ALS SRS. SANTI BLANCO, ELENA REGIDOR I JOSEP ALBERT
1. Benvolguts Srs. esmentats al títol: res del que es va aprovar a la darrera legislatura és cap tipus de maledicció bíblica irreversible. El Sr. Nadal es pot haver equivocat, però res del que ha fet al POUM és irreversible; RES.
DE FET, NOMÉS EL SR. BALLETEROS HO POT CANVIAR.
PER QUÈ NO LI HAN DEMANAT PÚBLICAMENT QUE RETIRI EL POUM SI TANT PATIMENT ESTÀ PROVOCANT? PREFEREIXO NO RESPONDRE JO EL QUE PENSO.
2. El Sr. Nadal i tot l’anterior equip de govern ens podem haver equivocat, PERÒ ARA LA SOLUCIÓ NO ESTÀ EN LES NOSTRES MANS, SINÓ EN LES DEL NOU EQUIP DE GOVERN. PER QUÈ ESCALFEN ELS ÀNIMS DELS AFECTATS SI NOMÉS EL SR. BALLESTEROS POT ARA RETIRAR EL POUM?
3. Vull finalitzar expressant LA MEVA SOLIDARITAT AMB TOTA LA FAMÍLIA DE CIU A TARRAGONA. Tant a les persones més conegudes per les seves responsabilitats polítiques, com, sobretot, als afiliats i simpatitzants anònims de totes edats i condicions que van ser agredits i insultats de manera fastigosa i injustificada per uns quant energúmens que DIUEN QUE HO FAN PER LA INDIGNACIÓ QUE ELS HI PROVOCA EL POUM, PERÒ QUE ES NEGUEN A EXIGIR BALLESTEROS QUE EL RETIRI, QUAN INSISTEIXO, ARA ÉS L’ÚNIC QUE POT.
SRS, BLANCO, REGIDOR I ALBERT: SI VOSTÈS NO LI EXIGEIXEN AL SR. BALLESTEROS QUE RETIRI EL POUM, NO TINDREM MÉS REMEI QUE PENSAR QUE LES MOTIVACIONS POLÍTIQUES (MÉS QUE LA PRÒPIA RETIRADA DEL POUM) SÓN LES QUE ORIENTEN LES SEVES ACCIONS.
FINALMENT, EL PSC TORNA A DEMOSTRAR QUE LA SEVA LÍNIA DE TREBALL ÉS LA PERSECUCIÓ DE L’OPOSICIÓ I NO LA TASCA SERIOSA DE GOVERN.
JA NO TENEN PROU AMB DEMANAR DIMISSIONS; HAN DECIDIT FER UN PAS ENDAVANT MÉS UTILITZANT ALGUNS DELS SEUS MEMBRES EN LA TÀCTICA DE GENERAR POR EN L’ADVERSARI POLÍTIC.
7 de octubre, 2007 - 7:15 pm
Me entero por tu blog y el de Jordi Roca de lo ocurrido. Me pregunto si la guardia urbana acudió con la celeridad suficiente. Esto debe investigarse, porque la primera obligación de cualquier gobierno es proteger a los ciudadanos, y es evidente que la violencia no puede enmascararse tras el derecho a manifestarse.
7 de octubre, 2007 - 7:31 pm
Alejandro agraeixo sincerament les declaracions fetes i el teu post.
No es normal que la gent es manifesti i escridassi als militants d’un partit polític i als seus dirigents, que actualment està a l’oposició, quan la clau del POUM la té l’actual equip de govern amb Ballesteros al capdavant. Ballesteros, el gran mentider i farsant, que va dir que si arribava a alcalde retiraria el POUM i no ho ha fet ni ho farà, perquè no li escridassen a ell i li exigeixen que compleixi amb el que va prometre?:
I si com sembla accepten totes les al•legacions, el problema dels afectats pel POUM està solucionat, perquè llavors orquestren aquest acte de violència envers la gent de CDC, si el seu problema ja està solucionat?.
Que espera L’ajuntament i l’alcalde Ballesteros a condemnar els actes i a prendre mesures contra els seus dirigents veïnals(destacats militants socialistes), que van actuar d’agitadors professionals, en Santi Blanco amb megàfon a la mà donant instruccions, i La Elena Regidor agafada a la pancarta i juntament amb l’Albert Castellví senyalant cada cop que arribava un militant de CDC al sopar.
Pagaran ells tots els desperfectes dels mes de vint cotxes ratllats i abonyegats? Inclòs alguns pintats amb les lletres POUM i LLADRES.
I qui depurarà les responsabilitats del qui va donar ordres a la guàrdia urbana de no intervenció i que s’ho miraven des de llunys sense intervenir, mentre la gent de CDC era sacsejada i colpejada i rebia puntes de peu?.
Aquest es el nou estil que vol instaurar el nou equip de govern, anem arreglats, pobre Tarragona!!!
7 de octubre, 2007 - 8:14 pm
Carlos y Quim,
La palabra que define todo esto es ENCERRONA auspiciada por el PSC.
7 de octubre, 2007 - 8:34 pm
Alejandro,
Jo també vaig ser ahir al vespre al Fortí de la Reina i agraeixo, igual que ho fan tots els militants i simpatitzants de CDC, la teva solidaritat i el teu recolzament. Penso que alguns militants i simpatitzants socialistes de bona fe (estic segura que n’hi ha) estaran passant molta vergonya davant dels fets que van tenir lloc i que porten indiscutiblement el segell del PSC. Suposo que a ells els apliquen també el règim de la por per tal què no puguin expressar el refús davant d’aquests tipus d’actes. Jo els convidaria a solidaritzar-se amb els militants i simpatitzants de CDC perquè el que va passar ahir és només el començament i els següents pasos poden ser encara més difícils d’acceptar.
7 de octubre, 2007 - 8:47 pm
Alejandro,
Ahora sufre CiU lo que las izquierdas siempre han hecho con el PP: acoso personal y a los que simpatizan con el PP.
Ahora le ha llegado a CiU la marea de aquello que no es PSoe, ICV-EUiA o ERC… “caca niño, eso no se toca”.
Y… tú puedes sospechar que hay motivaciones políticas detrás de las quejas por el POUM; yo afirmo tajantemente que las hay.
Los Sociatas (todo lo despectivo que pueda ser) son la antítesis del Rey Midas: todo lo que tocan lo joroban. Son así, va en su genética política el ser así. Una ideología como la suya solo se puede imponer, no es sugestiva, es… impositiva y si no cuela a la buena gente… pues recurren a la violencia, como hemos podido observar de nuevo.
