CAROD PONE FECHA A LA INDEPENDENCIA
Creo sinceramente que cometeríamos un grave error si desde el PP como partido, o desde el pensamiento liberal-conservador en general, nos escandalizásemos ante la nueva “boutade” del amigo Carod-Rovira.
Sería darle oxígeno a un político especialista en el victimismo cuando las cosas no le van muy bien. Y es que las cosas le van muy mal. Pero que muy mal.
Su vía “progresiva” hacia la independencia recibe cada vez más críticas entre los sectores más impacientes del independentismo catalán, jaleados además por ese auténtico maestro de la conspiración llamado Puigcercós, que se cargó a Colom, se cargó a la Rahola y ahora poco tardará en deshacerse del de Cambrils.
Por eso intenta provocar ahora un ataque a su persona, para volver a unir a su partido en torno al líder mesiánico que siempre ha creído ser, atacado una vez más por la “derecha españolista” Como cuando el viajecito a Perpiñán.
Tiene que ser muy duro para Carod ver cómo su epitafio político ya está escrito. Sobretodo cuando sabe quién se lo ha escrito. Siempre recordaré a Puigcercós en una entrevista con la Terribas en el C-33, con las manos garabateadas de rojo (algo que la cámara captó) llenas de chuletas para combatir la inseguridad.
Se pueden ustedes imaginar que no siento demasida pasión por Carod, pero el hombre lee, eso nadie lo puede negar. Y aún así va a ser abducido por el de las chuletas en las manos, alguien que, a falta de más méritos, utiliza un gran instinto para parecer radical ante los suyos y moderado ante los contrarios, muy al estilo de ZP, su maquiavélico modelo.
Por todo ello mi consejo es el siguiente: pasemos de Carod que ya vendrá Puigcercós a por él. El PP tiene otras prioridades.
27 de agost, 2007 - 10:29 am
Muy de acuerdo. A Carod ya no se lo creen ni en su partido.
27 de agost, 2007 - 11:54 am
La fecha que el Sr. Carod - Rovira señala para esa supuesta fecha de “autodeterminación”, es el 2.014, porque así la hace coincidir con “trescientos años desde que las instituciones de la vieja Corona de Aragón fueran abolidas tras la caída de Barcelona en manos de las tropas borbónicas en la Guerra de Sucesión, en 1714″, algo que presenta suficientes credenciales como para reirme.
Está clara la nueva vertiente Carodroviriana, más agresiva que en antaño, mostrándose secesionaista sin complejos. El tripartito ya no le gusta.
Me gustaría saber a cerca de qué opinión os merece que si bien una minoría decida sobre su futuro, qué papel debe jugar el Estado en el que se encuentra. ¿Deben opinar los españoles a cerca de esa posibilidad de independencia catalana?
27 de agost, 2007 - 1:06 pm
Hola Quique,
La Constitución Española no se redactó para que que ella misma pudiera hacerse el hara-kiri, por eso no debe haber un referéndum ni para el conjunto de España ni sólo en Cataluña. Así de sencillo.
La Comunidad Autónoma de Cataluña existe porque la consagra la Constitución. Todo lo demás, “Estat Català” “Països Catalans” son opiniones y sentimientos de algunos y ya está.
Pero de verdad, Carod sólo lanza un mensaje para posicionarse entre los suyos. Que es un radical ya lo sabemos, pero a pasar un poco de él.
27 de agost, 2007 - 1:07 pm
Hola Pedro,
En efecto, en sólo 3 años ha pasado de la cima al interrogante sobre su futuro.
27 de agost, 2007 - 4:14 pm
De acuerdo con tu lectura en clave interna. De todos modos, pienso que siempre hay que replicar las tonterías que dicen los nacional-progresistas, de lo contrario, a base de machacar siempre con lo mismo, acaban calando.
27 de agost, 2007 - 4:25 pm
Hola Carlos,
Una característica consustancial al nacionalismo es su carácter agónico: todo se acaba, la lengua se muere, hay que ponerle fechas a todo.
