viatge. Crec que ha sofert alguna mutació…
20 de agost, 2007 - 10:31 am
La equació política = sentiments és tan pròpia del populisme com del nacionalisme. La funció és clara, les idees es poden debetre, els sentiments no, amb l’estalvi d’esforç intelectual que això implica. Només cal saber conjugar el verb ésser: Ser català, ser espanyol, ser d’esquerres, ser de dretes, etc.
Alejandro, vaig contestar el teu meme abans d’anar-me’n de viatge. Crec que ha sofert alguna mutació en passar pel meu blog…
20 de agost, 2007 - 1:25 pm
Hola Carlos,
Pues no había visto tu meme. Cuando volví de vacaciones me peré en el artículo de Juvenal y no miré hacia abajo.
sobre lo de los sentimientos llevas toda la razón: si les rebates algo es que no los tienes, con lo que se ahorran, como bien dices, un buen esfuerzo, que dedican a señalarte con el dedo.
20 de agost, 2007 - 6:38 pm
Hola Alejandro, gracies per considerar-nos una bona pedrera de cara al futur.
Estic MOLT CONVENÇUT que CiU no va perdre les eleccions per no posar als “populistes” a les seves llistes, penso que ens va fer més be que mal no posar-los.
Aquesta ha estat una entrada clara, directa i força atrevida, la veritat, poques vegades es parla tan clara i directament (i a la vegada sense arribar a donar noms) de persontges als que tothom definiria pràcticament de la mateixa manera.
És trist però he de donar la raó al Jordi Salvat quan diu que el populisme és indisociable de la política, penso que el populisme no hauria d’anar de la mà de la política, sinó la feina ben feta i si aquesta feina t’ha de fer “popular” alsehores palem de termes diferents.
Per exmeple, l’eliminació de les 500 zones blaves del Senyor Ballesteros, ha quedat més que desmotrat que a estat un acte populista al 100%, encara estan totes les zones puntades de blau (menys la que va pintar ell) i tots els parkimetres instal·lats (que no es van tasncar fins uns dies després de l’entrada en vigor del decret).
La política no és fer-se fotos, encara que molts ho creguin.
Potser és una visió masa romàntica de la política per part d’un jove com jo, però ara per ara és le que penso.
20 de agost, 2007 - 7:19 pm
Hola Capità,
Us considero bona pedrera perquè no puc negar que us tenia infravalorats (segurament pel desconeixement) i veig que hi ha matèria grisa a tot arreu (en alguns llocs més que en d’altres, però bueno…) Són els avantatges dels blocs.
El fet de no posar noms és un recurs “quevediano” que sempre m’ha agradat. Li dóna més ènfasi al sentit de l’escrit i li treu vulgaritat, que mai contundència.
El cas de les zones blaves és, efectivament, un cas concret de pràctica populista, però l’escrit volia analitzar el populisme tarragoní com a estil integral de fer política. Fidel, Hugo Chávez, Fujimori són exemples sud-americans. José Bono a Espanya. És un estil molt identificable: un ego exacerbat, dir a la gent allò que vol sentir en cada moment i apropiació dels elements folklòrics de la societat en qüestió com a propis, dins d’una aureola sentimentalista.
El Ballesteros té moments populistes, cert, però no encaixa en el model de populista. A Catalunya curiosament, no és Montilla el populista, sinó segurament la Manuela de Madre.
La política folklòrica és indisociable del populisme i acostuma a tenir més presència entre les esquerres. Per això no em deixa de sorprendre com ens vam arribar a equivocar incorporant tants populistes des de la no-esquerra. Pensàvem que tenien més força de la que realment tenien, però els hi vam donar més d’una dècada per assolir cert grau d’influència.
No tornarà a passar i el PP serà decissiu les properes eleccions. Ho tinc ben clar.
20 de agost, 2007 - 7:50 pm
Hola Alejandro,
sobre el mallolisme chavista l’altre dia vaig deixar un post als penjats, crec. Vaig estar mirant els resultats del PSC a les municipals de Tarragona i el PSC ha tret uns bons resultats al Serrallo, però no crec que sigui per l’efecte Mallol ni pel mallolisme, si mireu, el PSC ha pujat en tots els districtes. Jo no crec que li deguin res a aquest paio. Estaria bé que no li donessin res. Us imagineu el jeto que fotria, però coneixent el personatge es fotria a plorar i a vendre tarragonisme barat.