Ánimo a la gente de CiU en Tarraco; y los del PP lo podemos decir sinceramente ya que hemos sufrido ataques en propia persona, las sedes rodeadas, amenazas continuas en este “oasis” que es Cataluña.
7 de octubre, 2007 - 8:58 pm
lo de ayer fue patetico, así quieren arreglar las cosas, el equipo de govierno de antes puede haberse equivocado, pero en las manos del equipo de govierno actual esta el retiralo, no sera alejandro que todo este montaje es una cortina de humo …. por que no saben como arreglar este tema, por que yo no conozco a ningun afectado por el poum que no haya salido contento y satisfecho de la reunión..
veremos como acabara esto.. hasta ahora el pep felix lo ha tenido muy facil todo por que no ha decidido nada.
7 de octubre, 2007 - 10:17 pm
Hurtis,
Cierto es que nosotros no siempre hemos tenido la suerte de recibir la solidaridad de la gente cuando nos han pasado cosas similares. Pero también es cierto que no ha sido así en Tarragona, ciudad bastante pacífica en lo político (piensa en el 11 de septiembre) hasta que algunos han decidido que al adversario además de ganarle en las urnas hay que machacarlo. Yo no lo voy a aceptar.
7 de octubre, 2007 - 10:18 pm
Josep,
Es evidente que lo del POUM se les está yendo de las manos a los socialistas y que ante decisiones difíciles de tomar (retirarlo o no) su solución es ir a por la oposición. Eso exije firmeza por nuestra parte.
7 de octubre, 2007 - 10:23 pm
Hola Maria Teresa,
Benvinguda al bloc. Efectivament, estem davant d’un eventual escalada violenta si no som capaços de respondre democràticament amb fermesa.
Sempre vaig respectar la gent que discrepava i fins i tot s’enfrontava a Joan Miquel Nadal quan era Alcalde. Ara que ja no ho és no té mèrit. Alguna de les persones que cito al post es va passar una dècada llepant els respectes del Nadal Alcalde i ahir cridava contra ell.
Pensa Maria Teresa que la ingorància és insolent i covarda; la família de CiU heu d’estar molt units perquè volen eliminar qualsevol possibilitat de futura victòria vostra sobre la base d’una persecució pública. No ho permeteu.
7 de octubre, 2007 - 10:52 pm
Hola ALEJANDRO,
Simplemente muchas gracias por tu post, yo fui otro de los muchos afectados de esta encerrona. No quiero, ni creo que debamos los que estuvimos allí, que se olvide lo de ayer.
Fué un espectáculo lamentable, vergonzoso, rastrero y digno de los bárbaros. Todo lo explicado aquí ya lo refleja, pero quiero insistir en que están instalando un régimen muy peligroso, van a coaccionar, eliminar y humillar a todo aquel que no les sea de su cuerda.
Nos sentimos desprotegidos por nuestra policia local, suerte que todos supimos mantener la cabeza fría y no nos revolvimos… sino no se que hubiera pasado.
Yo no soy militante de ciu, pero ayer más que nunca, me sentí orgulloso de asistir a la cena.
Pues eso campeón, que gracias por tus palabras.
7 de octubre, 2007 - 10:55 pm
Alejandro,
Tarraco sí es más oasis; Reus… es un infierno para el que no lo sabe llevar y no lo digo por mí. Pero… en general en España y especialmente en Cataluña… el PP ha sido (y es) acosado por todos, también por CiU -no todos- cuando sale el chulito -sin la chuleria sana y graciosa made in Chotis madrileño- de Felip (nombre borbón) Puig a decir que el PP provoca si va a la ofrenda a Rafael Casanova en Bcn.
No me gusta que el PP vaya de víctima -cuando lo es realmente- ya que los oponentes políticos se autocalifican cuando no condenan los actos violentos contra el PP. Claro, el PSoe se lleva la palma, que no es lo mismo que la Palme d´Or en Cannes. Aunque pensandolo bien… muchos socialistas son marionetas-actores a las órdenes de los directores mucho más viles, sin duda.
Amb persones com el Quim a Tarraco no vull comparar amb altres de CiU que li tenen “tirria” al PP. Benvinguda la gent que respeta al PP… sempre.
7 de octubre, 2007 - 11:01 pm
Hola Dani,
La técnica es de lo más perversa, porque por un lado Ballesteros pone buena cara y por el otro los radicales se lanzan a atizar a la gente. Es vital ver la respuesta que dan a los hechos Ballesteros y compañía. De momento, el silencio. Y me gustará hablar con Carlos Castillo para que me explique qué pasó, porque además de ser amigo me extrañaría mucho que conscientemente haya permitido esto.
7 de octubre, 2007 - 11:02 pm
Hurtis,
Lo de Puig es verdad que fue alucinante. Pero él está en la carrera interna por suceder a Mas y se dedica a hacerse el duro de la película.
7 de octubre, 2007 - 11:14 pm
Mira Alejandro, Hauries d’haver vist a la gent de CDC, que anava entrant al sopar obrin-se pas com podien entre mig del tumult que formaven aquells manifestants, alguns van rebre cops i puntades de peu, i tots vam rebre una espectacular xiulada i sorollosa cassolada., a mesura que anàvem entrant al restaurant
La meva dona i jo vam ser els primer en comprovar-ho, al ser els primers en passar pel passadís de manifestants i rebre els improperis que ens dedicaven, vaig entrar amb pas tranquil, mirant a la cara dels manifestants, i em vaig para a llegir la pancarta que portaven, que no recordo el que deia, perquè evidentment encara que ho llegia la meva atenció no estava en la pancarta en aquells moments, deia algo de 1500 raons … i ja no recordo que més deia .Després jo em vaig quedar plantat a la porta del restaurant, de cara als cridaners, al costat dels periodistes que cobrien l’informació i dels fotògrafes ( no els vam citar nosaltres) escoltant tot el que ens deien, de lladres per amunt, i anava rebent un per un a tots els militants que arribaven al sopar, i et puc assegurar que tots van entrar amb la cara ben alta, sense avergonyir-se de rés, perquè no ens tenim d’avergonyir de rés, i sense respondre a les provocacions.
Després al restaurant els vaig felicitar perquè van demostrar davant d’una situació tant dura com la que ens vam trobar, una serenitat i un seny propi de la gent de CIU i es va notar la diferència de tarannà entre uns i els altres.
Com a president local de CDC em sento molt orgullós de la resposta valenta i amb seny que van mostrar tots els nostres militants davant de l’escarni que estàvem patint, i davant de la impassibilitat de la guàrdia urbana, que ni es va dignar a intervenir, ni tants sols hi eren davant del restaurant per evitar mals majors.
