LA HOJA DE SERVICIOS DE RAJOY
Los expertos americanos en marketing político definieron en su momento dos tipos de campañas bien diferentes a la hora de movilizar al electorado. Por un lado, la campaña “bandwagon” (de carro ganador) es aquella que pretende sumar adeptos a una candidatura que se da ya por ganadora, lo sea o no.
La campaña “underdog”, por su parte, es la que, incluso usando encuestas a la baja, pretende movilizar a los afines ante el miedo a la victoria del adversario.
Hace tiempo que ZP vive instalado en una campaña de carro ganador. Concretamente (y de modo paradójico) desde la victoria en las Municipales de…Rajoy.
Al parecer, el ilustre caballero leonés va a ganar sin despeinarse y poco queda ya por hacer: la suerte está ya echada. El problema de las campañas de carro ganador es que algún elemento objetivo deben de tener que las sustente; sino, mal asunto. Y a eso voy. A comparar la hoja de servicios de Rajoy y la de ZP. Y como no me gusta ser cruel con los adversarios, obviaré la magnífica gestión de Rajoy durante 8 años de Gobierno y me centraré en los últimos 3 años.
El PP perdió las Elecciones Generales de 2004 en unas circunstancias muy difíciles que poco tenían que ver con las candidaturas que se presentaban. A los dos meses, Rajoy empató las Europeas (las encuestas más benévolas le ponían 7 diputados por debajo) A continuación, ganó el Congreso uniendo al Partido en momentos también delicados (la política es dura y no hay que edulcorar la realidad) y finalmente GANA LAS MUNICIPALES.
ZP, que ganó la Presidencia de chiripa, no tiene esa hoja de servicios. Tiene otra, pero paso de hablar de ella que acabo de cenar.
Decía que Rajoy gana las Municipales. Y ahí empieza la Op-Negra, como decían en la CIA, la operación por tierra, mar y aire para inventarse, a) que perdió por goleada el Debate sobre el Estado de la Nación. Ya escribí sobre ello desarrollando una idea de Girauta. b) Que lo tiene perdido y que mejor pensar en la sucesión. Si es que por recriminar hasta le echan en cara ¡que no esté al servicio de ningún grupo mediático, ni tenga periódico propio! A eso se le llama IN-DE-PEN-DEN-CIA DE LOS ME-DIOS, Y ESO ES BUE-NO, repito: BUE-NO.
Y sobre esas dos falacias construyen los enemigos de Rajoy su “bandwagon” particular. Pies de barro, amigos míos, pies de barro. El verdadero “carro ganador” es el de Rajoy, como lo ha venido siendo últimamente. Y sino, al tiempo.
10 de setembre, 2007 - 11:20 pm
Alejandro,
Rajoy ganará las Generales -me gusta más llamarlas nacionales- si una mayoría de españoles se conciencian de que el PSOE está trayendo la ruina a España. En mi modesta opinión el PP podría haber canalizado mejor los votos descontentos con los socialistas en temas como la inmigración ilegal y la inseguridad ciudadana. De todas maneras… tras la entrevista hoy en La Razón a Juan Costa (que lleva el programa electoral) estos asuntos estarán presentes y cobrarán mayor atención; eso espero. Por el bien de las familias… espero que gane el PP. De todas formas… en temas como el combate contra ETA, la economía, asuntos internacionales, etc… el PP ha ofrecido una muy buena alternativa.
11 de setembre, 2007 - 1:53 am
Apostando por la seguridad y por el control ferreo de la inmigración daremos soluciones a las preocupaciones de muchos ciudadanos. ZP está dando al traste con España. Por el bien de nuestro país, Rajoy presidente.
Respecto a las ultimas declaraciones del esperpéntico Pepiño Blanco, ¿como tiene valor el PSOE de empezar la campaña ofreciendo la posibilidad de que ese personaje lleve la voz cantante? Deben estar muy seguros de su próxima victoria, sino no me lo explico.
11 de setembre, 2007 - 9:24 am
Efectivamente, comparar a Rajoy con ZP es una crueldad con este último. Pero la mentalidad progre-centristoide es tan abrumadoramente dominante que muchos, de creer las encuestas, siguen valorando más al segundo, y asumiendo esa gilipollez de la “crispación”, que es como decir que la oposición española debería tomar como modelo la marroquí. Aunque gane el PP, y yo espero que sí, seguiremos teniendo un tercio de españoles con una manera de pensar que es un verdadero lastre para cualquier país. No estoy seguro de que eso pase en todos. Izquierda tan antinacional, tan creída y tan chulesca como la que tenemos aquí, me parece que no la hay en ningún lugar del mundo democrático.
11 de setembre, 2007 - 1:04 pm
Carlos,
Una de las razones (estadísticamente demostrada) de la diferencia de valoración entre Rajoy y ZP es que los votantes de IU, ERC, PNV, CHA, EA, IC, etc. le dan de media a ZP un 5 y a Rajoy un 2.5.
Pero Rajoy, sin ser el más valorado entre los líderes del partido (tampoco lo es ZP en el suyo) sí recibe mejor nota entre los votantes del PP que ZP entre los suyos. Y eso es muy importante.
11 de setembre, 2007 - 1:06 pm
Cesc,
No tienen nada mejor para hacer esas cosas. Antes, Alfonso guerra aún le ponía gracia, pero es que cada vez el tema intelectual lo llevan peor
11 de setembre, 2007 - 4:55 pm
El problema es que en el pp hay mucha gente válida, tan buena como Rajoy , claro que bendito problema por que otros partidos no tienen esa “suerte” al contrario… yo como puse hace unos dias me quedo con la opinión de Zapatero que dio jose María García
11 de setembre, 2007 - 6:39 pm
Hurtis… “por el bien de las familias” que pasa que los socialistas las metemos en el horno y nos las comemos con patatas? xd… Chorradita tras chorradita… hasta la derrota final… no???