Estoy convencido de que el independentismo está en uno de los peores momentos de su corta y poco prolífica historia.
La voluntad de dejar de ser España no ha aguantado 6 ó 7 cadenas de televisión y la globalización y sólo es un recurso de algunos sujetos para encontrar su hueco en la jungla de la política.
Para mi es mucho más peligroso el relativismo y el multiculturalismo pro-islam que el independentismo. A lo mejor me equivoco.
27 de agost, 2007 - 5:00 pm
Ah, por supuesto. Ojalá el independentismo fuera nuestro mayor problema.
27 de agost, 2007 - 5:49 pm
Hola Alejandro,
no entraré a valorar les declaracions de Carod, però només vull fer una puntualització: Molta gent, en relació als independentistes dieu “Qualsevol ideologia és vàlida sempre que es defensi des dels mecanismes democràtics (suposo que el liberalisme també)”. Ara bé, quan un moviment planteja inciar un procés de secessió dieu que això no és viable perquè no ho reconeix la Constitució. Què hem de fer llavors?
Una altra cos: existeix un dret internacional públic de la ONU. El món, encara que sembli impossible, no s’acaba a la Constitució espanyola
27 de agost, 2007 - 6:44 pm
Para corroborar el argumento, estamos sin duda ante la agonía politica del personaje en cuestión, aunque desde la critica interna de miembros de ERC como Carretero ya se puede descubrir el malestar de sus propias bases ante un lider que plantea utopias pero pocos hechos concretos,
27 de agost, 2007 - 7:39 pm
Gerard,
Quantes vegades us han de repetir que el que diu l’ONU es refereix a les colònies de l’època colonial (valgui la redundància)? Catalunya mai no ha estat envaïda per Espanya, ÉS UNA PART D’ESPANYA.
El que jo dic és que cap Estat ha de permetre el seu suïcidi. Evidentment, vosaltres teniu tot el dret del món a intentar canviar les lleis espanyoles i permetre un referèndum, però mai fer com l’Ibarretxe, intentar-ho de manera il·legal.
27 de agost, 2007 - 7:48 pm
Realment, jo crec que els ciutadans ja passen habitualment de les paraules de Carod, Puigcercós, Maragall o fins i tot d’Artur Mas i de tota la resta d’independentistes, catalanistes i nacionalistes que pul.lulen per Catalunya. Cada cert temps, tenen la necessitat de treure el cap, sortir amb alguna declaració a mig camí entre tòpica i incendiària per amansar els més radicals i esperonar els catalanistes de sofà i, diria jo, alhora els serveixen, els titulars de diari per autoconvencer-se que es mereixen els sous que tots els paguem ja que ells són els que defensen Catalunya i la resta, doncs a callar i creure.
D’acord, “a palabras necias, oídos sordos”, és el més còmode, però és clar, és que de vegades costa tant obviar que per culpa de tots aquests, la imatge de Catalunya a la resta d’Espanya està actualment més deteriorada que mai, és tant indignant veure com l’ex-conseller Xavier Vendrell monta una subasta amb la generalitat com a objecte i el PSC i CIU com a postors -por aquí el referéndum, quién da más?, és tant vergonyós veure com l’Artur Mas és queda mut emmig de les seves crítiques al desastre del Carmel barceloní, quan en Maragall li menciona el 3% i després li aplaudeix un estatut que ara tant uns com els altres reconeixen que no servei per a res, és tant trist veure com en Montilla, que parla un català que no s’entén, no pot expressar-se en castellà perquè aquí gairebé està prohibit, és tant lamentable que en Carod-Rovira salti pels aires del Tripartit I per negociar que la ETA no mati a Catalunya i tres anys més tard torni al tripartit II amb el mateix càrrec i amb les mateixes històries de sempre com si res hagués passat, és tant trist veure com fins fa només uns quants mesos, fins i tot a la oposició del Partit Popular al parlament català li costava tant fer una oposició clara, concisa i directa al nacionalisme…
Només són uns quants exemples dels molts que hi ha però és que de vegades indigna i molt veure com aquests governants que tenim ens tracten a tots com a imbècils, han muntat una ficció paral.lela i allunyada de la realitat quotidiana i dels problemes de cada dia - els que hi ha són per culpa d’Espanya, no pas d’ells- i mentrestant però entre tots, nacionalistes i no nacionalistes - que diria jo no hi ha tanta diferència numèrica entre uns i altres, malgrat que els catalanistes vulguin fer creure el contrari- els paguem el sou i el cotxe oficial per una banda i les milionàries partides pressupostàries destinades a fomentar el catalanisme dins i fora de Catalunya per l’altra.