7 de octubre, 2007 - 11:37 pm
Alejandro,
Tu respuesta a Dani Juarez me ha recordado a Lenin cuando ponia bombas y promovia atentados terroristas -sin que muchos lo supiesen- y por otro lado se presentaba como el líder que acabaría con aquellos actos violentos. Vamos, quien diria que el PSoe ya no es marxista-leninista… en pleno siglo XXI.
Cualquier día montan un congreso extraordinario y cambian de PSOE a PSBR -léase pesebre- cuyas iniciales corresponderían a Partido Socialista Bolchevique Revolucionario. No me extrañaría.
8 de octubre, 2007 - 8:34 am
Hurtis,
Tus comparaciones, que en ocasiones pueden parecer radicales por la graduación de lo que comparas, son plenamente válidas con respecto a la actitud en cuestión, que no es otra que LA IMPOSTURA Y LA PERVERSIDAD DE TERCIOPELO.
8 de octubre, 2007 - 9:28 am
El dissabte em vaig sentir orgullós de Convergència, va ser com el cristians quan entraven a l’arena amb els bàrbers cridan a les grades i el caesar ( poseu-li un nom sociata), envoltat de togues, catifes, trons, flos i cínics s’en reia.
8 de octubre, 2007 - 12:43 pm
Hola Feliu,
Benvinguts a aquestes sensacions. Els del PP ja sabem com se les gasten….
8 de octubre, 2007 - 4:48 pm
S’atribueix amb freqüència aquesta cita al seu estimat Bertold Brecht, però en realitat és del pastor protestant Martin Niemoller:
“Cuando los nazis vinieron…”
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemócrata,
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.
8 de octubre, 2007 - 4:56 pm
Hola Gonzalo,
Precissament les teves paraules conviden a la reflaxió sobre la necessitat de ser solidaris amb aquells que viuen episodi d’assetjament o persecució. Als agressors de divedres, el POUM se “la repampimla”, perquè sinó ja haurien demanat la retirada a Ballesteros. Qualsevol excusa era bona per assolir l’objectiu, que no era un altre que ficar la por al cos dels convergents.
Nosaltres hem trobat a faltar aquesta solidaritat dels altres quan ens van cremar! la seu o llençar pedres!!! el 12 de març de 2004.
Però tot i que no sóc convergent (parafrasejant Niemoller) NO PENSO GUARDAR SILENCI.
8 de octubre, 2007 - 5:28 pm
Alejandro creo que es “Repampimfla” pero no me hagas mucho caso… ja,ja.
Y en lo que has dicho del 12 de marzo, yo no se que hicierón los demás, pero en mi caso particular, aquel día tuve la oportunidad de hablar con Ricomà y le di mi apoyo ante lo acontecido, cuando me dijo que habían ido a su domicilio a insultarles y que sus hijas (creo que eran) las tuvo que llevar a casa de los abuelos, porque estaban asustadas.
Creo que Tarragona, en ese tipo de actos siempre ha presentado una unión de los grupos políticos encontra del uso de la violencia, y espero que siga siendo así.
Cuando hemos hablado en ocasiones de hechos violentos siempre hemos podido hablar con orgullo del clima de no violencia en Tarragona, y entre todos hemos de trabajar para que así sea.
Salud.
8 de octubre, 2007 - 6:34 pm
Alejandro,
Coincideixo plenament amb tu en que als que van muntar el sarau el POUM ja no els hi interessa, un cop han salvat les seves cases gràcies a la magnificència socialista es dediquen al sectarisme polític, que és pràctica habitual en el nostre petit país.
I també lamento profundament que aquestes lamentables actuacions contribueixin a enfortir la vostra posició (la dels 14 “Demolition Man”) en un tema en el que teníeu totes les de perdre.
Finalment constato que l’urbanisme a Tarragona no interessa realment a ningú…
Quan explicaràs per què el Sr. Ballesteros no retira el POUM?
8 de octubre, 2007 - 9:02 pm
Tocayo,
me he comido la f, tienes razón.
Lo de la no-violencia en TGN es parcialmente cierto. Hay menos que en otros sitios, pero cuando la hay siempre está uno de los vuestros por ahí metido, como el sábado la Elena Regidor animando al personal.
Puedo creer que tú no fueras aquel día a casa de Ricomà (ya sabes que en esencia creo que eres buen tipo) pero tú sabes bien que a algunos de los tuyos se les escapó el sms convocando en casa de Ricomà para “lincharlo”
No todo el socialismo local es así, pero tenéis un lado oscuro que nadie más tiene en la ciudad. Nosotros jamás hemos participado en actos violentos.
8 de octubre, 2007 - 9:03 pm
osti he sentit al Carlos Castillo, i m´ha deixat de pedra, es presentan uns mesos molt durs, sobre tot per la gent que fem pinya amb el pp o els de ciu, jo personalment no tinc por de ningu, i crec que tothom te la conciencia tranquila, Alejandro com han anat els primers 100 dias de Pep felix…
8 de octubre, 2007 - 9:07 pm
Joan Miquel,
Algun dia m’hauràs d’explicar què tocaries tu d’una ciutat i què no. o si senzillament la teva posició és no expropiar res, que seria respectable.
En relació a la pregunta que fas, un dia ja vaig explicar que de vegades el format bloc pot fer caure en l’error d’escriure massa ràpid sense proves concluents.
La teva pregunta no deixa de ser retòrica, així que tu mateix la pots respondre en els teus (brillants d’altre banda) exercicis d’investigació.
Però em sorpren que insisteixis tant en aclarir una insinuació (la primera i última que he fet) quan els sociaalistes han dit en públic que Nadal és un lladre i ningú els hi demana proves per donar per fet que és així.
8 de octubre, 2007 - 9:42 pm
A. Caballero,
Es vil decir eso de que “yo no sé lo que hicieron los demás”. Venga, ahora resulta que son dias de hermetismo progre marcado por el partido hasta que pase la ola.
Claro, en vuestro partido cabe cualquier cosa, y ahora que recuerdo… el POUM me recuerda a aquel partido que se encargó de depurar Negrín por órdenes de Stalin, y… que al Generalidad catalana masacró con la complacencia de las izquierdas totalitarias… incluido tu partido.
No, si ahora resultará que Andreu Nin fue secuestrado por el PP, ¿no? Llegais a pervertir la democracia de la peor manera posible.
“Ah, ¿yo? no sé nada, pero nada de nada eh” o… “a veces hay discolos en todos los partidos” o… “yo soy una persona no violenta y si a mis compis se les ha ido la mano… sus razones tendrán”, etc etc etc. Claro, el problema es que NNGG o el PP nunca nos hemos dedicado a asaltar a nadie, y es lo que tiene estar con la Libertad.