Cesc: te recuerdo la cantidad de emigrantes ilegales que dejaron los 8 años y una ley de extranjería del gobierno Aznar… no queráis dar lecciones en temas de emigración porque lo gestionasteis fatal… mírate los telediarios del año 96, 97 y 98 y los problemas con las pateras…
11 de setembre, 2007 - 6:40 pm
Alejandro… ahora lo entiendo por eso sacáis a Pujalte… porque es lo único que tenéis… ufff que alivio pensaba que os gustaba sacar zoquetes como ese por placer.
11 de setembre, 2007 - 9:49 pm
Caballero,
Pujalte te gustará más o menos, pero “zoquete” no ¿eh?
¿En qué lugar te deja eso a ti? lo digo porque insisto, te gustará más o menos, pero tiene una formación y un currículum sencillamente espectacular. Montilla o Pepiño pues no. Y que conste que jamás he tenido titulitis, pero zoquete significa zoquete, y Pujalte es todo lo contrario
11 de setembre, 2007 - 10:06 pm
Una carrera universitaria no quita que alguien sea un zoquete…
11 de setembre, 2007 - 10:07 pm
Josep, y con la que tiene de Aznar… tb valoras esa opinión de JoseMari a JoseMari.
11 de setembre, 2007 - 10:12 pm
Caballero,
te cuesta un poco entenderlo. Cierto es que una carrera Universitaria no le quita a nadie ser un zoquete, pero hablamos de alguien que sabe y ha escrito MUCHO DE ECONOMÍA. No que tenga un título, sino que sabe MUCHO.
Con lo cual la palabra no es la adecuada, te guste o no su estilo.
12 de setembre, 2007 - 9:10 am
Caballero tambien valoro la opinión que tiene de Aznar, por que fue durante 7 años el mejor presidente de la historia de España, una cosa que siempre le critique es que fuera del Real Madrid tan descarado tanto palco tanto pelotazo torres de madrid, eso siempre se lo criticare en publico y en privado más …
pero la opinión que tiene jmgarcia de Zapatero me preocupa por que es el presidente del govierno hoy y cuadra con lo que esta empezando a pensar mucha mucha gente
12 de setembre, 2007 - 10:45 am
La que tiene de Aznar es la de que es el presidente de la censura… y que ha beneficiado económicamente a ciertos amiguitos a través de su cargo.
No me parecen palabras que definan al mejor presidente de ningún lado, vamos ni de escalera.
12 de setembre, 2007 - 11:17 am
A. Caballero,
También las familias que votan PSOE; ya que muchos socialistas no saben ni lo que votan… pues mira, miro por su bien también.
Por cierto, ya que usted “representa” al proletariado… sabrá que dicha palabra proviene de “prole” -sí, prole luenga- y eran las familias obreras las que más prole tenian -hijos- cosa que ahora… el PSoe va contra las tradiciones familiares, el concepto original de familia y los niños. PSOE= prohibido fumar, libertad para abortar (matar niños). ¿Para cuando el líder de los socialistas llamado Herodes?
12 de setembre, 2007 - 6:46 pm
Esa es tu opinion sobre Aznar, evidentemente también te podría yo hacer una de felipe gonzalez que incluyera asesinar (gal), robar (roldan) expropiar (rumasa) ect… pero yo no pienso como tu, yo veo las cosas buenas que hizo felipe : la otan, mucho mejores relaciones con el extranjero que zapatero y otras cosas que hizo, Aznar hizo cosas buenas, y que gente de su entorno haga algun negocio… sabes que pasa que a veces somos muy puritanos… mira creo que si me dijeras quien ha echo más negocios
Felipe con polanco con cisneros…
Aznar con su yerno y algo mas
seguro que felipe triplica lo de Aznar, aunque te repito para mi Aznar fue un gran presidente y te lo dice una persona que en su día no lo vote y acabe votandole
12 de setembre, 2007 - 6:56 pm
Doncs a mi em sembla que com segueixi tenint d’escuders al Zaplana i a l’Acebes, el Rajoy ho tindrà complicat per aconseguir la victòria. Apart que em sembla que si el PSOE manté els resultats a Catalunya i Andalusia que varen treure al 2004, tenen bastant de guanyat sobre vosaltres.
12 de setembre, 2007 - 7:36 pm
““por el bien de las familias” que pasa que los socialistas las metemos en el horno y nos las comemos con patatas? xd… Chorradita tras chorradita… hasta la derrota final… no???”
La prepotencia socialista es patológica por lo que se ve. No veo correcto que utilices ese sentido del humor con algo tan grave como la política familiar que promueve el gobierno. Ya sabemos eso que tras 8 años de derechas, ahora tocan años de derechos y que somos una potencia en los derechos humanos y tal y cual. Pero escuchame una cosa Caballero, si el matrimonio gay y sus adopciones son tan necesarias ¿qué pasa con la poligamia? Si me enamoro de dos mujeres y ellas manifiestan su consentimiento a formar parte de mi harén ¿por qué no legalizarlo?
“Cesc: te recuerdo la cantidad de emigrantes ilegales que dejaron los 8 años y una ley de extranjería del gobierno Aznar… no queráis dar lecciones en temas de emigración porque lo gestionasteis fatal”
Si claro, Caballero, esa ley de extranjería que se la acusó de racista y que los colectivos inmigrantes protestaban contra ella. ¿He de recordarte el papeles para todos promovido por el sr. Caldera? ¿La ley que fue blanco de críticas por parte de Europa? Después de dos años tenemos el mismo problema. ¿Para cuando la misma medida? Porqué mira que sois capaces de volver a hacer lo mismo! ¿Para cuando las mismas mentiras de Caldera?
Yo siempre intento ser objetivo, no criticar lo incriticable, pero el gobierno de Zapatero ha sido funesto para España y cada día esta hecatombe es mas palpable.
12 de setembre, 2007 - 7:47 pm
Que manía con hablarme de “usted” que “cruz”, que no me hables de usted… que no pinto canas… me parece que ya te lo he dicho en más de una ocasión, pero insisto… te lo pido por favor…
Y dale con la familia tradicional… mira chico, nosotros apostamos porque cada cual decida por si mismo con quien quiere vivir… y sabes los niños tienen el derecho a estar rodeado de personas que les quieran y eso no tiene porque asegurarlo tu familia “tradicional”.
