Si BCN encara està debatint sobre el quart cinturó o si encara es posa en dubte la connexió energètica amb França, o el Túnel de Bracons, no és per “Madrit” sinó precisament perquè a “Madrit” no tenen la mala sort de patir la influència de gent com en Joan Saura i tots els post-comunistes.
A TGN també es van oposar al desdoblament de la 340 i vés per on…no s’ha fet del tot i porta molt retard el que ja s’havia planejat.
Aquest és un debat d’infrastructures que ningú no vol afrontar i prefereixen culpar “Madrit”

Càlculant numèricament la independència és possitiva al reduir el defícit amb l’estat a 0, que no seria així a la realitat, perquè entrant en la UE es participa en el pressupost comunitari i un càlcul fet del tema a l’Eurostat donava que Catalunya com a teritori rep un 80% de les ajudes de la UE què dóna, que s’explica en gran part perquè gran part de les ajudes de la UE són de la PAC. de la immensa xifra actual, fent numerets a l’estil tremosa, surt a compte de la Mateixa manera què el mateix compte es possitiu per Flandes o El Quebec i Negatiu per Escòcia. Actualment en el mercat global l’estat Espanyol és el 45% del mercat de les empresses catalanes. El xoc tampoc seria tan Gran havent un mercat global I si les eleccions es deuen a una qüestió purament econòmica no es tindria que perdré.
El problema en part també es la necessitat de possar al dia els serveis d’infraestructures del país a causa del defícit de 25 anys d’inversió, cosa que portaria al nou estat uns 10 anys.
La situació actual es què el repartiment de la riquesa entre els territoris es terriblement gravosa per Catalunya que es la única comunitat autonoma de Règim general que ens els últims 15 anys ha rebut segons la Funcas menys percentualment al que li pertocaria per població, que alhora és menys que el pes relatiu de catalunya dintré el PIB espanyol.”

El problema es la reflexió què fas d’una Catalunya Independent manant els que manen ara què manen de cara la galeria i els interesa més ser políticament correctes a afrontar un desgast polític per arriscar-se en una decisió compromesa i costosa. Me possa els pèls de punta el pensar què passaria si amb la visió d’estat que tenen arriben a trobar-se un estat propi.
El PSc hauria deixar de mirar a Ferraz i dir i ara que faig ja no puc demanar ordres així que he d’actuar sol. ERC ha de canviar el Xip a Ja no tot serà culpa de Madrid un cop s’hagin possat el dia les necessitats del país. ICV que la necessitat d’infraestructures obliga a fer i no sols demanar als ciutadans un consum responsable.

Exemple arriba el dia del referendum i surt el sí. I Cal crear i desplegar tots els mitjans d’un Estat: Creem també un exèrcit? I si ho fem entrem a l’OTAN? I l’exèrcit ha de ser una ONG amb uniforme o més?

Conclusió: Una Catalunya independent tot i teoricament viable me fa tremolar una possible aplicació pràctica en mans dels nostres actuals governant del tripartit. Seguint una intuïció política i no una estrictament econòmica.
Fent us de la meva intuïció, me temo la mateixa conclusió que tu i crec que tenint a dia d’avui un paradís del políticament correcte, del multiculturalisme, relativista moral, que creu què s’ha de permetré no integrar als nou vinguts i acceptar la seva moral sense què s’hagin d’adabtar a valor autoctons, violentament pacifista, de l’acomodament a la mediocritat, por/ odi a la autoritat i/o a exercir la i a sobre sota un domini intel·lectual esquerranós.
I molt em temo que per la Independència cal recuperar abans virtuts catalanes de tota la vida: com el Treball, valentia, responsabilitat, autoconfiança, en competitivitat, excel·lència, meritocràcia i valors que integrin i cohesionin socialment.

Enhorabuena ya que dentro de poco Tarragona tendrá una calle llamada Miguel Ángel Blanco.