8 de octubre, 2007 - 11:31 pm
Alejandro F.
No fui ni a casa de Ricomà ni delante de vuestra sede, como te he dicho en alguna otra ocasión… es más a vuestra sede fui en las manifestaciones (LOU, LOCE, No a la Guerra…) con el S.E… igual que delante de Ensenyament o de la Subdelegación del Gobierno y ocasiones algún huevazo me lleve por pedir que no los tiraran a la fachada, y es que irresponsables hay en todos lados y oculto entre la multitud mucho borrego, el problema es que luego los problemas los tenemos los que damos la cara… haciendo un símil con lo acontecido delante del Fortí.
Alejandro por tu última afirmación pondrías la mano en el fuego??? Controlas todo lo que hacen todos y cada uno de los afiliados de tu partido???
Joseptgn, que pasa con las declaraciones de Carlos Castillo, tan solo se ha limitado a dar parte de lo acontecido según los informes policiales. No hay denuncias por agresiones y si una ante la Policia Nacional por los desperfectos ocasionados a 6 vehículos… que queréis que se flagele… xd… parafraseando a Alejandro F, sobre C.Castillo: “porque además de ser amigo me extrañaría mucho que conscientemente haya permitido esto”.
Añado más, a mi no me extrañaría, simplemente se que Carlos no permitiría que nadie fuese agredido, si de el dependiera o se le hubiera informado de lo acontecido.
Hurtis, no se para que pierdo el tiempo contestandote, si ya te contestas solo, pero allá voy…
Vil? decir la verdad no creo que sea vil, yo aquel día estaba en casa de mi novia viendo lo que acontecía y luego viendo una película (así lo decidió ella), esperando para ir al día siguiente a hacer de interventor en el colegio Mediterráneo.
Hermetismo por mi parte pocas veces, soy bastante claro y directo.
Hurtis lo increible de ti es que haces preguntas a los demás que tu mismo te contestas, además te contestas lo que te interesa oir, supongo que para estar en paz contigo mismo o autoconvencerte de que tienes razón. Aunque no se de que me extraño cuando el que lo hace es una persona que se permite de odiar a los que piensan diferente…
El resto de encomillados, que pones, son palabras tuyas, que tu sabrás de donde las extraes y en boca de quien las pones, desde luego en la mía no.
La verdad que sigo diciéndote que tienes un problema…
8 de octubre, 2007 - 11:47 pm
Tocayo,
no repitas lo que yo ya he dicho. No he hablado de ti, sino de la coincidencia que supone la aparición de determinados sujetos socialistas en todos estos fregaos.
Sobre lo de Castillo mantengo lo dicho respecto a que no puedo creer que él conscientemente haya ordenado pasividad.
Pero también es cierto que, en líneas generales falló la seguridad aquella noche. No sé si hay que pedirle explicaciones al subdelegado a Sabaté o a Castillo, pero el dispositivo falló.
8 de octubre, 2007 - 11:48 pm
Josep,
el miércoles a las 11.30 hago una rueda de prensa para tratar el tema. A continuación dejaré algo por aquí. un abrazo.
9 de octubre, 2007 - 11:42 am
Alejandro gràcies per la teva solidaritat i per dir les coses pel seu nom.
En referència a les afirmacions de l’Alejandro Caballero, vull dir que és cert que la G urbana nó té denúncies per agressions, però s’ha d’aclarir que a mi personalment un agent em va dir que les denúncies per agressions s’havien de fer a comissaria ( com era el cas de la senyora que va caure al terra)i això no ho vaig veure jo, m’ho va dir l’agent, i amb part de lesions preferiblement, igualment s’havia de fer amb la denúncia dels cotxes. Tot això és increïble, sengons sembla no va passar rés. Els socialistes els hauria de caure la cara de vergonya.
9 de octubre, 2007 - 12:02 pm
Alejandro, esto empieza a ser como las Checas de Madrid
9 de octubre, 2007 - 6:46 pm
Alejandro:
Segueixo habitualment el teu bloc i celebro sempre les teves encertades reflexions sobre l´actualitat política tarragonina.
Una vegada més, gràcies en nom de les persones que dissabte passat es van veure assetjades per una colla de persones liderades per uns sense escrúpols, que tenen nom i cognoms i pertinença al PSC, que no només donen una mala imatge de Tarragona sino que han creat un trist precedent en el món polític tarragoní: el linxament polític als membres d´un partit polític, mil.litants de base, simpatitzants i acompanyants d´aquests a un acte de partit.
No em considero idealista però ja va sent hora de que la gent de Tarragona s´adoni de les coses i que, al marge de les interpretacions interessades per part de l´Alcalde, el regidor Carlos Castillo, els “personatges” del PSC i la informació sesgada dels mitjans de comunicació, reflexionin i valorin amb criteri propi els fets succeïts i totes les maniobres de manipulació antidemocràtica que du a terme el PSC en tan sols 100 dies de govern.
Crec que tant tu com en Joan Aregio teniu un repte important durant aquesta legislatura: fer oposició constructiva, denunciar les males formes del govern municipal, i tolerància zero amb el PSC i aquests actes de vandalisme incitats per ells. No cediu en la tasca de recordar als tarragonins aquests esdeveniments tant lamentables i genereu conciència del que està passant per recuperar ben aviat l´alcaldia.
Salutacions, Òscar.
9 de octubre, 2007 - 7:57 pm
Alejandro,
En primer lloc, no cal que esperis de mi una defensa dels socialistes doncs no la trabarem pas.
La meva opinió sobre l’urbanisme ja l’he expressat en alguns posts al meu bloc i una explicació més profunda me la reservo per al bloc.
En qualsevol cas, te’n donaré quatre pinzellades per a que no et pensis que un escriu només per anar a la contra.
En primer lloc, desviar TOT EL TRAÇAT de la via del tren a l’interior amb estació a Terres Cavades. En segon lloc protegir tota la franja litoral des de la Savinosa fins al Gaià. Això vol dir no urbanitzar la Bota, ni Mas Clarà ni Rodolat del Moro. Tampoc augmentar la Mora ni Ferran. Tampoc m’agrada la Budallera tot i que es podria mantenir com reserva de sòl urbanitzable sense programar. M’agrada el model d’urbanització del PP2 i de Sant Pere Sescelades excepte alguns detalls (obra de CiU-PP per cert). M’agrada Terres Cavades però amb un estil diferent, amb més densitat, més connectat amb la ciutat per mitjà del soterrament de la variant de la A-7, i amb equipaments centrals com l’estació del tren. Tarragona ha de buscar un nou centre a la zona de Sant Pere i Terres Cavades. També m’agrada el que heu fet a la zona de la Via Augusta.