Estoy seguro un padre y una madre, dos madres o dos padres, pueden dar el mismo cariño a un niño o a más de uno… lo importante es que sean buena gente y puedan transmitir a ese niño todo su amor y una educación y unos principios que permitan que esa persona se haga mayor con unos valores de tolerancia y paz…
El resto son inventos de “tu” derecha reaccionaria.
Y por esta regla de tres, abortar es una decisión de una persona que no quiere tener un hijo, y por lo tanto al que no garantizaría ninguna felicidad.
12 de setembre, 2007 - 8:21 pm
Caballero, lo que no comulga contigo es la derecha reaccionaria. Debe ser comodo tener tantos adjetivos a mano, reaccionaria, cavernaria, retrógada, etc, a cada cual mas absurda.
12 de setembre, 2007 - 8:23 pm
Hola Nastrud,
Efectivament, Andalusia i Catalunya són claus. A Andalusia ja tenen molt clar que no tornaran a arrasar com el 2004. La proposta populista ( i irrealitzable)dels pisos de franc per tothom demostra que van una mica desesperats.
Catalunya és una altra història, certament, però per molt que s’intenti culpar el PP 3 anys després de l’estat de les infrastructures, la gent té clar que ZP no ha complert mai les seves promeses: MAI.
Només cal veure a Tarragona, on les dues variants i la gratuïtat de l’Autopista (mesures insuficients però clarament superiors al que s’ha fet els darrers 3 anys) es van fer en època del PP. Això la gent ho sap. ZP treurà més vots que Rajoy a Catalunya? És molt probable, però no començo a tenir tant clar que la seva victòria sigui tan aclaparadora.
12 de setembre, 2007 - 8:30 pm
Josep, te vuelvo a decir no es mi opinión es la de José Maria Garcia.
13 de setembre, 2007 - 1:47 am
A. Caballero,
Si a usted lo hubiesen eliminado -abortado- en el vientre de su madre… hoy no existiría. Si tan atero es… bien debería cuidar por defender la vida humana, que para una que dicen tener…
No es asunto político, es un asunto médico y moral. Hipócrates, padre de la medicina, ya lo decía en sus escritos y el antiguo Egipto… se contemplaba en el código penal como el asesinato más grave ya que matas a un inocente sin derecho a la legítima defensa. Pero bueno, quizá usted no quiera reconocer la realidad que es el aborto, al fin y al cabo los nacional-SOCIALISTAS instauraton leyes eugenésicas, como ustedes ahora con leyes genocidas como la de usar embriones humanos y poder destruirlos. Ver para creer.
13 de setembre, 2007 - 10:19 am
Caballero eres político tiras pelotas fuera…..
no contestas tu opinión… jejejej
por cierto seguimos teniendo el cafe pdte, pero ahora no te veo por aqui (cerca de tu sede)
13 de setembre, 2007 - 4:04 pm
Alejandro Caballero:
Abans de començar una breu reflexió: realment, penses abans d´escriure el que escrius? si la resposta és afirmativa creu-me que el tema és preocupant, perquè en el teu “discurs” polític la demagogia vessa pels quatre costats.
Que el ZP i el PSOE van guanyar les el.leccions per l´atemptat és un fet més que constatat. La prova és que, com el propi ZP era conscient de que no guanyaria es va dedicar tota la campanya a fer promeses (sabent que no caldria complir-les). La sorpresa va ser que guanyés i clar, el problema per a ell per complir tot el que havia dit. I de promeses moltes i de tot tipus. La més memorable la del “Pascual: aprobaré el estatut que salga del Parlament”… ejem ejem… què?
Segona qüestió és el tractament de la familia i les politiques socials, aquelles de les que us ompliu la boca com si en fossiu els únics i absoluts valedors i la resta de partits fossin contraris a aquestes, a la familia, al progrés…
Les lleis a les que fas menció escasa reflexió prèvia, tant a nivell legislatiu com a nivell tècnic i social, han tingut en fase pre i parlamentaria. Països com Holanda, per exemple, tradicionalment molt més avançat en regular aspectes polèmics com els que parlem, no tenen (s.e.u.o) una llei que permiti l´adopció de nens per part d´homosexuals. Consultes i opinions d´especialistes, psicòlegs, psiquiàtres abans de legislar? Ben poques, t´ho asseguro. Es tractava unicament de legislar quan abans per penjar-se la medalleta, amb indepèndencia de les conseqüències d´una llei sense pensar i a correcuita.
Aquesta llei, amic Alejandro, no té en compte que el dret d´adopció ÉS DEL MENOR, no dels adults, i que EN TOTA ADOPCIÓ HA DE PREVALDRE, COM EN ELS CASOS DE LES SEPARACIONS I DIVORCIS DE PARELLES HETEROSEXUALS, L´INTERÉS I BENESTAR DELS MENORS. No em val l´argument de que dues persones del mateix sexe poden equiparar-se a una parella de progenitors heterosexuals, perquè està demostrat científicament (la literatura d´especialistes és abundantíssima) que no és aixi. Si vols exemples més concrets m´ho demanes i et citaré bibliografia.
I per últim, indicar-te que la paraula “aborto” prové del llatí aborior, i que el seu significat ÉS MATAR. Busca al diccionari.
Salutacions Alejandro Fernández, segueix endavant.
Òscar
13 de setembre, 2007 - 4:44 pm
El debat PP-PSOE (Caballero-Hurtis) és cansadíssim i estèril. I castrant. I laxant.