Fa temps va casar a una parella de coneguts i els que van anar a la boda van flipar…enlloc de parlar d’amor i la parella es va posar a parlar de Tarrragona.
Tens raó normalment el que fan és parlar de Tarragona i s’excusen en els canvis de jaqueta dient que el que volen es treballar per la ciutat. o treball del a ciutat, mai m’ha quedat clar…
Però el populisme també és un problema del PP, els vostres líders parlen sovint de deixar de parlar de temes identitaris (ells són qui en parlen més) i parlar de les coses que preocupen realment a la gent. Qui diu què m’interessa a mi? A vegades utilitzeu el que preocupa a la gent per fer populisme.
Salutacions socialrepublicanes
20 de agost, 2007 - 8:01 pm
Hola Alejandro,
A vegades ja ve be que t’infravalorin, no? A tu mateix et va passar per les municpals i mira, has mantingut el número de regidors.
Entenc perfectament de qui parles, quan he parlat del Ballesteos no dic que ell sigui populista però si que té molts actes populistes i n’he anomenat un, el més mediàtic potser.
És curiós, tothom sap de qui parlem i ningú diu cap nom, serà per a que no reapareguin aqust tipus de personatges?
També has dit: Veig que hi ha matèria grisa a tot arreu (en alguns llocs més que en d’altres, però bueno…) Són els avantatges dels blocs.
Veig que aqui també utilitzes el recurs “quevediano” que tant t’agrada, no se si per no ofendre, per no despertar recels o simplement, per ser més contundent.
No creus que és massa agoserat dir a falta de 3 anys i 9 mesos (aproximadament) per a les properes municipals que el PP serà decisiu?
20 de agost, 2007 - 8:20 pm
Hola Capità,
Això de que serem decissius ho repetiré com els de les pel·lícules americanes amb allò del “no hay dolor, no hay dolor” Així segur que ho aconseguirem, je,je
20 de agost, 2007 - 8:26 pm
Amic Gerard,
Un gust trobar-te per aquí. Ja vaig llegir el teu comentari: molt bo.
Discrepo amb allò del populisme amb el PP: no té res a veure. Per aquell que no combregui amb les nostres idees, el meu partit us pot semblar radicalisme o demagògia (com a mi el teu) però no té res a veure amb una definició mínimament rigurosa del populisme: aquell to del Bono quan parla suposadament proper a la gent, la Manuela parlant del seu poble i quan va emigrar (en un debat estatutari!!!)el folklore, la llagrimeta…al PP hi ha de tot, però folklore i llagrimetes les justes amic meu.
No ens podeu acusar de neocons i populistes alhora!!!
20 de agost, 2007 - 9:20 pm
Alejandro,
no per dir-ho moltes vegades ni per dir-ho molt alt es farà realitat.
com a tècnica d’auto-convenciment va be, però ho aconseguireu treballant…….i amb una dossis de populisme! jeje
Podrieu fitxar al Mallol!
20 de agost, 2007 - 11:20 pm
Capità,
No em donis idees que els polítics som imprevisibles…i jo per Tarragona arribaria “hasta las estrelles”
21 de agost, 2007 - 3:32 am
Alejandro,
No sé si te n’adones però amb aquest post demostres exactament el que és el fenomen “mallolista” que es podria definir per “tarragonisme cutre”. I ho dic perquè han estat molts anys de Mallol i Martorell i Font i Vallvé i … i t’he de dir que la teva activitat política a l’Ajuntament en tots aquests anys ha estat de completa submissió al “mallolisme”.
I ara, quan ja fa 3 mesos que no estàs al poder parles de tot això, quan fa quatre dies els polítics locals es donaven d’hòsties per sortir a la llotja del FC Barcelona amb Raül Font al capdavant com a president del Nàstic. I ho fas perquè et creus que el “mallolisme” ha passat al PSC i ERC i vosaltres ja no el teniu.
Ho sento, però el “mallolisme” ha estat i és un fenomen transversal de la política tarragonina. Tots us heu aprofitat d’això per rebaixar la qualitat democràtica de la ciutat. Perquè allò dels “centimets” és el que han fet els teus amb el Palau de Congressos i no era de la Martorell.
És cutre que un paio sigui regidor d’urbanisme i es dediqui a la promoció immobiliària al mateix temps i ningú digui res.