Finalment sóc partidari de les operacions de reforma urbana lligades al patrimoni arqueològic (Teatre Romà, Part Alta) i a la conservació del medi natural (La Móra i Cala Tamarit).
Però, per sobre de tot, sóc partidari que aquest procés tan interessant i pedagògic es faci amb la participació de la ciutadania amb el pas previ de l’elaboració de l’Agenda 21 o d’un pla estratègic de ciutat. Per cert, tu eres regidor d’Estratègies de Ciutat, no?
Ah! I el POUM es fa sense saltar-se la fase I del procés!
Una abraçada.
9 de octubre, 2007 - 8:08 pm
Benvolgut Òscar,
Hi ha una dada que normalment la gent no recorda i que ens ha de fer reflexionar: ERC+PSC van sumar uns 24.000 vots i 15 escons. CiU+PP van sumar uns 20.000 vots i 12 escons.
La victòria en un sistema democràtic per part de la coalició governant és clara i incontestable i va merèixer la nostra felicitació. Però milers de persones no estan d’acord amb el nou equip de govern i esperen de nosaltres fermesa i convicció ara des de l’oposició.
Quan això es mantè viu, l’alternativa sempre és possible. I és precissament el que s’intenta trencar amb actes com el de dissabte o els anònims-floríos del notari.com: la convicció i la fe en la victòria en el futur, a partir de la pressió social i l’estigmatització fins i tot violenta de l’adversari polític. Amb certa crueltat, els anònims del notari si t’hi fixes busquen destrossar la imatge de l’Aregio; no n’hi ha prou amb guanyar clarament, s’ha de perseguir i matxacar l’adversari. Els atacs sempre són personals (peticions de tornada de sous sense cap justificació i de dimissions)
Després vindran filtracions interessades sobre candidats alternatius, baralles internes a CiU i consolidació al carrer de l’absència d’alternativa i de la victòria inexorable del PSC.
Cal tenir duresa mental davant dels seus mètodes. Al PP hi estem acostumats. El meu pare és un “vaqueiro de alzada asturiano” i alguna vegada m’ha explicat el que cal fer quan t’ataquen sense motiu. Sempre ho tinc present.
9 de octubre, 2007 - 8:12 pm
Tothom té dret a manifestar-se i a expressar el seu malestar contra alguna cosa que no considerin just. Però mai s’ha de fer servir la violència i els fets ocorreguts dissabte van ser violència. Alguns li voldran treure importància, d’altres diuen que no van haver agressions, i al final semblarà que els cotxes i les empentes i puntades de peu es van fer soles o que ni tants sols van existir. No ho diem nosaltres sols, hi havia periodistes de testimonis i estan les fotos que han sortit a la premsa.
De la cassolada i xiulada, tal i com estava anunciada no tenim rés a dir, però no en la manera en que va degenerar. Existeix el dret a manifestar-se i estava convocada de manera legal, i som conscients que molta gent està enfadada pel tema del POUM, encara que molts no han estat ben informats, ja que si a algú li diuen que el fan fora de casa es normal que estiguin enfadats, però tornem a repetir que no es fa fora , a ningú, no es queden 1500 persones al carrer, això no es cert, això es simplement mentida, I el PSC i en Ballesteros ho sap i no han fet rés per desmentir-ho, al contrari han deixat que la bola es fes encara més gran. Es cert que nosaltres no ho vam saber explicar i ara es difícil que ho puguin entendre, perquè després de tota la intoxicació que s’ha fet difícilment ningú vol ja escoltar.
Tornem a repetir, que el tema del POUM no es definitiu, i per tant ara està en mans de Ballesteros retirar-ho tal com va dir que faria i que no farà, o acceptar les al•legacions presentades, i ja han dit que les acceptaran totes, per tant la preocupació que tenien aquests veïns, ja no existeix, ja que el problema està solucionat. Per lo que tot es redueix a que va ser un acte completament manipulat políticament per persones vinculades al PSC.
Però malgrat que tenen tot el dret a manifestar-se, el us de la violència per part d’alguns que hi van participar no es defensable, ni es de rebut.
I les persones que van convocar aquesta manifestació i no la van saber controlar son responsables subsidiaris del que va passar i del cotxes afectats. Per tant Sr Santi Blanco demani disculpes d’una vegada pels actes de violència produïts i no digui que Nadal va provocar al entrar en cotxe al restaurant.
Sra Elena Regidor com es pot ser presidenta de la Associació de veïns de Tarragona i permetre el escarni que es va fer i senyalar amb el dit a la gent que entrava. Per dignitat dimiteixi,
Sr Josep Albert Castellvì, ens coneixes a tots, ja que vas estar molts anys a CDC, com vas poder permetre que això passés?, tanta ràbia ens tens? Tant malament et vam tractar a CDC?,
A tots els que heu fets comentaris condemnant els actes violents gràcies pel vostre suport i solidaritat. Als que no ho veuen així i creuen que encara van estar massa suaus i que ens mereixien més, com he pogut llegir en algun
9 de octubre, 2007 - 8:16 pm
altre bloc , doncs sento que per alguns ,el dret a expressar l’opinió sigui utilitzant la força i a cops, i no mitjançant la paraula.
9 de octubre, 2007 - 8:23 pm
Hola Joan Miquel,
Comparteixo moltes de les teves idees i en el cas de Rodolat de Moro també ho vaig fer públicament fins que en una reunió em van dir com es connectaria amb SPSP i Sant Salvador i em va semblar raonable. Puc entendre el tema de La Mora, però els governs de coalició…
Desconfio profundament de l’elaboració del Plans Estratègics quan els anteriors es queden sobre en paper. Hi ha massa gent que cobra massa (perdona la redundància) per “retalla i pega” amb els Plans estratègics que receten des de la Diputació de Barcelona.
Tu saps perfectament el que penso de Brasilia (sempre faig servir aquest exemple i sé que és extrem i una mica demagògic) o Bucarest, prodigis de la planificació, però després els seus artífex viuen a la caòtica i neoliberal costa.
Per tant, tot i que jo no portava estrictament estratègies de Ciutat, sinó la part més de Promoció Econòmica, ja et puc dir que dintre de les meves prioritats mentals no estava un Pla Estratègic, sobretot sense resoldre temes difícils del dia a dia com el Palau de Congressos (avui De Los Ríos m’ha reconegut la feina feta i també que tenen problemes per igualar xifres de cara al futur) o el comerç, on ja teníem planificacions més concretes com el POEC o el Pla estratègic del Turisme, votat per tothom i àmpliament reconegut.
