EL EQUIPO “A”

En más de una ocasión me he referido en este blog al monopolio ideológico de la izquierda y sus valores en el cine y la televisión españolas. Las técnicas acostumbran a ser de lo más mediocres: película siempre ambientada en la Guerra Civil, con un Guardia Civil muy malo, muy malo que persigue a unos enamorados progresistas muy buenos, muy buenos. Eso en el cine. En la tele vemos siempre las cuotas políticamente correctas con mensajes moralizantes: aquí un gay maltratado, aquí un inmigrante maltratado, etc. etc. …y por supuesto un señor de derechas muy malo, muy malo.

En Estados Unidos también se hace mucha ideología en cine y televisión, pero la cosa está más repartida y al menos los liberales vemos como allí intentan combatir el dominio progre con técnicas en ocasiones igual de burdas, cabe reconocerlo, pero en muchos casos ciertamente entrañables.

Estoy hablando de las inolvidables EL EQUIPO A o EL COCHE FANTÁSTICO. Ambas series, entrañablemente curtes, como decía anteriormente, ensalzan la lucha de individuo contra la maquinaria Estatal y su incompetencia: ¿hay alguien en el mundo más inútil que el Coronel Decker persiguiendo infructuosamente a los de Hannibal Smith? ¿Existe algo más paramilitar que la Fundación Para la Ley y el Orden para la que trabaja Michael Night y que resuelve los problemas que genera la corrupción burocrática y policial?

Individuos de características únicas luchan contra las fuerzas invisibles del Estado opresor, así cómo en los formatos progres se lucha contra la “mano invisible del capitalismo”
Obviamente, prefiero al Equipo A y sus explosiones (en las que NUNCA MUERE NADIE, ¿os habéis fijado?) o el “kit, te necesito” que al pelmazo de Fernando León dando sermones en “Los lunes al Sol”.
Resulta curioso: mientras en esa película el personaje que interpreta Bardem lloriquea (y de paso se echa la siesta) PORQUE EL ESTADO NO LE SOLUCIONA LA VIDA, el John McClane de LA JUNGLA DE CRISTAL soluciona los problemas que los cenutrios de Johnson&Johnson del FBI le plantean (más incluso que los malos de la película) SI EL ESTADO FALLA SIEMPRE QUEDA LA ESPERANZA EN EL SER HUMANO.

Nada más lejos de mi intención reivindicar la calidad artística del Equipo A o de El Coche Fantástico, más allá del aspecto sentimental que aportan a los vivimos nuestra infancia en los 80 (otra cosa es LA JUNGLA DE CRISTAL, ejemplo de pulso narrativo del cine de acción)
Lo único que quería destacar es que los americanos liberales se defienden. También desde lo audiovisual. Y que a veces, desde esos valores de esfuerzo individual, superación y energía pueden llegar a hacer grandes cosas. Y es allí dónde se diferencian de la tele o el cine progre: es metafísicamente imposible encontrar en el ámbito de la progresía series del calado intelectual y también la diversión de FRASIER, DOCTOR EN ALASKA, 24, O A DOS METROS BAJO TIERRA, auténticos cantos a la libertad individual sin las cadenas de lo políticamente correcto.



29 comentaris a l'entrada “EL EQUIPO “A””

  1. Capità Tarragona ha dit:

    Alejandro,

    Una setmana només per a que acabin els 100 dies…

    Ja estas preparat per a fer el primer anàlisi a conciència?

    Penso que hi ha BASTANT a analitzar…

    Salutacions

  2. Alejandro ha dit:

    Ballestero s’avança i el dia 24 farà una conferència sobre els seus 100 dies. Més o menys ja tenim pensat el que ha passat aquests 100 dies. Coses inquietants que encara no tenen repercussió en el dia a dia dels tarragonins però que ho tindran. Per cert, ja et passaré fotos del 96 je, je!!!

  3. Capità Tarragona ha dit:

    Una conferència? no ho he vist! i a on i a quina hora la farà?