Alejandro, està molt bé que defensis amb tant d’entusiasme (i algún que altre argument) la candidatura de Rajoy, però noi, qué vols que et digui… Jo crec que als catalans no ens resolen els problemes ni el PP ni el PSOE. Els dos han governat i els dos ens han passat per alt. Si no, els dèficits que patim a Catalunya no serien els que son. En honor a la veritat, el PP va fer alguna cosa més que el PSOE, és cert: però nomès mentre va dependre dels vots de CiU. Amb la majoria absoluta, na de na. I que el ZP és un trolero no cal ni demostrar-ho: “Aprobaré el Estatuto que salga del Parlament”, “Estamos bien y dentro de un año estaremos mejor todavía”…
Per tant, ni uns ni altres. Per sort a Catalunya hi ha d’altres opcions. I crec que la millor opció seria no haver de triar unes persones que se suposa que decidirán les inversions presa de la millor voluntat cap a Catalunya, sinò que Catalunya escollís i financés ella mateixa les seves inversions. Paguem nosaltres, decidim nosaltres, i si ens sobra alguna cosa farem cooperació internacional amb qui nosaltres vulguem. Aquesta és la única solució possible al dèficit d’infraestructures. Cal que deixem de ser colònia per esdevenir senyors del nostres propis destins. I a més ens ho podem pagar.
Tota la resta es fer els gegants.
13 de setembre, 2007 - 6:54 pm
Pepa Triota:
Bé els teus arguments són convergents; ben escrits, però convergents. Els problemes dels catalans no es resoldran donant més poder a la colla que ens governa aquí. ës una cosa que us costa d’entendre als convergents. S’ha acabat el “pal de paller”. Una Catalunya independent seria governada pel Montilla, el Zaragoza i la Manuela. Quan els catalans “decidim” passen aquestes coses. I vosaltres encara no ho acabeu d’entendre. Més poder polític i més sobirania no significa més CiU.
Quan Catalunya escull les seves inversions, com tu dius, no sempre encertem, no sempre invertim el que cal, mai en infrastructures, molt es fòrums de les cultures i demés patotxades progres. Els romàntics teniu un gran problema amb la Catalunya real i fugiu cap endavant, obviant el que no us agrada. Deia el Nixon que quan els americans miraven en JFK “veien el que volien ser” i que quan el miraven a ell “veien el que són en realitat” i per això l’odiaven. Els romàntics nacionalistes us mireu al mirall i ara surt el Montilla.
El millor per Catalunya és una Espanya ben governada. És així de clar. Tants anys de relativismes, multiculturalismes, pacifismes violents i manca de principis han deixat Catalunya tocada.
13 de setembre, 2007 - 7:41 pm
Alejandro,
Que els arguments siguin convergents els fa millors o pitjors? Adjectivar no aporta res al debat. Entrem a discutir el substantiu i oblidem-nos dels adjectius, que per cert és la tàctica vil de l’esquerra que tant menysprees: etiquetar, i no argumentar.
No crec pas que siguin convergents, no precisament: s’han passat 23 anys marejant la perdiu i sense parlar mai clarament. Seràn sobiranistes, seràn independentistes, però no convergents.
No es tracta de donar el poder a cap “colla”. Una Catalunya independent seria governada per qui vulguin els catalans: quin problema hi ha? Llibertat. Quins liberals que tenim aquí! No voleu la llibertat a tota costa? Per què en aquest cas no? Liberalisme i espanyolisme son totalment antitètics. “Quan els catalans decidim passen aquestes coses”: És que som menors d’edat? Qui ho diu això? És que els espanyols tenen alguna mena de superioritat per a tutelar-nos? Amb quin dret, si no és el de conquesta?
A mí m’és igual que més poder polític no signifiqui més CiU. No soc de CiU. Ni sectari. Ni partidista. Més poder polític significa una Catalunya millor, amb més oportunitats per tothom. La possibilitat de poder ser responsable, de cometre els nostres errors i no suportar sempre els errors del altres. També d’encertar, de tenir èxits, d’assollir la glòria. Un poble més madur, que s’haurà d’acostumar a pendre decisions difícils, i que així arribarà a donar tot el seu potencial, i no com ara. Totes les crítiques d’infantilisme, de manca de maduresa, de relativisme, de multiculturalisme, tenen que veure amb això: a Catalunya passa això perquè se l’ha condemnat a la immaduresa, a que d’altres prenguessin les decisions importants per ella i sense comptar amb ella.
Mai invertim en infraestructures? Quan Catalunya escull les seves inversions, per exemple, fa la línia fèrria Barcelona-Mataró, el 1848, la primera d’Espanya, que si haguès hagut d’esperar a que li fessin de Madrid haguessin fet primer (no sé per què ho dec dir això) la Madrid-Sevilla. O fa les autopistes, que han estat la clau pel creixement industrial o turístic del país i sense les quals seriem un bantustan amb la N-II o la N-340. O l’Eix Transversal, una obra imprescindible que no es va poder fer millor perquè Catalunya a més de fer-lo pel seu compte havia de finançar alhora tota la xarxa d’autovies d’Espanya. O fa la primera companyia telefònica, que la va fer la Mancomunitat de Prat de la Riba el 1910 i va ser incautada per la Telefònica a la dictadura de Primo de Rivera el 1921. O fa el Liceu. O l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, o el de Santa Tecla de Tarragona. O les mútues sanitàries. O tota la xarxa d’escoles que ara son concertades.
Totes aquestes han estat iniciatives que ha fet Catalunya, que les ha fet a través de la societat civil perquè l’única autoritat pública que hi havia mai les hauria fet, perquè de Catalunya nomès en volen treure, mai donar-li res. I si no fos que la major part dels tres darrers segles no hi ha hagut llibertat, n’hauria pogut fer moltes més. Catalunya significa amor a la llibertat. A la llibertat de ser com som, a la llibertat d’empendre, i a la llibertat de crear. L’amor a la llibertat és la gran nota distintiva de la catalanitat. Per això no suportem que ens diguin el que hem de fer, quan tenim dret i quan no. Ens hem hagut d’espavilar ja no sense Estat, sinò contra l’Estat.