D’acord com més importància es donin als deliris dels independentistes, més s’aviva el foc, però el que està clar és que si l’asfixiant nacionalisme que existeix a Catalunya no hi fos viuríem tots molt més tranquils. per comprobar-ho només cal fer una volta per la resta de comunitats autònomes espanyoles que no tenen cap tipus de problema en pertànyer a Espanya. Allà hi ha unes altres qüestions a resoldre, està clar, però com a mínim els estèrils debats identitàris no ocupen ni un minut del seu temps.
27 de agost, 2007 - 7:59 pm
Hola Alejandro,
això que dius és una trampa i ho saps, us empareu en el dret espanyol per fer-nos caure en una teranyina legal d’on no en podrem sortir, ni els independentistes catalans ni bascos. La fórmula és molt senzilla:
Qualsevol idea és pot defensar democràticament=nosaltres defensem el dret d’autodeterminació de forma democràtica.
Volem convocar un referèndum d’independència= La Constitució no reconeix el dret d’autodeterminació.
Canviem la Constitució perquè ho reconegui=Es fa un referèndum on tots els espanyols puguin votar perquè per reformar la Constitució s’ha de votar a tot l’Estat.
Tu saps ta nbé com jo que un referèndum a tot Espanya perquè puguem convocar un referèndum d’independència mai tirarà endavant, i ja estem atrapats a la trampa legal i democràtica espanyola. Aquesta és la veritat, dieu lo de “de forma democràtica” perquè sempre utilitzeu aquest argument i sabeu que això ens posa en una trampa legal. És c om si tu tens un fill i vol marxar de casa i li dius”d’acord, marxa” i ell te diu “dóna’m la clau de casa per obrir la porta” i tu dius “pots marxar però la clau és meva i no te la deixo”.
Com a polítoleg saps que el dret no són dogmes. El dret d’autodeterminació no existia fins que algú el va plasmar. El Dret Internacional és extremadament flexible i presenta moltes novetats, es va actualitzant continuament, és un llibre en blanc. Fa 100 anys el Dret d’autodeterminació no existia i el dret internacional sí, i ara el dret d’autodeterminació per les colònies existeix. No utilitzeu el dret com us interessa.
El dret comunitari es renova, actualitza i creix a diari, sobre temes verges i temes nous. La UE no regulava en matèria econòmica fins que ho va fer. Tu t’imagines que algú hagués dit que no es podia crear el Banc Central Europeu perquè no havia existit mai abans? És un absurd, com a professor de la facultat hauries de saber que no hi ha res més viu que el dret constitucional i l’internacional.
Amb l’exemple que poses sobre Catalunya. Pots negar l’existència d’Eslovènia com a país sobirà perquè no havia existit mai? No parlo de Burkina-Faso. En la seva història els eslovens mai havien tingut un estat sobirà que ara ningú els qüestiona.
Si us plau en tema de dret tots dos sabem que és una obra humana, per tant modificablei modificada. No és una trampa
Sense acritud
Gerard (perdona per un post tan llarg)
27 de agost, 2007 - 8:49 pm
Alejandro, en Carallot ha tornat a dir una carallotada, li posa data a l’independència i no se’n adona que la data de caducitat la té ell al seu partit.