És cutre que aquest paio segueixi sent propietari de tots aquells terrenys amb els que es forrarà gràces al teu vot a favor
És cutre organitzar un sopar al Fortí amb més de 1.000 persones per a donar-se brillo i dir que “no són diners públics pq paga FCC”
És cutre que un Ajuntament sigui el màxim accionista d’un club professional
És cutre que un Ajuntament es gasti 23 M€ per fer-li l’estadi al mateix club i després digui que no té diners per a pagar el gimnàs del Serrallo
És cutre aprovar un POUM amb el teu vot amagant la informació al públic.
És cutre….
Això és, aquesta és la teva herència lliberal, no sé si això surt a cap llibre de John Rawls…
Felicitats pel teu blog.
21 de agost, 2007 - 9:16 am
cuantos cargos de confianza no?, joer joer joer, espero ya que en el diari de tarragona no sale, que se den los nombres de los afortunados para ver a quien le pagamos una buena nomina con nuestros impuestos… 11 joer, 11 ostia ya tengo mote….
oceans eleven…
21 de agost, 2007 - 10:57 am
Hola Joan Miquel (qui siguis)
En el teu post barrejes “tocino” i “velocidad”.
El populisme és un tipus de política molt concret i amb unes regles molt concretes que intento explicar tant al post com als comentaris.
Tu el que fas és el TEU balanç del periode CiU-PP, amb valoracions, algunes respectables i d’altres (com la dels centimets) que són senzillament defecacions nocturnes (tenint en compte l’hora del post)
Ni Font ni Vallvé són populistes. T’agradaran més o menys però no ho són, com també li dic al Capità que Ballesteros de vegades té gestos populistes, però no és un populista de llibre
“Tarragonisme cutre” és la teva visió del populisme, però no és exactament al que em refereixo.
És evident que l’anterior equip de govern va cometre errors, sinó hauríem tornat a sumar una majoria i no ha estat així.
El que menys m’agrada del teu comentari és que t’oblides que jo entono el mea culpa al començament sobre la tolerència de tots plegats davant del populisme i tu fas com si no ho haguessis llegit.
Finalment, jo vaig aprovar un POUM inicialment: un model de creixement que havia de tenir milers d’al·legacions. Després va fallar la informació (és cert) però la responsabilitat d’un polític és valorar un disseny (no tècnicament, sinó políticament)
La prova més clara que el dibuix que vam aprovar (susceptible insisteixo, de tots els canvis) no és tan dolent és que ni ERC ni PSC pensen retirar-lo.
Gràcies i espero que continuïs al blog. M’agraden els comentaris “durillos”
21 de agost, 2007 - 10:57 am
Hola Josep,
Em quedo amb allò de Ocea’n Eleven. M’ha agradat!!!
21 de agost, 2007 - 11:40 am
Alejandro,
Seria la vostra sentencia!
Seria com dir que voleu una mesquita a la rambla!
Ara be, aquell anunci a la tele va ser mooooolt divertit.
Llastima que aquest dissabte no puguis venir a la trobada de blocaires.
Salutacions.
21 de agost, 2007 - 11:56 am
Capità,
Al sopar també anirà el Jordi Roca, que aquests dies obrirà el seu bloc (que estic convençut, no deixarà ningú indiferent)
L’anunci aquell és una canya. Pot passar a la història com les pel·lícules de l’ED Wood o Russ Meyer: cutrilles però inovidables.
21 de agost, 2007 - 2:38 pm
Alejandro,
Doncs diga-li al Jordi Roca que envii un mail a blocairestgn@gmail.com que així li podré comunicar personalment l’hora i el lloc.
D’acord?
Estic segur que d’aqui 15 o 20 anys mirarem aquell anunci i encara riurem!
21 de agost, 2007 - 3:12 pm
Alejandro,
T’escric unes quantes defecacions diürnes:
Jo estic d’acord amb el teu post, és clarivident. Jo només dic que tu fas una desripció personal del sr. Mallol i de la sra. Martorell, sobretot d’aquesta darrera, que deu ser la que més tirria et dóna. I és una descripció encertadíssima.
Però jo et parlo del “mallolisme” com a fenomen transversal. Quan Ballesteros diu allò de “ajudarem al Club Gimnàstic amb tots els diners que necessiti” sap perfectament que el que diu és il·legal, pq gràcies a Déu estem a la UE i no es poden regalar els diners a les empreses d’aquesta manera, però tant se li’n dóna, pq per a guanyar eleccions a Tarragona has de dir collonades d’aquestes.