Dieu que amb la independència ens aniria millor i que això es pot demostrar econòmicament: com podeu comparar la realitat (sempre dura i difícil) amb quelcom que mai no ha passat?
Com us atreviu a tenir tan clar un escenari hipotètic fent numerets a l’estil Tremosa?
Que no us adoneu que feu igual que els comunistes, que comparen la realitat (capitalisme) sempre dura com deia abans, amb el seu ideal (comunisme)? i que quan van tenir 70 anys de comunisme real reneguen i diuen que això no era comunisme i que “otro mundo aún es posible”?
Cert és que vosaltres no heu tingut l’oportunitat de la independència real (reconeixement implícit de que Catalunya mai no ha estat independent) però quan us dic que la meva intuïció em diu que una Catalunya independent amb el pati que tenim avui seria una Catalunya fora de l’OTAN, mig comunista, aturada pels ecopijos i dominada pels Montillas de turno, aleshores, com que no us agrada el reflexe del mirall al que sempre faig referència, us torneu a posar sentimentals i TORNEU A REPATIR QUE L’IMPORTANT ÉS QUE SERIA INDEPENDENT, QUE SERIA NOSTRA, DELS PATRIOTES, com diu la Pepa.
D’acord, però que té a veure això amb si Espanya surt o no cara a Catalunya?

Conclusió: per saber com seria una Catalunya independent només ens serveix la intuïció política, no aplicar números espanyols a una estructura econòmica totalment diferent. Per això mai faig servir arguments econòmics per justificar que som Espanya i ens convè per això del mercat nacional i aquestes coses.
No estic ni estem en disposició de saber-ho. Jo només tinc la meva intuïció, i en aquest sentit, crec que tenim a dia d’avui un paradís multicultural, relativista, immoral, violentament pacifista i a sobre esquerranós a tope (valgan las redundancias)
I molt em temo que és prioritari avançar abans en competitivitat, excel·lència, meritocràcia i valors que en cap altra cosa.
I pensar que la independència és sinònim d’això és “wishfull thinking”
Masses energies perdudes mentre el país s’ensorra i els seus herois “intel·lectuals” són el Joel Joan i la Rosa Regàs.

Ufff, m’esteu posant a prova!!!

Gràcies pel reconeixement cap al bloc. S’agraeix.

Començaré per la part final, en la que parles del César Vidal. I serà la primera i última vegada que em refereixi al tema:

César Vidal i Losantos van ser sotmesos a un marcatge digne del Cabrini (aquell defensa destraler que va matxacar Maradona al Mundial del 82) per part del CAC, organisme altament democràtic que va buscar amb disciplina estajanovista el menor indici d’insult cap a Catalunya per part de la cadena amb la intenció de tancar-la (sense mandat judicial). Quan dic estajanovista em refereixo a l’anàlisis pormenoritzat de varis milers d’hores de cintes per trobar aquelles llegendes urbanes que corrien sobre la COPE i que fins i tot un gamarús va escriure en un llibre (es veu que no tenia res millor a fer) NO VAN TROBAR RES.
RES: tampoc aquell suposat comentari del Losantos que va fer servir la classe política catalana per justificar la seva intentona liberticida “Zp sólo se reúne con homosexuales, terroristas y catalanes. A ver cuándo se reúne con gente normal” ERA MENTIDA; MENTIDA. Mai no va dir això. L’únic que van trobar va ser unes referències sobre Carod i ERC que han tingut sentència judicial, però CAROD I ERC NO SÓN CATALUNYA…O SÍ? Perquè comentaris durs els han fet de polítics catalans, andalusos, murcians, asturians i madrilenys (de fet l’Alcalde de Madrid resulta que és madrileny i no diu que quan es fiquen amb ell insulten Madrid)
Girauta és tertulià de la COPE i amic meu i tant català com el que més. Mai no permetria que ningú insultès la terra de la seva família. I dir que gent com ell tenen autoodi per sortir a la COPE és feixisme.
Per tant em nego a acceptar cap suposat comentari que us diuen que ha dit tal o qual locutor, perquè segurament és mentida.

Veig que vostè no ha entès el meu post. Ni defenso que els polítics de la resta d’Espanya són millors que els catalans ni el contrari. Vostè sí que defensa que n’hi ha uns millors que els altres.

Si vol que li digui nyaps de governs espanyols a Catalunya crec que li’n diré bastants més que vostè.

Reitero, no s’apropi sentimentalment a la realitat, guardi els sentiments per altres coses.

Quan el dit assenyala la lluna, el tonto mira el dit. Vols que rebusquem historietes de nyaps de tots els governants espanyols que hem tingut? No caldrà anar gaire lluny, intenta arribar a Barcelona amb tren o per l’estupenda via ràpida lliure de peatge de la N-340. Au va, home.