De tota manera et puc dir que tard o d’hora arribarà el moment i les circumstàncies idònies perquè es pugui plantejar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, tot i que evidentment s’hauran de modificar les lleis i això es podrà fer quan hi hagi una majoria sensible a aquests canvi. però es qüestió de temps, potser molt de temps però al final arribarà aquest moment
27 de agost, 2007 - 9:09 pm
Quim,
Ja em sembla correcte que si més no, vegis necessari que una majoria àmplia cregui en l’autodeterminació. Avui no és així i la meva modesta opinió és que si no es va aconseguir en l’època en la que el romanticisme alemany era la ideologia predominant, ara serà molt més difícil.
27 de agost, 2007 - 9:19 pm
Gerard,
No nego l’existència d’Eslovènia (independent després d’una guerra) Mira, realment és molt esgotador debatre eternament sobre això i més amb persones que ho veieu molt clar. El problema és que no n’hi ha ni un 15% dels catalans que senti Espanya com una realitat llunyana i aquesta és la clau.
I el millor de tot és que l’independentisme cada vegada tindrà menys adeptes pel cansament que produeix en el dia a dia. El procés Estatutari n’és una bona prova. Apareixeran cada cop més Cup’s i partits així que radicalitzaran des de la minoria.
L’any 2003 ERC va aconseguir el seu gran resultat amb un discurs no del tot independentista. És així i ho saps. i per això va ampliar la seva base electoral de manera espectacular.
27 de agost, 2007 - 9:21 pm
F.R.
Totalment d’acord, però jo crec que no és el mateix denunciar els excesos del nacionalisme (quelcom necessari i que jo intento fer cada dia) amb donar-li oxigen a un polític en mal moment (cadàver es podria interpretar malament i per això no ho dic)
El problema de debò és a les aules o a l’Administració Pública i no en una provocació d’algú que viu de provocar.
28 de agost, 2007 - 2:40 am
Jo també vaig veure l’entrevista on diua totes les mans guixades, va quedar en evidència aquest home.
Per molt que el Carod vagi posant dates a la independència comparteixo la teva opinió, està caducat i sap que aviat haurà de fotre al camp. És un cadaver que ara intenta donar la nota i intentar il-lusionar a algun votant abans que es passi a altres formacions polítiques ja que han demostrat que son un partit supeditat al PSOE i al poder en general.
Respecte al tema de la independència ja s’ha comentat alguna vegada per aqui si es fes un referèndum segurament guanyaria el no tot i que actualment és il-legal fer un referèndum d’autodeterminació (que al cap i a la fí, no és res més que una consulta popular). Per que no es dona la possibilitat de consultar públicament a la gent si vol l’autodeterminació o no? independentment de si guanyes el si o el no, enlloc de fer suposicions fem el referèndum, quin és el problema? el problema és la constitució, si no ho tinc mal entés, que no ho permet.
Això tampoc ho acabo d’entendre, tot el terravestall que hi va haver quan l’Ibarretxe va dir que faria un referèndum, fins i tot se’l volia ficar a la presó. Jo soc dels que creu que la constitució s’hauria d’anar retocant i reformant de tant en tant, adaptant-se als temps, com passa a altres països d’Europa. Jo tinc 20 anys i no he tingut la possibilitat de votar aquesta constitució que hi ha ara perque no havia nascut, crec que les noves generacions (valga la redundancia), hi tenim alguna cosa a dir. Segur que el Sirera estarà d’acord amb modificar-la, és un home molt moderat! Aquesta és un altre… Ja m’imagino que t’ho deuen haver comentat bastants cops lo del radicalisme en augment del PP però quin personatge heu anat a posar de cap de llista a les catalanes…! L’única ventatja que li veig és que amb aquest home al cap de llista dinamiteu ciutadans.
Salut!
28 de agost, 2007 - 10:01 am
Creo que olvidamos que, la margen de la viablidad legal o incluso histórica del asunto secesionista, si el Gobierno de Rodríguez sigue en el poder, cualquier cosa es posible de hacer con tal de mantenerse en él.
28 de agost, 2007 - 11:32 am
Hola Quique,
Zp “por mantenerse en el poder” cómo tú bien señalas, engañará a los independentistas una y otra vez. ZP no es partidario de la independencia de Cataluña, sino de hacer ver a algunos que la puden lograr con él en el gobierno y así le apoyen, aunque con su actitud erosione la idea de España de manera casi irreversible.