I quan et parlo de “mallolisme” et parlo d’això:
D) Molt relacionat amb l’anterior: acostumen a utilitzar el Pressupost Municipal de manera molt “flexible” per dir-ho eufemísticament. Al març ja no els hi queden diners i en demanen més: alguns/es populistes si no els donaven el que demanaven, amenaçaven amb trencar el Govern. Tot sigui per Tarragona.
Això que tu has escrit sense que se’t caigui la cara de vergonya. Tu has viscut amb tota aquesta xusma durant molts anys sense obrir la boca. El teu problema (per a mi) és que la teva actuacó política no està a la alçada del teu bloc, tot i això és un bloc molt necessari per a Tgn i sens dubte el millor d’un polític a molts Km a la rodona.
De fet jo diria que és una sort per a Tarragona que hagis passat a l’oposició, en el bon sentit, ja que abans no n’hi havia.
Finalment, el teu comentari sobre el POUM és lamentable. Després del post sobre el populisme només et falta donar el pas final, reconéixer que vau intentar colar un gol a tota la ciutat i demanar perdó o com a mínim no contestar sobre aquest tema, pq dius que la informació va fallar després de l’aprovació inicial i a mi em dóna que va ser a l’inrevés. Conec un que es va anar a informar del POUM abans de l’aprovació inicial i… bé això ja ho explicaré al meu bloc (quan el tingui).
Seguiré rajant i espero que a partir d’ara denunciïs el populisme allà on el vegis.
21 de agost, 2007 - 3:37 pm
Joan Miquel,
Tu no et pots anar a informar abans de l’aprovació inicial (tret que vulguis tenir informació privilegiada abans que el polític prengui una decissió) T’has equivocat en aquesta apreciació. Els que han de rebre la informació abans de l’aprovació inicial són els polítics (de govern i d’oposició) Només faltaria. Si un polític coneix una informació d’aquest tipus abans de l’exposició pública i es dedica a “vendre-la” malament.
Com que qualsevol cosa es pot alterar després de l’aprovació inicial, insisteixo QUALSEVOL, res és definitiu. El que sí és un obligació dels polítics i d’alguns tècnics és agafar la gent que pot sortir més afectada i informar. I és això el que NO es va fer correctament i tot i que jo no portava urbanisme, també demano la part de disculpes que em toca, i ho he fet en públic. És el concepte de responsabilitat política per tenir un pacte de govern que no defugiré mai.
El dibuix del POUM en línies generals és bo, amb totes les modificacions que a través de les al·legacions s’hagin de fer, però assumint que has d’expropiar coses o estaríem com a l’àpoca dels romans.
Per cert, Joan Miquel, ara m’en recordo. Vas participar al blog parlant de Nàstic i l’aportació pública. Bons comentaris.
No sé quantes vegades hauré de dir que des de la meva posició de 9è tinent d’Alcalde no vaig denunciar públicament les pràctiques de populisme. HO DIC EN EL POST i entono el mea culpa. No sóc cap “Quijote justiciero” Prou tenia amb conèixer la casa i portar les meves àrees.
Accepto la teva crítica i savia que el bloc té riscos que assumeixo.
El bloc el faig des de la posició de màxim responsable del PP a la ciutat (ara ho sóc) i des de la convicció, cada vegada més sòlida, que si el centre-dreta torna a governar a Tarragona potenciarem el millor de l’època del Nadal i no permetrem que tornin a passar determinades coses.
21 de agost, 2007 - 3:52 pm
Alejandro,
Lo del teu bloc és impressionant, m’has contestat en 10 minuts!!! crec que en part per això és el millor i també per la llibertat que s’hi respira.
Ara bé, passem a les rajades. Si encara estàs a temps esborra el que has escrit sobre la informació pública del POUM pq demostres un desconeixement molt profund del tema. No és el lloc per parlar del tema però hi ha una cosa que es diu Avanç del Pla que s’ha de fer (obligatòriament) abans de l’aprovació inicial.
No te’n recordes que els d’Aguirre-Newman van fer un avanç del Pla al Palau de Congressos? I no te’n recordes que després sense saber-se mai pq se’ls vau carregar? Doncs allò es deia AVANÇ DE PLA i s’ha de fer amb “luz y taquígrafos” per a que la gent digui la seva sobre el que tu anomenes “dibuix general”.