    Pel que m’han dit, les fotos del 96 em sorprendrien bastant!! jeje

    Una cosa, com és que a la foto del 2003 tens els ulls d’un color i a la del 2007 d’un altre?

    El fotògraf no es diria Ballesteros ni Floria de cognom, no?

    Una vegada em vas dir que tenies una missió per a mi… Encara l’espero!

    Salut!

  4. Alejandro ha dit:

    Dia 25 a les 19.30 Antiga Audiència. El color dels ulls sempre ha sigut igual. Verds. Serà efecte de foto, mai em posaria lentilles de color…quin horror.

  5. josep tgn ha dit:

    no puedo más que coincidir en un 100% contigo ,genial el doctor en alaska me encanta la serie y la bso es genial, por cierto se sabe algo del cargo que le tienen prometido al Sr.Mallol…

  6. Jordi Roca ha dit:

    ¿Doctor en Alaska no es esa en la que la protagonista no da un pico hasta el capítulo 486?

    ¿Cómo narices se puede hacer una película sin que la jamona de turno enseñe las tetas?

    ¿Eso le gusta a la gente?

  7. Cesc ha dit:

    ¿Y que me dices de CSI? Siempre me quedaré con la escena donde el inspector Horatio Caine pide que envíen a un criminal fugado a Nueva York de vuelta a Florida para que lo juzguen en dicho estado. Entonces, su homólogo en NY, el inspector Mac Taylor le pregunta: “¿Por qué ese interés en enviarlo a Florida? Podemos juzgarle en Nueva York?”, a lo que Horatio Caine responde: “Sí, pero en Nueva York no tenéis pena de muerte”. Genial. El mundo del espectáculo estadounidense ofrece lo que queremos ver, espectáculo y acción trepidante y no consejos progres ni lecciones altermundistas que es lo que tenemos en España. No hay mas que ver como en el Cor de la Ciutat, infumable culebrón de TV3 el cual me induce a la siesta, los temas son la inmigración, el aborto, el maltrato de género, etc. y todo desde una óptica como si el guionista se tratase de Joan Herrera.

  8. Alejandro ha dit:

    Cesc,

    Lo peor es cómo intentan colarnos sus chorradas, de modo forzado, aunque en el guión no encajen de ninguna manera. El cor de la Ciutat y todas las series de Benet i Jornet van por ahí.

  9. Capità Tarragona ha dit:

    El Cor de la Ciutat és un producte ACABAT.

    Penso que fa tres anys que haira d’haver acabat.

    Com pots canviar tots elspersonatges d’uns serie (menys dos o tres) i seguir dient-li el cor de la ciutat? Allò era un SPIN OFF del cor de la ciutat, no la serie en si.

    Ara que no funciona tornen a Sant Andreu, cada vegada fan històries més pròpies de la ciència ficció que d’una telenovela.

    QUE TORNI HOUSE!

  10. Alejandro ha dit:

    Hola Capità,

    Efectivament HOUSE és una meravella (de vegades, hi han episodis que fallen)
    I també és una sèrie políticament incorrecta, que reivindica el geni per damunt del “borreguismo”. I que a més reivindica també dir les coses pel seu nom, sense eufemismes.

  11. de la Torre ha dit:

    Son todas series memorables.

    Cualquier película o serie norteamericana de bajo contenido cultural, pero con un mínimo de enganche (que conste que las voces de Ramón Langa, Constantino Romero o la persona que dobla a Stallone o Robert de Niro hacen mucho) son de sobra superiores a cualquiera española, incluidas las españolas de género fantástico (que tienen muchas de ellas capital extranjero) y de terror que concurren anualmente en el Festival de Sitges.

    ¿Alguien se imagina a “huevos de oro Bardem” diciendo “¿Conoces a ese tipo?” o “¿Me permite un cigarrillo Señorita?”.