Ahora, como anunciaba ayer EL PAÍS, se envolverá con la bandera española para intentar ganar de nuevo. Es un relativista, oportunista y mentiroso y lo peor es que los nacionalistas seguirán apoyándolo esperando no sé qué.
28 de agost, 2007 - 11:37 am
Àlex,
La Constitució es pot modificar, no dic que no. de fet ja s’ha modificat vàries vegades com per l’entrada espanyola a la UE, per exemple. Però aquesta modificació té les seves regles que s’han de complir i no es pot reformar a les braves. Et recordo que si es pot modificar per unes coses, també es podria modificar pel contrari amb una majotria ben àmplia. Aquest és un risc sobre el mai reflexioneu i que us hauria de fer valorar millor l’Estat de les Autonomies.
Sirera fa el seu paper, que és denunciar la incompetència del govern tripartit i la seva frivolitat. I ho fa molt bé. No et creguis al José Zaragoza, que només sap fer propaganda posant etiquetes als adversaris. Sirera ja era diputat en l’època de col·laboració amb CiU i la seva actitud sempre va ser dialogant.
28 de agost, 2007 - 3:48 pm
Rodríguez Ibarra fue claro en ese aspecto, la configuración del estado autonómico viene a ser un puzzle, todas las piezas encajan, y si una de ellas quiere salirse del juego, ya no existe el tablero.
La Constitución sirvió para dotar a las autonomías no para que éstas a su libre albedrío discutan o alteren el orden creado.
Reproducción de la noticia del 03/10/05
http://www.20minutos.es/noticia/52965/0/Estatut/Ibarra/recurso/
“La solidaridad interterritorial no se ejerce de región a región, sino en virtud de lo que el Estado considere necesario hacer, a través de su mecanismo presupuestario, para que el mandato constitucional pueda ser cumplido”.
España “no es una nación de naciones, porque una cosa es lo que uno se siente y otra cosa es lo que se es. Uno puede sentirse republicano y creer que España es una República, pero el único problema es que la Constitución dice que España es una Monarquía Parlamentaria”. Si se quiere que España sea una República lo que hay que hacer “no es un estatuto, sino plantear una reforma de la Constitución”, algo que, no hace Cataluña, porque “no va de frente”.
28 de agost, 2007 - 4:34 pm
El problema és que això de la democràcia és una mica una enganyifa. Consti que parlo des de la més estricta neutralitat, a mi la unitat d’Espanya m’importa un rave: ni em preocupa ni em molesta. Jo el que vull és allunyar aquest debat de la política i portar-lo al de la politologia, que és lo que mola.
Quan es fa la Constitució, la consulta es va formular a tots els espanyols i allò que vinculava si s’aprovava o no era el resultat dels espanyols. És a dir, és estèril que a la Constitució es digui que la sobirania recau sobre el poble espanyol: això ja se sabia abans de votar-la, perquè si en algun poble-regió-ciutat-comarca-país-nacionalitat històrica-nació-digueu-li-com-vulgueu hagués guanyat el NO, s’haguessin acabat empassant igual la Carta Magna.
La Constitució d’entrada també és inconstitucional perquè parla de la igualtat dels drets i a l’ensems reconeix una figura privilegiada com és el monarca i els seus successors i familiars. Però això ja és voler filar prim i allunyar-se del tema. Com també deixaré al marge el tema que els que hem nascut en ple felipisme tampoc l’hem votada ni se’ns ha preguntat res.