9 de octubre, 2007 - 8:30 pm
Alejandro,
Els plans estratègics als que jo em refereixo s’han de fer forçosament amb la participació ciutadana, fet que complica el “retalla i pega” al que fas referència. I per consultores d’estratègia solvents, no les dels amics.
Ja vaig fer referència un cop a l’estudi de l’impacte del Nastic per a la ciutat que una consultora pagada per la Cambra valorava en 18 M€ amb una feina que nos superava la d’una tarda de treball. Ara que ja ha passat l’any del Nàstic a primera, has vist aquest gran impacte per algun lloc?
9 de octubre, 2007 - 9:26 pm
Joan Miquel,
Em sembla que un dia ja vam parlar del perill de la idealització precipitada dels processos de participació ciutadana i de com Ajuntaments d’IC com Rubí i Sabadell es van gastar milionades amb allò dels Consells Ciutadans Vinculants, on després d’un caríssim procés d’estratificació estadística necessitaven 32 persones representatives dels diferents sectors, edats, etc. i van necessitar 10.000 trucades perque la gent acceptés participar fins i tot cobrant!!!!! i endevina qui va acceptar….doncs els de sempre, els que ja els interessava el tema, allò dels stakeholders.
Les qüestions relatives als mecanismes de participació ciutadana sí que me les conec una mica i falten algunes coses prèvies a la nostra societat per tirara determinades coses endavant. això no significa que no m’agradi. De fet m’agrada i molt, però l’experiència més positiva encara és consultiva i per sectors, plans turístics, comercials, etc. Sinó, de vegades es ven com procés participatiu l’interés només d’alguns.
Ah! és que a Catalunya hi ha una bona tradició d’estudis a 11.999 euros (per evitar concurs) Uns 23 milions d’euros es van gastar els d’IC i ERC estudinat el “dret a la felicitat”, “la paloma japonesa y su cruce con el palomo catalán” i aquestes coses.
9 de octubre, 2007 - 10:13 pm
Abans que res, condemnar els actes que es van produir al fortí de la Reina, és vergonyós i injust pel militant, sempre m’ha fet molta ràbia que els militants ens partim la cara (a vegades literalment) per errors comesos per acció o omissió pels nostres líders. És Sendra qui no es llegeix el POUM i és un militant anòmin de CiU a qui li ratllen el cotxe…Jo vull explicarun fet que va succeir a un militant de JERC-Tarragona: A la Tarragona de les chekes que diu el De la Torre, un militant de Jerc esperava el bus per anar a veure el partit del Nàstic a Palamós de l’11-S. Portava una estelada i d’un cotxe van baixar uns elements espanyolistes amb una bandera espanyol i el van esputjar insultar i agredir. Li van prendre l’estelada i van marxar. Des de JERC no vam voler dir res i vam preferir anar al jutjat…Ja sé que els d’ERC som els dolents de la peli, però recordeu que nosaltres també patim agressions sobretot al País Valencià i les Illes, sense tanta repercussió….Només dir que abans que diguin que això és degut al govern socialista-comunista-separatista, nosaltres també som agredits i insultats més cops dels que us penseu i diem per les samarretes que portem, per parlar en català….Això passa a la tarragona de les chekes
9 de octubre, 2007 - 11:46 pm
Gerard,
No comparis; que jo també puc tindre motius per fer-me ña víctima en primera persona i crec que no és moment de donar lliçons.
I… si tant t´estimes la resta de “païssos”… doncs comença anomenant Comunitat Valenciana al l´antic Regne de València.
I després dieu que si hem de respectar l´Estatut…
10 de octubre, 2007 - 12:11 am
Alejandro,
Com sempre, la teva sinceritat, objectivitat i solidaritat t’honora. Jo vaig estar allí i va ser un espectacle denigrant, miserable, patètic. És obvi que la brúixola d’aquest grupuscle, liderat subtilment desde l’ombra socialista, té com a nord el perjudicar, difamar, agredir, violentar i atacar la figura del Joan Miquel Nadal. Al Sr Blanco només li interessa fer el màxim de mal possible a Convergència i això no és altra cosa que una estratègia de guerra. Li importa tres cogombres si el pla pot modificar-se o no. Problablement voldrà que NO es modifiqui perquè així tindrà una excusa per a seguir organitzant pitades, que és el seu desig ocult (o no tan ocult). Té voluntat i motivació de petit Stalin, tal com el seu amic Estrada. Ambdos defensors del totalitarisme més nefast. Aquests grups són una còpia, un sucedani d’aquelles joventuts dels anys trenta que, contràriament als que van manifestar-se, portaven camises i torxes, cridant, apedregant, cremant i violentant la societat, encara que també semblen un remake occidental d’aquelles manifestacions integristes en les que es cremen retrats de Bush i banderes americanes. Vaig notar a faltar la crema de retrats de Nadal i de banderes.
10 de octubre, 2007 - 9:21 am
Ai, mare de Déu senyor. Quantes llagrimes de cocodril en aquest post. Ara resulta que un pobre militant d’Esquerra és víctima de las hordas fascistas reaccionarias. I com s’anomena les agressions a dirigents del PP, els ous a l’Albertito Fernández, els boicots als actes de dirigent peperos o el del propi Savater. “Bé, ja se sap, els nois, són joves I els hi bull la sang. No si jo ni dic que estigui bé però és que el Albertito i el Savater venen a Catalunya a provocar”. Resulta que aquestes colles de cap rapats també pensen que un tipus amb una estelada ho fa per provocar. “, ja se sap, els nois, són joves I els hi bull la sang”
Au va!. Resulta que els energúmens violents són sempre els altres I els nostres són… bé, uns jovenes que s’han calentat una mica.
Quina diferencia hi ha entre uns que cremen fotos del rei I altres que cremen fotos del Carod? Cap.
Em queixo que els partits no tenen prou valentia per actuar contra aquells del seus que no respecten les normes.
A l’orbita del PSC hi ha aquells que per acció o omissió van provocar els greus incidents del Fortí.
A l’orbita d’ERC I CiU hi ha els que van agredir verbal I físicaments als dirigents del PP
A l’orbita del PP hi ha molts que van amb banderes franquistes I saluden amb el braç en alt en actes públics.
Perquè en lloc de fer-los pam pam en el culet (en el millor dels casos) no se’ls expedienta I se’ls fa for a del partit per violar les regles de la democràcia?
Doncs potser perquè són dels nostres I, coi, ens ajuden a penjar pancartes quan hi ha eleccions.