    Como ya dijiste una vez Alejandro, aquí los progres actores o actores progres (viene a ser lo mismo) dependen y claman por todo lo alto, subvenciones para hacer este cine tan realista como lamentable que nos encontramos en las pantallas. Eso sí, de realistas tienen un rato, realistas al modo progre de parecer.
    Que estemos pagando todos para que nos llenan la televisión de palabras que empiezan por c y p, me parece desalentador.

    En EE.UU. es otro cantar esa situación. Con cámara en mano e imaginación a raudales, se acabó montando la mala pero interesante película “La Bruja de Blair”. Lo mismo pasó con Open Water.

    ¿Se imagina alguien que exista en el cine español algún actor de la talla de Clint Eastwood? qué interpretaciónes, por favor.

    Creo que el cine español es malo, salvando al gran Alfredo Landa (en “Lleno, por favor”, que buen papel hizo) y algun otro actor que ahora no recuerdo. Sin duda el cine español de antaño era mucho mejor que el de ahora, y almenos era gracioso. Prefiero a Esteso y Pajares que no a Silke, Rueda, Bardem, Moyá (o Mollá) o al tal inefable Joel Joan (éste con su independentismo de puño en alto, seguirá haciendo series en el país, imagino).

    Y lógicamente prefiero a John McClaine (La Junga de Cristal) con cierto aire machista diciendo (a la china) “he conocido muchas …. pero tu te llevas la palma” o “¿te refieres a tu novia? la última vez la vi con un ascensor en el trasero (palabra no malsonante)”, que a Ruth Gabriel “posando” para Carmelo Gómez en “Días Contados” o a Imanol Arias en “Lulú de Noche”.

  12. Alejandro ha dit:

    Quique,

    No me queda más remedio que sumarte a las mentes preclaras: ¡qué comentario más bueno! Ahora que reconozco que lo de Ruth Gabriel posando….ahí no sé qué decirte; aunque sea muy mala actriz.

  13. Hurtis ha dit:

    Blogeros y visitantes:

    ¿Os habéis dado cuenta que en la serie Friends únicamente hay actores blancos?

    Y ese es el modelo de sociedad que los progres gustan de expandir: para los negros series de negros… y para los neoyorquinos piji-progres… pues actores blancos.

    CSI para los que apoyan al Partido Republicano, y Friends para los del Partido Demócrata.

  14. Frederic ha dit:

    Hola Alejandro i hola a tothom!

    Bastant d’acord amb tot el que s’està dient. Jo crec que l’arrel del problema està en el concepte cultural europeu -invent dels progres per justificar que no ens mengem un “rosco”. És a dir, no només en cinema i televisió, sino començant per la filosofia, seguint per la història i continuant per l’art, l’”europeu” se sent l’origen, el culte, el refinat, el que aporta qualitat, trascendència i seriositat a l’art mentre que “l’americà idiota, sense arrels, cultura i ha de fer productes comercials i amb molta espectacularitat per suplir la manca de talent. L’actitud dels “artistes” europeus vers l’art americà és de superioritat, despreci i enveja -mai reconeguda públicament, està clar- a parts iguals i abans de reconèixer que una pel.lícula americana és excel.lent, posaran pels núvols una pel.lícula iraní, pakistanesa o sud-coreana que l’únic mèrit que té és haver-se pogut rodar en un entorn on no és fàcil, ja que artísticament és infumable. O si no sempre queda el recurs de convertir en obra d’art “tostons” com En construcción, Camino a Guantánamo” o qualsevol dels panflets de l’omnipresent Michael Moore per posar tres exemples

    Però és clar, després mires els resultats i oh! sorpresa, 85% d’ingressos en taquilla espanyola, correspon a pel.lícules nordamericanes, un 5% correspon a cinema europeu, un 5% a cinema d’altres nacionalitats -l’oriental de terror està molt de moda-i un 5% al cinema espanyol.

    Què demostra això: que el públic no és tonto, que de cinema en consumeixen per diversos motius però en cap cas per ser alliçonats, ni adoctrinats ideològicament i que per molta subvenció, proteccionisme i exigències dels Bardem i companyia, no remuntarà el cinema espanyol -ni l’europeu- a menys que deixin de mirar-se el melic, de pensar que “lo nuestro” és qualitat i lo demés són tonteries i d’intentar imposar a l’espectador el que ha de veure i el que no.