Tornem doncs a la qüestió del referèndum de la constitució: qui legitima aquest referèndum? Aquesta pregunta pot anar més enllà: qui legitima els estats i el poder? En algun moment o altre apareix la violència considerada legítima dels estats, això és innegable. No és que l’Exèrcit sigui l’únic que mana, però aquí a Espanya la situació legal és una mica estranya per això del rei -que és qui té el poder màxim però és com si no estigués autoritzat a exercir-lo, una cosa molt peculiar-. Els estats s’han format tots perquè algun exèrcit, o una part de l’exèrcit, o combatents diversos han consolidat una conjuntura estable. I les democràcies, la participació del poble, és una manera de legitimar això. Però el poble tria a posteriori, quan l’estat ja està fet. Per tant, podem parlar de governs legítims o no, però, i els estats, ho són, de legítims? Segurament no. Però segurament, també són necessaris. Ens n’aniríem a una qüestió filosòfica de fons, sobre quin dret tenen uns individus d’imposar unes normes a uns altres, o de mantenir un determinat control. Al final de tot, jo concloc que la legitimitat absoluta no existeix. Però els estats són necessaris -és la meva opinió i crec que és meridianament clar, tot i que algú ho negarà-, per tant allò que donaria més grau de validesa a un estat és l’estabilitat. El control, la pau. Per exemple, les màfies són legítimes? No, evidentment, però donen una certa estabilitat que de cara a la gent les legitima. I quan s’intenta combatre-les, l’hem liada. Trets, sang, venjances…
En el cas d’ETA, no té legitimitat perquè maten a sang freda, per l’esquena, a gent pacífica. Si enlloc de terroristes parlessim de guerrilles que es fessin amb el poder i la cosa acabés amb revolució popular i es fessin amb el poder ja ho crec que en tindrien, de legitimitat. Una altra cosa és que això convingui o no. Acaba manant el que la té més grossa.
I si la immensa majoria dels catalans volguéssim la independència i ens llancéssim al carrer i li talléssim el cap al Delegat del Govern i prenguéssim per la força el control i tinguéssim alguna mena d’organització pseudocastrense o paramilitar i superéssim les reprimendes i intents de sufocació manu militari de l’exèrcit espanyol, acabaríem tenint independència i legítima, digués el que digués la Constitució. Ara bé, això al meu parer seria una animalada, voler la independència seria un perjudici enorme quant a degradació del país per a aconseguir-la, no perquè separats d’Espanya no poguéssim sobreviure, que sí que podríem.
Catalunya és Espanya, no perquè sigui legítim, o perquè sigui necessari, o perquè sigui motiu d’orgull o de vergonya. Senzillament, perquè és el que hi ha, i canviar-ho costaria Déu i ajut.
Però les armes les tenen ells i la comoditat, nosaltres. Jo no mouré un dit i seguiré sent espanyol. O el que toqui. I content.
28 de agost, 2007 - 5:24 pm
Hola Marc,
Resumint, no estic d’acord amb el teu concepte de legitimitat (sobretot quan parles d’ETA)
La comoditat a la que et refereixes és la que ha costat per consolidar-la en el passat milers de morts i crec que cal valorar-la.
En l’aspecte dels sentiments ja no et puc dir res, perquè són els teus i em mereixen el màxim respecte.
28 de agost, 2007 - 7:54 pm
A veure, que quedi clar això, jo no parlo de la legitimitat d’una banda terrorista, al contrari, la nego. Però, per exemple, a la revolució francesa o russa es va trencar el règim establert i, com que van guanyar i van establir aquesta nova pau es va aconseguir una primera legitimitat. La segona legitimitat és, un cop aconseguida la pau a força de les armes, refrendar això d’alguna manera (però aquesta segona legitimitat és secundària, lo primordial ja està fet. Per exemple, en el cas d’Espanya, a ningú se li ha preguntat si volia monarquia o república). I també incloc a Franco, que va guanyar la guerra i per això també va aconseguir aquesta legitimitat. I jo la hi reconec. No va refrendar-la, però el seu goven era legítim i no entenc això que volen fer ara d’invalidar les sentències franquistes, ho trobo absurd -àdhuc trobaríem part de la magistratura de l’època que segueix en actiu.
Amb tot això no sóc un antisistema: tenim un estat que és el que tenim, i millor o pitjor, ha aconseguit que visquem de manera més o menys còmoda, i jo amb això ja estic content. I reconec que el món ha avançat gràcies a valents i a persones que han volgut canviar el què hi havia.