Probablement molts d’aquest elements no tinguin carnet del partit però se’ls coneix. Se’ls ha de parlar clar I dir-los: Boixos nois ja se que sentiu els nostres colors però a partir d’ara no podeu entrar al Camp Nou.
Gerard, segur que tu no aproves les accions abans descrites però si no alces la teva veu ferma dins del partit en contra del que ultrapassen la línea, tembé ets part del problema.
El mateix li dic al Alejandro pel que fa a alguns elements que simpatitzen amb el seu ideari (de Catalunya I de for a)
Algú va dir que l’època de les tenebres sempre va precedida del silenci dels homes bons
10 de octubre, 2007 - 12:34 pm
Com sempre Hurtis, la comunicació és impossible…o jo no m’he explicat bé o tu no ho has entés. El que dic és que no es pot dir que a Tarragona hi ha chekes perquè s’agredeixin a militants de CiU. Aquí tothom patim amb major o menor mesura agressions, ja no parlo dels atemptats terrotistes, que això és cosa a part. Però de vexacions, agresions i atacs en patim tots els partits. El mateix dia de l’11-M les seus d’ERC de tots els Països Catalans estaven vigilades per la policia per por d’atacs d’espanyolistes incontrolats, nosaltres quan volem fer algun acte a la Rambla tenim bona resposta, però també hi ha gent que ens diu de tot. No pots agafar un acte lamentable i fer-ne norma.
Mira joan miquel, encara que siguis un anòmin: condemnaré els atacs i agressions les hagi rebut qui els hagi rebut i fet qui les hagi fet. Que golpejen a l’Albertito, doncs ho condemno. sobre lo de cremar fotos de gent. Sincerament, ho trobo una tonteria com una catedral. Catalunya no serà més lliure per cremar fotos del rei, ni espanya més gran per cremar fotos del Carod. Potser no m’explico bé, però ho trobo lamentable, només dic que espero que tota aquesta movilització per les agressions a CiU es produeixi quan s’ataqui a militants d’ERC, ICV o moviments socials.
sobre lo de comunitat valenciana, com comprendràs no diré mai comunitat valenciana i diré País Valencià. No entraré a discutir sobre com s’ha de dir, el nom comunitat valenciana és un nom administratiu, i al País valencià ens diem ERPV i també hi ha el PSPV, amb la gent que parles d’allà no diuen mai Comunidad Valenciana: o diuen Regne o diuen País.
10 de octubre, 2007 - 12:40 pm
Per cert, jo estic a favor que s’expedienti i es foti fora del partit a qui participien actes violents, de forma directa, no de forma circumstancial. Però a vegades hi ha declaracions que provoquen violència i ningú diu res. Això me fa pensar en declaracions contra Carod o per la mesquita del Balart, o algunes declaracions contra el PP. què hagués passat si algú hagués cregut covenient atacar en Balart pel tema mesquita. De culpable només n’hi ha un, però de responsables molts…
10 de octubre, 2007 - 3:54 pm
“A l’orbita del PP hi ha molts que van amb banderes franquistes I saluden amb el braç en alt en actes públics.”
Que la gent porti la bandera que vulgui, però si algú vol dur una bandera franquista el més convenient és que marxi a Falange, Alianza Nacional o cap algun partidet extraparlamentari. Al PP les banderes de l’aguila no hi pinten res i de moment en cap acte (dels molts que he anat) públic o del partit ha ondejat. Igual que el “saludo” del “brazo en alto”, mai l’he vist per part ni de gent de NNGG ni del partit.
Dient això del PP fas la mateixa politiqueria barata que tant agrada a les forces d’esquerra.
10 de octubre, 2007 - 4:16 pm
A CiU no la barregis a la teva conveniència en accions contra el PP. És l’únic partit que en aquest sentit té les mans absolutament netes..
10 de octubre, 2007 - 5:56 pm
Gonzalo: a qui preguntes? t’ho dic perquè jo no he barrejat mai CiU en actes contra el PP….
10 de octubre, 2007 - 5:57 pm
Gerard,
Malauradament avui és més perillós per la integritat física criticar les mesquites que defensar-les. i ho saps.
10 de octubre, 2007 - 7:13 pm
Gerard C.,
Però… per què no respectes l´Estatut valencià? Per cert, no t´inventis uns “païssos catalans” que mai han existit. Ah, i jo no sé amb qui parles de València que li digui a l´antic Regne de València… País Valencià que no sigui d´ERPV o alguns sectors dels PSPV (ara están estudiant en treure PV), perquè… mira, qui t´escriu és valencià de naixement i la majoría le diuem Comunitat Valenciana o simplement el reduccionista València. Jo vaix naixer a Alacant i part de la meua familia parla/parlem valencià. A veure si aprens, xiquet. Els valencians… no volen ser part de cap entitat que no sigue la Comunitat Valenciana, Espanya, Europa i el món.
Per cert, no crec que t´agrade molt com comença l´himne valencià: “Nos oferim… noves glòries a Espanya…”. Valencians i espanyols; així he sigut jo fins els 18 anys. Any problem.
10 de octubre, 2007 - 7:52 pm
Això és cert, però encara que menys, sempre pots trobar algún il.luminat de Santiago y cierra España que dugui a terme una acció contra les opinions discordants. Però jo no parlo de criticar o defensar mesquites. Jo parlo d’accions violentes. que jo sàpiga l’Estat espanyol és aconfesional, i laic, però el seu laïcisme és més proper al d’EUA que al de França. En la teoria. és clar
10 de octubre, 2007 - 10:26 pm
Alejandro ya falta menos para la exposicion de sellos en la diputacio, espero verte y enseñarte mi modesta aportación , por cierto he puesto un sello que te gustará , del general patton, solo decirte que te oí el otro día en el debate de tarragona radio y creo que estuviste muy bien, creo que la portavoz del psc la sra.floria va un poco de sobrada y le falta un punto de humildad, tu que crees??
10 de octubre, 2007 - 11:09 pm
Hola Josep,
Creo que hace el papel que le han asignado, pero que invalida la historia esa del “cambio en las formas”
Modula la voz como una locutora de radio (deformación profesional, imagino) con lo que no parece ella y su voz normal si la escuchas (de ahí que salga lo de sobrada, que no eres el primero que lo dice, aunque duda, como le pasa a todo el mundo y la política es complicada, con lo que aquellos que estamos dentro sabemos que no siempre va especialmente sobrada)
Se equivoca al responder al ataque sobre aspectos de gestión, por duros que estos sean, con apelaciones personales (devuelve el dueldo, dimite, los refranes etc.) El otro día fue la primera vez que me referí directamente a ella diciéndole que no era el mejor ejemplo de formas, pero es que ataca demasiado a la persona. Si yo hablo de “persecución a funcionarios” que es un concepto político aplicable a un gobierno, ella responde atacándome a mi personalmente: “cree el ladrón…” me suelta. Si emito una queja política genérica, ella responde “el que se pica ajos come”
Debería contextualizar su propio personaje político para entender que corre el riesgo de la antipatía, cuando no lo es (antipática, se entiende)
Creo que le afectan mucho las barbaridades que se vierten sobre ella en internet (cuesta aceptar esas cosas, pero es el peaje de la política activa) y lo paga con gente equivocada, poniéndose a la defensiva. Esos comentarios tienen que ver con resentimientos que ha provocado entre algunos periodistas. Es así y parece claro.