El preu que Catalunya ha de pagar per ser Espanya com agrada als espanyols és molt alt. Això no és “sentimental”, “emocional” (sospito que, en realitat, es vol dir “irracional”…). Això son, per exemple, kilòmetres de vies, que no em generen gaires sentiments. Senzillament, ens aniria millor no ser Espanya, al marge de que això sigui emocionant i faci bategar el cor i acceleri els polsos (o no). Objectivament és així. Qui demostra el contrari?

“Madrid esto Madrid lo otro”. Com ho farem sinò? Se t’acut algun altre centre de poder real on anar a recuperar-lo? No fem comèdia ni mítings, Alejandro. La pregunta és: per què Catalunya ha de ser Espanya? No s’hi val a dir que ja ho és i que no està en discussió. No és patafísica. Està en discussió: ens aniria millor anar sols, als catalans, amb un estat propi? Per què és tan important ser Espanya, on som la riota de tothom? No val més sols que mal acompanyats?

Un detallet. No dius res a propòsit dels cèsars vidals? No. Saps què? Que Mai no dieu res quan ens arrosseguen pel fang amb mentides i calúmnies. Mai. Què, per a aquestes coses no en sou, de catalans? Us mobilitzeu nomès quan no penja la bandera espanyola i altres qüestions decisives i vitals.

Per cert, quin gran retrat del Joel Joan: “dropo subvencionat”, he he he. Brillant.

Un parell d’històries.

Els ferrocarrils del segle XIX a Espanya eren propietat de companyies privades. Concretament, el que vostè cita de Barcelona a Mataró es va fer amb un 50% de capital procedent d’inversors privats anglesos. I així o semblant a tota la resta. Uns anys més tard, tots els ferrocarrils privats se’n van anar a norris i va haver d’aparéixer l’Estat (espanyol) per a reflotar tot el sistema, incloent la línia de Barcelona a Mataró que, renovada, ha arribat fins als nostres dies.

També és curiós el concurs que es va celebrar a Barcelona l’any 1858 per a planificar l’Eixample barceloní. L’Ajuntament va apostar per l’arquitecte Rovira i Trias, que va planificar un creixement amb “boulevards” concèntrics. El Ministeri de Foment de llavors, va imposar per Reial Decret a un enginyer de camins que es deia Ildefons Cerdà, que fou el creador de l’Eixample barceloní tal i com el coneixem avui (o més ben dit, millor que l’actual) i que és considerat un dels millors urbanistes de la història (mundial). No obstant això, Cerdà fou denigrat durant molts anys per la burgesia barcelonina que rebutjava el seu projecte.

En fi, intenti no apropar-se sentimentalment a la realitat, perquè és possible que la realitat no correspongui als seus sentiments…

En el comentari que deixo a l’Artur també hi han respostes per a tu.
Mira, jo no necessito un projecte autònom, sense vincles de decissió amb el conjunt d’Espanya. Si volgués una cosa així estaria a CiU i no és el cas.
Jo l’únic que sempre demanaré és el mateix tracte i respecte intel·lectual: no sóc ni superior ni inferior a ningú. I t’he de dir que això sempre ho he trobat, tant a NNGG com ara al Partit amb els dirigents d’altres llocs d’Espanya.
Els resultats sempre marquen el futur polític de les persones i el que necessitem al PP són grans resultats com els de l’any 2000. La derrota al 2004 ens va fer retrocedir molt i hem de tornar a començar.”Estamos en ello”
Als patriotes com tu dius els exigeixo respecte. Exactament igual que a tothom. I no sempre es troba, tot i que tinc amics, algun ja d’aquells que de ben segur em durarà tota la vida, que sí respecten.

Hi han d’altres, com el paiaso del Joel Joan, que es creuen superiors a mi per ser catalans independentistes. I això és molt pitjor que si et deixen o no tenir projecte propi. I és el gran mal de Catalunya: alguns dels seus patriotes, que porten el páis a la caverna i que pensen que el radicalisme només existeix al si de l’espanyolisme.
Són patriotes tipus Joel Joan, dropos subvencionats, enemics del mèrit i que sempre diuen que odien CiU per burguesa i venuda. Aquest és el càncer de Catalunya, però vosaltres preferiu fer com l’Arzallus, que es referia als joves etarres com “esos muchachos algo descerebrados” però en els hi tenia simpatia. Que quedi clar que no estic dient que vosaltres justifiqueu ETA ni res semblant.
Simplement que mai mireu cap els vostres gudaris versió cutre i només us centreu en si Madrit esto Madrit lo otro