El multiculturalisme i els progres son molt anticatalans i se’n riuen, de la catalanitat. S’estimen més ser cosmopolites perquè davant del problema que Catalunya no té llibertat per desenvolupar-se son covards. Prefereixen negar que hi ha un problema, que és “el” problema, que no pas enfrontar-s’hi com els que van anar a les muralles de Barcelona l’11 de setembre de 1714. El cosmopolitisme, l’estupidesa pijo-progre és el gran èxit de l’espanyolisme a Catalunya, perquè ens té desactivats amb aquesta suposada voluntat d’entesa amb una Espanya que no ens vol entendre, perquè ja ens entén prou i sap que viu de robar-nos. Els progres, els sociates, els federalistes, els autonomistes son quintacolumnistes a Catalunya, col·laboracionistes com els quislings danesos que col·laboraven amb els nazis que ocupaven el seu país. Autoodi, en diuen.
El problema de Catalunya es diu Espanya. Una Espanya que no vol canviar, que ja li va bé ser el que és, que nega que hi pugui haver diferències al seu interior, que és castellana, que no és prou civilitzada per ser federal o confederal. La única potència colonial que no conserva ni un illot del que va ser un imperi on no es ponia el sol, perquè tots els seus súbdits han estat encantats de treure-se-la de sobre, perquè allà on dominava només xuclava amb rapacitat i no hi ha deixat res. Encara avui la reina d’Anglaterra surt als bitllets de Canadà i Austràlia: casi res! Quina diferència! Digues-li a un mexicà o un xilé que posi al rei d’Espanya als seus bitllets, a veure qué et diu. Una Espanya que creu que és més que Catalunya, qué és superior, que la catalana és una cultura de segona, regional, opcional, i que la seva culturaen canvi és obligatòria. Ja ho diu Jaume I a la seva Crònica: “Castellans, orgullosos”. A Espanya están més contents quan saben que cada cop més americans parlen castellà, enlloc d’enorgullir-se de que cada cop més espanyols sàpiguin anglès.
I aquesta Espanya esquilma els nostres recursos i no ens dona res a canvi, més que menyspreu pel que som i pel que representem. La feinada la tindràs en demostrar quins avantatges ens aporta avui ser espanyols. A mi em costarà molt poc fer-te un informe de 300 pàgines del que hi guanyaríem si fossim independents.
I sí, jo vull ser mil vegades com JFK, l’home que va dir que el futur no és un regal, sinò una conquesta; que la clau de l’existència és la llibertat, i que no hem de preguntar-nos que fa el nostre país per nosaltres, sinò qué podem fer nosaltres pel nostre país. Que son els altres, la gent que ens envolta, els nostres compatriotes. Ens hem d’emmirallar en els millors, superar el que som per encaminar-nos al que volem ser. Volem les estrelles i no ens conformem. El catalanisme és un projecte de canvi mogut per l’amor a la llibertat i a l’excel·lència de l’obra ben feta.
13 de setembre, 2007 - 7:55 pm
“El debat PP-PSOE (Caballero-Hurtis) és cansadíssim i estèril. I castrant. I laxant.”
Quan un popular llegeix les tones de demagogia que surten del propagandista Caballero no es pot estar de contestar, independentment de que es parli del mateix.
Òscar, totalment d’acord amb tu, crec que l’argument de legalitzar el matrimoni gay i les adopcions per part d’aquest col·lectiu que va donar el PSOE va ser “tras 8 años de derechas 1 año de derechos” i “somos una potencia en derechos humanos”, a partir d’aquí tota oposició a la mesura era homofobia i postulats d’extrema dreta.
13 de setembre, 2007 - 8:03 pm
Pepa Triota,
Només tens raó en la crítica al meu “etiquetatge” en relació al teu article. Demano disculpes.
Ser espanyol no et dóna cap avantatge: ho ets i ja està. A mi ser Alejandro no em dóna cap avantatge en sí mateix. Ho sóc i punt.
Per què els romàntics us inventeu el passat? Seria esgotador per mi explicar ara qui va recolzar el Primo de Rivera i a canvi de què: els de sempre, aquesta burguesia catalana emprenedora (que ara gairebé està desapareguda) segons tu matxacada per Espanya, però que sempre va apostar a Espanya per aquells que els garantissin PROTECCIONISME. I està bé que ho demanessin, eren els seus interessos. O em diràs que Primo de Rivera no va ser recolzat per amplis sectors del catalanisme polític de l’època?
Primo de Rivera, per cert, va respectar els seus acords privats, (els hospitals i col·legis que cites) i va incautar la telefònica a instàncies d’aquells que la volien privada. Valentí Puig ha escrit coses interessants sobre la qüestió. El tema va ser de revenjes entre catalans, com gairebé sempre.
El problema sempre serà el mateix: alguns no us sentiu espanyols i amb això no tinc res a objectar. Però no relacionis mai, com fas al darrer paràgraf, voler les estrelles, l’excel·lència, l’esforç i la llibertat només amb el nacionalisme.
Són els valors que sempre he perseguit per mi mateix, per Catalunya i per tant, per Espanya.
13 de setembre, 2007 - 8:19 pm
Veig que no negues la major, Alejandro. Tú ets nacionalista d’Espanya, jo ho soc de Catalunya. El problema és que tú ets català, i per més protestes d’espanyolisme que facis, els teus sempre desconfiaran de tu. I tu ho saps per experiència. Mai et tractaran com un igual: nomès cal veure com Gènova sacrifica el PP de Catalunya i li nega un projecte autònom.
Efectivament, ara soc espanyol, perquè no tinc més remei. Ho soc de iure, és clar. De la mateixa manera com fa cent anys (no és gaire!) un irlandés era britànic, súbdit del rei d’Anglaterra; i com fa vint anys un lituà era soviètic, i com fa deu anys un eslové era iugoslau.
La història dels pobles és exorable. El futur no és escrit enlloc i dependrà del que fem en el present. Nosaltres tenim un projecte atractiu, engrescador, inclusiu, que suma, que construeix, i que conté veritat, que es té unes bases sòlides, mil·lenàries. Fa tres-cents anys Catalunya no era Espanya com ho és ara, i d’aquí cent anys pot no ser-ho també. Si hi ha pau, si hi ha democràcia, si hi ha llibertat, ens en sortirem i guanyarem. I tú i els teus, si us quedeu a Catalunya, us en beneficiareu i ens donareu les gràcies als patriotes.