Pel què fa als morts, màxim respecte i evitar que n’hi hagi més, trobo jo, és important
28 de agost, 2007 - 9:21 pm
Marc,
gràcies per l’aclariment (tot i que és evident que no ets cap antisistema)
Per cert, quan es va votar la Constitució es va refrendar la monarquia. I t’ho diu algú que no té problemes per declara-se monàrquic circunstancial i admirador del sistema nordamericà.
No tinc tampoc problemes per acceptar davant del que dius, que la Monarquia mai no es vota. S’implanta i després es comença a votar(quan és democràtica) És així.
28 de agost, 2007 - 10:11 pm
indepe?? que… o sigui que ara que estem a la europa unica , sense fronteras, volen una independencia… vinga menys idiomas i paridas de aquesta clase, jo vull mes inversio i erc ara te la paella pel manec i que ha conseguit… res, el carod i el puigcercos son patetics, i no parlem del benach… sense comentaris
30 de agost, 2007 - 1:37 pm
Josep,
Quan les idiomes són “parides” i el que val és només allò que “interessa al ciutadà” acabem en societats consumistes on escriure fent 13 faltes d’ortografia per línia és “guai” i on els objectius són canviar de casa per anar a viure a llocs “fashion” en casetes adosades i comprar-se un Audi.
Una societat, en primer lloc, ha d’estar formada i educada per a la llibertat de decisió, per a la llibertat d’escollir. Sense la capacitat de crítica i anàlisis no fem res i sense cultura ja podem oblidar allò que els va costar tant als nostres pares i avis: sortir de l’analfabetisme cultural, social i idiomàtic que durant segles la societat espanyola va patir.
Ciutadans ha basat el seu discurs, a l’igual que Montilla, en “fer coses per la gent”. Ja ho vaig: Ciudadanos revisarà que tots els Ajuntaments tinguin la bandera espanyola que és el que realment interessa els ciutadans.
No qualifiquis de parides les formes de pensar diferents a la teva: si fem memòria històrica els dos bàndols van assassinar, massacrar i condemnar molta gent perquè allò que pensava i creia eren “parides” que anaven contra la veritat única. Vigilem.
30 de agost, 2007 - 11:27 pm
Artur las faltas amb catala es per que no l´escric be, mira q ho provo pero emb costa, en castellano me expreso mejor es el idioma de mi madre, el de mi padre es el catalán pero las madres tiran más, te dire que casi la clavas tengo un audi pero no vivo en una casa adosada , vivo en tarragona capital soy urbanita, es verdad en la guerra los dos bandos mataron pero no crees que es un error volver a sacar la guerra, lister, rojo o por el otro bando queipo, pascual goded ect,, ya no existen y tu y yo por suerte ni los hemos conocido, estamos en el 2007 y no creo que sea una parida lo que digo, tu crees que carod y puigcercos nos daran un buen futuro para nosotros y nuestros hijos? sinceramente yo creo que no , además mi manera de pensar siempre me lleva ostias,,, fijate conservador y republicano… tela no…
17 de setembre, 2007 - 10:54 pm
Perquè no ens preocupem més dels problemes que hi han amb el terrorisme islamic i en la bomba que pot llençar iran d’aquí a poc.el canvi climàtic també es important.es vergonyós obsessionar-se en l’autodeterminació amb l’estatut.vergonya de politics.sou uns pallasos.voleu fomentar els enfrontaments entre els ciutadans de catalunya per culpa de radicalizacions nacionalistes e independentistes.
21 de setembre, 2007 - 6:53 pm
si es veritat per mi Carod no pinta res en política, és més hem consta que últimament amb els futurs líders de ERC s’està oblidant una mica el tema de l’independència i s’està treballant més en aconseguir ampliar competències per a Catalunya com s’ha pogut veure aquests últims dies amb el tema de les infraestuctures, estàn completament ficats en l’aplicació de l’estatut , Carod té data de caducitat i per tant ara intenta fer creure als militants de ERC que ell ha sigut el primer en treballar per una Catalunya lliure i independent, Puigcercós sempre lamentable…