    Menció apart, i acabo, mereixen les sèries catalanes tipus El cor de la ciutat, Ventdelpla o Porca Misèria, per citar només tres exemples d’arguments repetitius, típics, tòpics plens de consignes ideològiques i lingüístiques i de més que dubtosa qualitat encaminats únicament a reforçar les tesis nacionalistes, catalanistes i, com diria la Marta Ferrussola, tan “nostrades”.

    salutacions!

  15. joseptgn ha dit:

    Ruth Gabriel… potente Dias Contados…. luego desaparecio..

  16. Alejandro ha dit:

    Frederic,

    És curiós que reconeguin tan clarament que ningú veu les seves obres si no és per obligació (quota de pantalla) o pagant dues vegades (a la taquilla i amb els impostos)

  17. Cesc ha dit:

    Jo l’únic que salvaria del cinema europeu és la Emmanuelle Béart. Llàstima que el seu sex-appeal es vegi malmès per la seva condició d’activista anti-tot.

  18. Frederic ha dit:

    Cert, i curiós també com l’autocrítica tampoc apareix per enlloc; i mira que hi ha cada pel.lícula que vergonya em fa a mi, com a espanyol, dir que està feta aquí…

  19. CLD ha dit:

    ¿Os habéis fijado en los guiones de las series españolas? Todas, sean de Tele5 o Antena3, cortadas por el mismo patrón, en cada episodio, sin venir a cuento, nunca falta el chistecito sobre Aznar, Bush, o el resto de leitmotifs progres. Qué falta de imaginación.

  20. Alejandro ha dit:

    Cesc,
    Si és per qualitat femenina n’hi han unes quantes que es salven al panorama europeu. La que tu dius està entre elles, evidentment.

  21. Alejandro ha dit:

    Frederic,

    L’autocrítica és pels altres, home, sembla que no els coneguis…
    De tota manera és difícil que siguin autocrítics quan estan vivint dels nostres impostos per fer mediocritats. Si en el fons són uns mestres…d’emportar-se els diners.

  22. Alejandro ha dit:

    Carlos,

    Por eso fracasan. Porque dan por hecho que su imaginario (pesado y decadente) es compartido por la totalidad de la población, como si el PSOE tuviera 22 millones de votos y el PP…cero. Pues va a ser que no.

  23. de la Torre ha dit:

    Frederic, acabo de leer tu blog, un poco por encima.

    Te animo a que reproduzcas en la página de Alejandro, el fragmento que escribiste sobre Chesterton. El del farol.

    Escenifica mucho la realidad en la que nos encontramos todos.

  24. Frederic ha dit:

    Alejandro,

    desviant-me una mica del tema i en referència al que comenta Enrique de la Torre, reprodueixo un fragment del llibre “Herejes” de l’escriptor anglès G. K. Chesterton on fa una crítica a la manca de referents del món actual. He descobert fa poc aquest escriptor, és una mica dens, però es força interessant.

    “Supongamos que se produce en la calle una gran agitación por alguna cosa, digamos por un farol de gas que muchas personas influyentes desean hacer desaparecer. Se interroga sobre el asunto a un monje de hábito gris, que es el espíritu medieval, y él emieza a decir, en el estil árido de los escolásticos: «Consideremos ante todo, hermanos míos, el valor de la Luz. Si la Luz es buena en sí…» Al llegar a este punto, lo callan a glopes de forma bastante comprensible. Toda la gente se lanza contra el poste, el farol queda derribado en diez minutos, y todos se felicitan mutuamente por su practicidad nada medieval. Pero resulta que después las cosa no son tan fáciles. Algunos habían derribado el farol porque querían la luz eléctrica; otros, porque necesitaban hierro viejo; otros, porque deseaban la oscuridad, porque sus actos eran malvados. Algunos no dieron suficiente importancia al farol, otros le dieron demasiada; unos actuaron sólo porque querían inutilizar un servicio municipal, los demás por destruir algo. Y hay un combate en la noche y ningún hombre sabe a quién golpea. Así, gradualmente e inevitablemente, hoy, mañana o el día siguiente, vuelve la convicción de que el fraile franciscano estaba al fin y al cabo en lo cierto, y que todo depende de cuál es la filosofía de la Luz. Sólo que aquello que habríamos podido discutir a la luz del farol de gas, ahora vamos a tener que discutirlo en la oscuridad.”