13 de setembre, 2007 - 8:30 pm
Alejandro,
El nacionalisme és sentiment, que traslladat als catalans serà catalanisme i als espanyols, espanyolisme. Racionalitzar un sentiment és impossible. Hi ha gent que es commourà davant l’himme nacional i altres no. L’explicació no està originada per la història passada ni per la present.
Dir que els nacionalistes s’inventen la història és una mica petulant perquè la història es re-escriu constantment i gràcies a Déu que tenim historiadors, però així tot els historiadors tenen “ideologia i tendències”. Independentment de l’educació rebuda, les persones (potser no totes, però sí que moltes), gairebé pel mateix motiu que ens diferenciem dels animals irracionals, dubtem del que ens diuen. Aquest sentiment de crítica, inherent a la naturalesa humana, fa que existeixe el progrès, en tots els àmbits, en el social, en el polític, en el científic… I això és bo.
Que certs sentiments nacionals o patriotes puguin fer resaltar uns fets més que altres, sí. També sabem del cert que els governs, i no pas els nacionalistes, intenten amagar parts de la història que “no convé que se sàpiga” (i ara jo apuntaria la batalla de l’Anual).
En fi, el problema del PP és també nacionalista: només cal escoltar alguna emissora. Ahir mateix el Sr Cèsar Vidal ens deia que tots els nacionalistes (se suposa que perifèrics) són (som?) malats i covards. La paraula “tots” la va dir ell perfectament. També ens va recordar que el culpable de tot era un tal Jordi Pujol i que la situació que tenim ara és pitjor que la del 34: si més no llavors hi havia un exèrcit per a aturar la desintegració d’Espanya, cosa que ara no.
Cada cop que alguna persona més o menys catalanista (fins i tot “catalana”) escolta aquesta emissora episcopal, el catalanisme i l’independentisme tenen nous simpatitzants.
Si aquesta estratègia és eficaç a la resta d’Espanya a Catalunya és nefasta. Com vol el PP que ens sentim espanyols si no ens volen com a catalans o, si més no, semblem sospitosos? Ens veuen com a mals espanyols però tampoc ens volen deixar sols.
13 de setembre, 2007 - 9:37 pm
Artur,
Totalment d’acord amb el primer paràgraf. De fet, aquesta és una de les raons per les quals he defensat els pactes amb CiU a partir de l’acceptació de que ni ells ens canviaran a nosaltres ni nosaltres a ells en quant als sentiments.
Crec que el nacionalisme és sempre agònic i això no m’agrada: la llengua està en perill, el món s’acaba…és impossible trobar en els meus escrits aquestes reflexions, perquè jo crec molt en la fortalesa d’Espanya; molt. No sóc nacionalista perquè el tema nacional el tinc resolt. Respecto als que entenen que ells no. M’emociona molt Espanya i com deia aquell, “me duele” però no penso tot el dia en la seva grandesa. I em sento català. No ho dic per quedar bé. És un sentiment molt íntim i que no tinc perquè comparar amb ningú. La gent que em coneix sap que dic la veritat.
Més que invenció de la història, en els nacionalistes podríem parlar d’omissió i idealització d’un poble que té les mateixes misèries que qualsevol altre. I QUE NO ÉS SUPERIOR. Insisteixo molt en això perquè de vegades es parla de la resta d’Espanya com si visquès de Catalunya i això és fals. No és pot ser superior i colonitzat alhora.
La veritat és que el bloc de vegades se’m queda curt per poder explicar-ho tot a fons.
13 de setembre, 2007 - 9:52 pm
Pepa,
En el comentari que deixo a l’Artur també hi han respostes per a tu.
Mira, jo no necessito un projecte autònom, sense vincles de decissió amb el conjunt d’Espanya. Si volgués una cosa així estaria a CiU i no és el cas.
Jo l’únic que sempre demanaré és el mateix tracte i respecte intel·lectual: no sóc ni superior ni inferior a ningú. I t’he de dir que això sempre ho he trobat, tant a NNGG com ara al Partit amb els dirigents d’altres llocs d’Espanya.
Els resultats sempre marquen el futur polític de les persones i el que necessitem al PP són grans resultats com els de l’any 2000. La derrota al 2004 ens va fer retrocedir molt i hem de tornar a començar.”Estamos en ello”
Als patriotes com tu dius els exigeixo respecte. Exactament igual que a tothom. I no sempre es troba, tot i que tinc amics, algun ja d’aquells que de ben segur em durarà tota la vida, que sí respecten.
Hi han d’altres, com el paiaso del Joel Joan, que es creuen superiors a mi per ser catalans independentistes. I això és molt pitjor que si et deixen o no tenir projecte propi. I és el gran mal de Catalunya: alguns dels seus patriotes, que porten el páis a la caverna i que pensen que el radicalisme només existeix al si de l’espanyolisme.
Són patriotes tipus Joel Joan, dropos subvencionats, enemics del mèrit i que sempre diuen que odien CiU per burguesa i venuda. Aquest és el càncer de Catalunya, però vosaltres preferiu fer com l’Arzallus, que es referia als joves etarres com “esos muchachos algo descerebrados” però en els hi tenia simpatia. Que quedi clar que no estic dient que vosaltres justifiqueu ETA ni res semblant.
Simplement que mai mireu cap els vostres gudaris versió cutre i només us centreu en si Madrit esto Madrit lo otro
14 de setembre, 2007 - 12:53 am
Pepa Triota,
Un parell d’històries.
Els ferrocarrils del segle XIX a Espanya eren propietat de companyies privades. Concretament, el que vostè cita de Barcelona a Mataró es va fer amb un 50% de capital procedent d’inversors privats anglesos. I així o semblant a tota la resta. Uns anys més tard, tots els ferrocarrils privats se’n van anar a norris i va haver d’aparéixer l’Estat (espanyol) per a reflotar tot el sistema, incloent la línia de Barcelona a Mataró que, renovada, ha arribat fins als nostres dies.