Però és força preocupant és això:
Tu no et pots anar a informar abans de l’aprovació inicial (tret que vulguis tenir informació privilegiada abans que el polític prengui una decissió) T’has equivocat en aquesta apreciació. Els que han de rebre la informació abans de l’aprovació inicial són els polítics (de govern i d’oposició) Només faltaria. Si un polític coneix una informació d’aquest tipus abans de l’exposició pública i es dedica a “vendre-la” malament.
Alejandro, que som lliberals no? I de Dret Urbanístic com anem? Perquè la cosa no va així, eh? Què vol dir això de que els que han de rebre la informació abans de l’aprovació inicial són els polítics. Què hem de tornar a llegir a Tocqueville! I els ciutadans? Què fan? Resen un rosari esperant que gent com tu encerti sobre el que ha d’anar a terra i el que no? Esperant que a Nadal li agradi o no l’entrada a la ciutat per la N-240?
Ànim Alejandro! Tarragona necessita algú a l’oposició!
21 de agost, 2007 - 4:15 pm
Home Joan Miquel, evidentment que conec el que és un Avanç del Pla. Jo vaig assistir com assessor del grup del meu partit a la presentació d’Aguirre Newman. Em refereixo a tota aquella colla de gent que va als despatxos dels tècnics a preguntar cosetes per comprar!!!!
Imagina’t si tinc clar que abans de l’aprovació inicial es pot accedir a informació que també vaig participar en unes 8 reunions amb AAVV que havien demanat informació sobre el POUM i recordo que se’ls demanava prudència. El problema és que em diràs si són representatius etc. o si són els millors per estudiar coses que potser no els afecten.
Els ciutadans, com tu dius, tenen drets, però acostumen a ser passius fins que el problema els afecta. És una realitat que no serveix com a excusa, perquè un bon polític és el que també s’anticipa a una societat passiva. Però amb un esperit crític com el teu, tampoc estaria malament que recordessis com acaben els “prcessos participatius” Només participen gent amb interessos directes “stakeholders” com diuen els anglosaxons. Interessos directes per guanyar diners, perquè fins i tot hi ha gent que pensa que les coses públiques mai els afectaran, fins que s’assebenten pels diaris…. i no em facis parlar més.
Això no treu que, davant la situació especialment greu d’algunes famílies amb el POUM, l’Ajuntament hauria d’haver-les informat plantejant alternatives per a la seva tranquilitat.
No sempre respondré amb tanta rapidessa, però m’has agafat a l’ordinador. Busco informació sobre els cotxes que ha tingut el meu pare (simca 1200, Seat 131 supermirafiori, etc.) M’he posat nostàlgic pensant en els viatges familiars d’estiu.
21 de agost, 2007 - 4:31 pm
Alejandro,
Tens raó, en els processos participatius intervenen els “stakeholders” i intenten imposar els seus interessos. Després també està el paper dels “media”, que a Tgn n’hi ha com per a escriure un llibre. Però, i en els processos “no participatius”? Què passa? No hi ha “stakeholders”? i què és si no la “comandita” Fernández - García? No he vist mai un “stakeholder” amb més poder en un ajuntament.
Posats a evitar que el poder quedi en mans d’uns pocs, deixem que tots tinguem accés a determinats processos, no?
Bé, ja n’hi ha prou per avui, que el Seat 131 es mereix un respecte.
21 de agost, 2007 - 4:52 pm
Totalment d’acord amb el que dius Joan Miquel. Bé, continuo amb la meva recerca de cotxes clàssics , però no et pensis que vull tallar la conversa, que és de les que suposen tot un repte.
Espero que continuïs deixant les teves reflexions (perdona per allò de la defecació, però és que de vegades no ho puc evitar) en aquest bloc.
21 de agost, 2007 - 11:00 pm
M’afegeixo a la marea de comentaris per a felicitar l’Alejandro per la seva magistral etopeia d’aquesta figura tan nostrada, identificable i a l’ensems patètica que deambula pels correfocs, santatecles, partits del Nàstic, jornades castelleres, piscolabis acompanyats d’inauguracions… i altres formes de gregarisme -especialment els maginets nostàlgics que volen encarnar el paper de “tarragoní de tota la vida”.