    salutacions!

  25. Jordi Roca ha dit:

    Os imagináis que en una película española se atreviesen a medio insinuar la escena de la peonza de House?

    Saldrían un montón de abajofirmantes que nunca se han preocupado por esa minoría a convertirse en defensores (previo pago) de esa minoría.

  26. Josep (sl) ha dit:

    Mai havia mirat aquestes sèries des de un punt de vista moral si no plenament d’entreteniment/ frikisme o nostàlgia dels 80s. Bona reflexió i ben argumentada.
    Esta ben argumentat sobretot el paral·lisme entre el papà estat en los lunes al sol d’esperar a que l’estat ho arregli i el liberalisme anglosaxó de l’agent mc Lean.

  27. Alejandro ha dit:

    Hola Josep,

    En realitat tampoc no et pensis que visc obsessionat analitzant políticament tot. Bàsicament procuro gaudir de les sèries sense més, però aturant-nos una mica podem trobar aquesta mena de coses en l’àmbit audiovisual, que sempre serà una eina política de primer ordre.
    Me n’alegro molt que t’hagi agradat la reflexió.

  28. Òscar ha dit:

    Ei, m’ha fet molta gràcia els vostres comentaris sobre el cor de la ciutat. Abans de tot, vull deixar clar que, ni sóc del pp, ni ho seré mai, ni sóc cnservador, liberal, o no nacionalista. Però el cert és que avui estava tan desesperat que he posat al google “anti cor de la ciutat” buscant una entitat o gent que entengués el sentiment abominable que em produeix la série…i us he trobat a vosaltres com a primera opció!! Coincideixo bastant en l’analisis que feu en quan a guionatge televisiu. Són temes de “estreno t.v” o pelis de dissabte tarda. Temes socials petardíssims, infumables, que encara que de vaegades ho intentin, no poden sortir de la línia politicament correcte. Bé, ho intenten? Sabeu qui ha ideat la nova sèrie de tv3 “zoo”? sí, evidentment que ho sabeu. Benet i jornet. I tot sempre segueix igual, i cansa. Cansa molt.
    Cal oxigenar no només la tele, sino el panorama audiovisual i l’escena.I perquè això passi calen; editors valents que publiquin sense que al darrera hi hagin autors amb premi ( que la majoria de vegades ja ha estat donat), crítica valenta de tv i teatre que no sigui afí o amics dels directors, actors o productors. I actors, que no surtin sempre els mateixos perquè hagin fet una série a tv3…molta feina, però és tan necessari…
    Per cert, cesc, he mirat la teva web. Ja que poses un apartat amb el títol “webs afins”, per què no fas el mateix amb l’apartat de “mitjans audiovisuals”? sigues valent, i posa-li l’epítet afíns. Serà més honest.

  29. Alejandro ha dit:

    Òscar, el problema és que t’hauries d’adreçar directament al Cesc, perquè és difícil que ara busqui aquest post de fa tant de temps.

    per cert, m’ha agradat molt la teva web!!!!

    L’únic que no m’ha agradat és que al començament et justifiquis. Aquest blog té més usuaris nacionalistes catalans que del PP. En el fons, la justificació venint d’una persona brillant (els teus comentaris et delaten) demostra fins a quin punt Catalunya és una societat malalta i que Benet i Jornet &co han fet bé la seva sectària feina.

Pots deixar un comentari