També és curiós el concurs que es va celebrar a Barcelona l’any 1858 per a planificar l’Eixample barceloní. L’Ajuntament va apostar per l’arquitecte Rovira i Trias, que va planificar un creixement amb “boulevards” concèntrics. El Ministeri de Foment de llavors, va imposar per Reial Decret a un enginyer de camins que es deia Ildefons Cerdà, que fou el creador de l’Eixample barceloní tal i com el coneixem avui (o més ben dit, millor que l’actual) i que és considerat un dels millors urbanistes de la història (mundial). No obstant això, Cerdà fou denigrat durant molts anys per la burgesia barcelonina que rebutjava el seu projecte.
En fi, intenti no apropar-se sentimentalment a la realitat, perquè és possible que la realitat no correspongui als seus sentiments…
14 de setembre, 2007 - 11:12 am
Brillant discussió entre Pepa Triota i Alejandro. Molt bé, aquesta web. Atenció alguns participants, que quedeu en evidència, sobre tot aquest Alejandro Caballero, que no tinc el gust (em pregunto: que no treballa? que potser treballa d’això, de comentarista [el veig a tot arreu a tota hora quan puc revisar webs i blogs]? és que el fet de ser socialista ja li garanteix el plat a taula [n'hi ha tants així…]?)
El preu que Catalunya ha de pagar per ser Espanya com agrada als espanyols és molt alt. Això no és “sentimental”, “emocional” (sospito que, en realitat, es vol dir “irracional”…). Això son, per exemple, kilòmetres de vies, que no em generen gaires sentiments. Senzillament, ens aniria millor no ser Espanya, al marge de que això sigui emocionant i faci bategar el cor i acceleri els polsos (o no). Objectivament és així. Qui demostra el contrari?
“Madrid esto Madrid lo otro”. Com ho farem sinò? Se t’acut algun altre centre de poder real on anar a recuperar-lo? No fem comèdia ni mítings, Alejandro. La pregunta és: per què Catalunya ha de ser Espanya? No s’hi val a dir que ja ho és i que no està en discussió. No és patafísica. Està en discussió: ens aniria millor anar sols, als catalans, amb un estat propi? Per què és tan important ser Espanya, on som la riota de tothom? No val més sols que mal acompanyats?
Un detallet. No dius res a propòsit dels cèsars vidals? No. Saps què? Que Mai no dieu res quan ens arrosseguen pel fang amb mentides i calúmnies. Mai. Què, per a aquestes coses no en sou, de catalans? Us mobilitzeu nomès quan no penja la bandera espanyola i altres qüestions decisives i vitals.
Per cert, quin gran retrat del Joel Joan: “dropo subvencionat”, he he he. Brillant.
14 de setembre, 2007 - 1:22 pm
Joan Miquel,
Quan el dit assenyala la lluna, el tonto mira el dit. Vols que rebusquem historietes de nyaps de tots els governants espanyols que hem tingut? No caldrà anar gaire lluny, intenta arribar a Barcelona amb tren o per l’estupenda via ràpida lliure de peatge de la N-340. Au va, home.
14 de setembre, 2007 - 6:58 pm
Pepa Triota,
Veig que vostè no ha entès el meu post. Ni defenso que els polítics de la resta d’Espanya són millors que els catalans ni el contrari. Vostè sí que defensa que n’hi ha uns millors que els altres.
Si vol que li digui nyaps de governs espanyols a Catalunya crec que li’n diré bastants més que vostè.
Reitero, no s’apropi sentimentalment a la realitat, guardi els sentiments per altres coses.
14 de setembre, 2007 - 7:59 pm
Joan Fiveller,
Gràcies pel reconeixement cap al bloc. S’agraeix.
Començaré per la part final, en la que parles del César Vidal. I serà la primera i última vegada que em refereixi al tema:
César Vidal i Losantos van ser sotmesos a un marcatge digne del Cabrini (aquell defensa destraler que va matxacar Maradona al Mundial del 82) per part del CAC, organisme altament democràtic que va buscar amb disciplina estajanovista el menor indici d’insult cap a Catalunya per part de la cadena amb la intenció de tancar-la (sense mandat judicial). Quan dic estajanovista em refereixo a l’anàlisis pormenoritzat de varis milers d’hores de cintes per trobar aquelles llegendes urbanes que corrien sobre la COPE i que fins i tot un gamarús va escriure en un llibre (es veu que no tenia res millor a fer) NO VAN TROBAR RES.
RES: tampoc aquell suposat comentari del Losantos que va fer servir la classe política catalana per justificar la seva intentona liberticida “Zp sólo se reúne con homosexuales, terroristas y catalanes. A ver cuándo se reúne con gente normal” ERA MENTIDA; MENTIDA. Mai no va dir això. L’únic que van trobar va ser unes referències sobre Carod i ERC que han tingut sentència judicial, però CAROD I ERC NO SÓN CATALUNYA…O SÍ? Perquè comentaris durs els han fet de polítics catalans, andalusos, murcians, asturians i madrilenys (de fet l’Alcalde de Madrid resulta que és madrileny i no diu que quan es fiquen amb ell insulten Madrid)
Girauta és tertulià de la COPE i amic meu i tant català com el que més. Mai no permetria que ningú insultès la terra de la seva família. I dir que gent com ell tenen autoodi per sortir a la COPE és feixisme.
Per tant em nego a acceptar cap suposat comentari que us diuen que ha dit tal o qual locutor, perquè segurament és mentida.
14 de setembre, 2007 - 8:15 pm
Joan Fiveller i Pepa Triota:
Dieu que amb la independència ens aniria millor i que això es pot demostrar econòmicament: com podeu comparar la realitat (sempre dura i difícil) amb quelcom que mai no ha passat?
Com us atreviu a tenir tan clar un escenari hipotètic fent numerets a l’estil Tremosa?