El populisme és inextricable amb la democràcia. Quan és la gent qui decideix, esdevenir un personatge admirat és temptador qui-sap-lo. I això és una perversió de la democràcia, tal vegada, però no cal que ens escandalitzem. En el moment què existeixen assessors d’imatge, de discursos, responsables de màrqueting, publicitat… quan en les campanyes electorals entren tant en joc els colors dels cartells, els lemes, etc. estem reconeixent que la campanya electoral va més enllà d’un període per donar a conèixer un projecte: es tracta d’assolir una fama, de donar una imatge -de victòria assegurada, de joventut, de fortalesa… segons convingui-. Això és l’embrió del populisme, després hi ha qui es nodreix només d’aquest recurs i n’explora els límits de la seva viabilitat. I qui tot ho vol, tot ho perd: hi ha a qui se li acaba veient, per més que a alguns els hi costi, el plomero.
Per últim, afegir que és prou d’aplaudir que reconeguis errors propis, una concessió que pocs fan en la política; o si la fan és perquè el que diuen semblaria massa petulant.
21 de agost, 2007 - 11:47 pm
Moltíssimes gràcies Marc pel comentari.
Curiosament, el darrer estadi de les Noves Tecnologies pot oferir als ciutadans una oportunitat de conèixer més a fons (si volen) els seus polítics.
21 de agost, 2007 - 11:58 pm
Per cert Marc,
Vaig llegir el teu post sobre els llibres de text i em va agradar molt. Fa temps que rumio escriure alguna cosa al respecte, però no sé si m’atreviré.
22 de agost, 2007 - 12:13 pm
Vergonya vaig sentir diumenge al veure com el PSC desfilava a la processor de Sant Magí. Semblava qualsevol cosa excepte un acte tradicional o religiós. Anaven rient i parlant amb tothom, convidant-se a cafès amb els coneguts que trobaven entre el públic… Només els faltava portar un cigarro a una mà i un cubata a l’altra.
Per cert, buscant el teu blog, m’he equivocat i he anat a http://www.alejandrofernandez.com/. T’han fotut el domini, noi
22 de agost, 2007 - 12:19 pm
escriu alejandro sobre els llibres de text, pero sobre tot de lo que valen…. per que els del meu fill josep…. sort que la lucia no mes te uns mesos per que si no…. i mira que q per un parell de mesos emb quedo sense els 2500 euros!!! , be aprofito per cridar a tothom per anar el diumenge a veure el Nastic-Alaves
22 de agost, 2007 - 12:50 pm
Caguntot,
Has tornat!!!! això de tauró és tan fort que ressucita el més pintat.
Avui al Més Tgn surt una carta de la Laura Arnal (que és cert que és pro-CiU) on parla exàctament en els mateixos termes que tu sobre la Processó.
De fet, fins i tot fa referència a que alguns (ella diu, més posats en Romerías, de manera que em puc imaginar qui era) fumaven tan “panchos” o sigui, que de la teva descripció només faltava el cubata, i vés a saber si en algun moment…
Bé, celebro la teva tornada i espero que comentis la jugada per aquí.
23 de agost, 2007 - 11:24 am
Hola Alejandro, torno a ser jo
M’has dit que el Jordi Roca si que vol venir a la trobada del dissabte, be, estem a dijous. diag-li que es posi en contacte enviant un mail a blocairestgn@gmail.com sino no el podrem informar!
Gracies!
30 de setembre, 2007 - 7:20 pm
hola muy buenas senor alejandro hay algo que me preocupa muchisimo.el otro dia en el programa de la linterna de la cope en las opiniones al programa la gente hablaba de hacer el boicot a los productos catalanes a lo cual cesar vidal no dijo nada en contra.A mi forma de ver lo que afecta a catalunya tambien afecta a espana y a los supuestamente espanoles como la cope.yo tengo 4 identidades la de mi pueblo tarragona catalunya espana
Me siento orgulloso de cada una de ellas y es mi obligacion defenderlas.Asi pues cuando el partido popular defendera catalunya de los mal llamados espanoles.
Atentamente un saludo gracias
30 de setembre, 2007 - 8:05 pm
Hugo,
Comparto tu sentimiento identitario. Yo también me siento tarraconense, catalán, asturiano y español. es todo compatible.
Pero ya he señalado en este blog que no pienso comentar frases atribuidas a locutores de la COPE si no se me aporta una prueba documental de algún tipo.
El boicot a los productos catalanes, ya sea el realizado desde fuera de Cataluña, como el realizado entre catalanes por no etiquetar en catalán, me parece repugnante.