Que no us adoneu que feu igual que els comunistes, que comparen la realitat (capitalisme) sempre dura com deia abans, amb el seu ideal (comunisme)? i que quan van tenir 70 anys de comunisme real reneguen i diuen que això no era comunisme i que “otro mundo aún es posible”?
Cert és que vosaltres no heu tingut l’oportunitat de la independència real (reconeixement implícit de que Catalunya mai no ha estat independent) però quan us dic que la meva intuïció em diu que una Catalunya independent amb el pati que tenim avui seria una Catalunya fora de l’OTAN, mig comunista, aturada pels ecopijos i dominada pels Montillas de turno, aleshores, com que no us agrada el reflexe del mirall al que sempre faig referència, us torneu a posar sentimentals i TORNEU A REPATIR QUE L’IMPORTANT ÉS QUE SERIA INDEPENDENT, QUE SERIA NOSTRA, DELS PATRIOTES, com diu la Pepa.
D’acord, però que té a veure això amb si Espanya surt o no cara a Catalunya?
Conclusió: per saber com seria una Catalunya independent només ens serveix la intuïció política, no aplicar números espanyols a una estructura econòmica totalment diferent. Per això mai faig servir arguments econòmics per justificar que som Espanya i ens convè per això del mercat nacional i aquestes coses.
No estic ni estem en disposició de saber-ho. Jo només tinc la meva intuïció, i en aquest sentit, crec que tenim a dia d’avui un paradís multicultural, relativista, immoral, violentament pacifista i a sobre esquerranós a tope (valgan las redundancias)
I molt em temo que és prioritari avançar abans en competitivitat, excel·lència, meritocràcia i valors que en cap altra cosa.
I pensar que la independència és sinònim d’això és “wishfull thinking”
Masses energies perdudes mentre el país s’ensorra i els seus herois “intel·lectuals” són el Joel Joan i la Rosa Regàs.
Ufff, m’esteu posant a prova!!!
15 de setembre, 2007 - 10:41 am
Hola Alejandro,
Enhorabuena ya que dentro de poco Tarragona tendrá una calle llamada Miguel Ángel Blanco.
26 de setembre, 2007 - 2:50 pm
Bona la teva ultima reflexió.
Càlculant numèricament la independència és possitiva al reduir el defícit amb l’estat a 0, que no seria així a la realitat, perquè entrant en la UE es participa en el pressupost comunitari i un càlcul fet del tema a l’Eurostat donava que Catalunya com a teritori rep un 80% de les ajudes de la UE què dóna, que s’explica en gran part perquè gran part de les ajudes de la UE són de la PAC. de la immensa xifra actual, fent numerets a l’estil tremosa, surt a compte de la Mateixa manera què el mateix compte es possitiu per Flandes o El Quebec i Negatiu per Escòcia. Actualment en el mercat global l’estat Espanyol és el 45% del mercat de les empresses catalanes. El xoc tampoc seria tan Gran havent un mercat global I si les eleccions es deuen a una qüestió purament econòmica no es tindria que perdré.
El problema en part també es la necessitat de possar al dia els serveis d’infraestructures del país a causa del defícit de 25 anys d’inversió, cosa que portaria al nou estat uns 10 anys.
La situació actual es què el repartiment de la riquesa entre els territoris es terriblement gravosa per Catalunya que es la única comunitat autonoma de Règim general que ens els últims 15 anys ha rebut segons la Funcas menys percentualment al que li pertocaria per població, que alhora és menys que el pes relatiu de catalunya dintré el PIB espanyol.”
El problema es la reflexió què fas d’una Catalunya Independent manant els que manen ara què manen de cara la galeria i els interesa més ser políticament correctes a afrontar un desgast polític per arriscar-se en una decisió compromesa i costosa. Me possa els pèls de punta el pensar què passaria si amb la visió d’estat que tenen arriben a trobar-se un estat propi.
El PSc hauria deixar de mirar a Ferraz i dir i ara que faig ja no puc demanar ordres així que he d’actuar sol. ERC ha de canviar el Xip a Ja no tot serà culpa de Madrid un cop s’hagin possat el dia les necessitats del país. ICV que la necessitat d’infraestructures obliga a fer i no sols demanar als ciutadans un consum responsable.
Exemple arriba el dia del referendum i surt el sí. I Cal crear i desplegar tots els mitjans d’un Estat: Creem també un exèrcit? I si ho fem entrem a l’OTAN? I l’exèrcit ha de ser una ONG amb uniforme o més?
Conclusió: Una Catalunya independent tot i teoricament viable me fa tremolar una possible aplicació pràctica en mans dels nostres actuals governant del tripartit. Seguint una intuïció política i no una estrictament econòmica.
Fent us de la meva intuïció, me temo la mateixa conclusió que tu i crec que tenint a dia d’avui un paradís del políticament correcte, del multiculturalisme, relativista moral, que creu què s’ha de permetré no integrar als nou vinguts i acceptar la seva moral sense què s’hagin d’adabtar a valor autoctons, violentament pacifista, de l’acomodament a la mediocritat, por/ odi a la autoritat i/o a exercir la i a sobre sota un domini intel·lectual esquerranós.
I molt em temo que per la Independència cal recuperar abans virtuts catalanes de tota la vida: com el Treball, valentia, responsabilitat, autoconfiança, en competitivitat, excel·lència, meritocràcia i valors que integrin i cohesionin socialment.
26 de setembre, 2007 - 3:18 pm
efectivament Josep,
Si BCN encara està debatint sobre el quart cinturó o si encara es posa en dubte la connexió energètica amb França, o el Túnel de Bracons, no és per “Madrit” sinó precisament perquè a “Madrit” no tenen la mala sort de patir la influència de gent com en Joan Saura i tots els post-comunistes.
A TGN també es van oposar al desdoblament de la 340 i vés per on…no s’ha fet del tot i porta molt retard el que ja s’havia planejat.
Aquest és un debat d’infrastructures que ningú no vol afrontar i prefereixen culpar “Madrit”