En política se necesita “finezza” No siempre de cara a la galería (Andreotti era cruel con sus adversarios) pero sí en los aspectos de relaciones con compañeros y también adversarios, de modo que aunque seas duro, puedas llegar a acuerdos y buena sintonía.
Los jefes luego son demoledoramente pragmáticos con los soldados que se han dejado el pellejo….no hay que exponerse tanto.
10 de octubre, 2007 - 11:23 pm
Alejandro,
No te metas con Don Giulio hombre, un señor que es capaz de frases como “el poder desgasta sólo a quien no lo posee”… no puede ser malo, jeje. Fíjate que ahí sigue de senador y sin que la Justicia lo haya condenado, y… para cruel Petazetas y los suyos, que son por encima de todo… cutres.
11 de octubre, 2007 - 12:20 am
Joseptgn, ya dirás cuando se hace… que tendremos que pasar la tarrocosfera al completo… je,je…
Alejandro F. la última frase de la contestación a Jospetgn, no la comparto, y no en este supuesto concreto sino en general.
Es cierto que si quieres sobrevivir en política el no exponerse “tanto” es una virtud, y que el que se moja lo justo e imprescindible suele levantar menos ampollas y tocar menos las narices… Pero personalmente creo que hay que mojarse al máximo, y si es necesario exponerse y saltar al “ring” hacerlo con todas las consecuencias y entregándose lo que sea necesario.
Pero no por unos jefes o lideres, sino por principios, por ideales y sobre todo por uno mismo, que al final es lo más importante.
Sabes que la corrección política no es mi fuerte, pero prefiero “morir” con las botas puestas, es decir, siendo como soy y defendiendo mis ideas hasta al final, guste a quien guste y disguste a quien disguste… lo que no quiero es que alguien pueda venir algún día y echarme en cara que me he “vendido”…
Y creo que la gente agradecería menos corrección política y más corrección humana, que es lo que yo creo que falla en la política de hoy.
Bueno, buenas noches.
Salud.
11 de octubre, 2007 - 8:03 am
Hurtis,
No me meto con Giulio: su figura tampoco es para admirar, pero sí para analizar fascinado. El animal político…
11 de octubre, 2007 - 8:08 am
Tocayo:
“Pero no por unos jefes o lideres, sino por principios, por ideales y sobre todo por uno mismo, que al final es lo más importante”
Con esa frase (sorprendentemente individualista) estás describiendo a la perfección lo que intentaba decir y que ha sido también mi guía. Cuando demuestras con una cierta trayectoría esa solidez de ideas defendidas a pecho descubierto, puedes tener la oportunidad de ser tú quién las empiece a defender a más alto nivel. Y no exponerte por gente que ha tenido ya demasiados soldados liquidados….
11 de octubre, 2007 - 8:39 am
Hola hurtis,
és curiós, sempre que m’escrius utilitzes el català dialectal del Principat…i causalment avui que parlem del país valencià me surts amb el dialecte valencià…ho trobo molt curiós, per què mai utilitzes el valencià quan escrius, si fossis valencià te sortiria de forma natural. Per cert, ERPV ens continuarem presentant a les eleccions al PV. Fa 8 anys ni tant sols existiem i ara anem creixent, a poc a poc, però creixent. Poso un exemple. El PP no ha tret cap regidor a Riudoms o la Masó, per això deixarà de presentar-se? Mai sereu la primera força al Parlament de Catalunya. Deixareu de presentar-vos per això? Deixareu de defensar el que defenseu tot i que el 80% de la gent de Catalunya no està d’acord amb el que dieu. Oi que no? D’això se’n diu democràcia.
11 de octubre, 2007 - 10:48 am
Gerard C.,
Si he fet servir una mica el valencià ha sigut obviament de manera concient. Per cert, em fa molta gràcia que dubtis de la meva valencianitat. Si t´he de dir el DNI i on vaig néixer per demostrar-ho… Escric en català i no en valencià ja que porto uns quants anys aquí i puc fer servir aquesta llengua cosina del valencià. Té alguna cosa dolenta aquest fet? Vosaltres que feu president a un “charnego” d´un partit on els seus votants majoritaris mai fan servir el català… em fa més gràcia.
Podeu presentar-vos a la Comunitat Valenciana, ànims, però si tant defenses “los países catalanes”… saps que el PP sería el partit més votat?
11 de octubre, 2007 - 11:48 am
Bé, i què si el PP fos el més votat? ja ho sé això. on està el problema, jo crec en la democràcia, però no per això deixaré de defensar en el que crec-.Sobre lo de ser valencià, ja m’ho crec que siguis nascut al sud de la nostra Nació
Dius que el català és cosí del valencià. És per això que quan jo faig el currículum poso que parlo: Tarragoní, tortosí, cavero, valencià. alacantí, alcoienc, castellonenc, lleidatà, castellà, andalús, argentí, taquigraf martienc, roviraivirgilienc, alcazar de san juanenc…No continuo, el meu CV abarca les 1600 llengües que es parlen als Països catalans….Així quan vulgui fer oposicions ja tindré 1600 punts només en habilitat lingüística. Està bé que diguis que el català i el valencià són llengües cosines: Acabes de pujar el nivell del debat a Salsa Rosa, només t’ha faltat dir que això en lloc de dir-ho els lingüistes ho puguessim votar per SMS durant un partit del Barça-València (llevant no perquè fa massa pudor a catalanista) Gràcies per pujar el nivell científic del país un punt més
11 de octubre, 2007 - 11:50 am
Ara sé perquè vaig tallar amb una xicota valenciana que vaig sortir…la barrera lingüística va ser insalvable….Què volia dir quan deia a fer la mà? quines paraules misterioses eren agarrar i huit i juí? Això no ho sabrem mai, farien faltar milers d’anys per desenterenyinar dues llengues tan diferents!
11 de octubre, 2007 - 11:58 am
Ja paro de fer el psicòpata.
Molt bé l’expressió xarnego pel Montilla, ja li diré a la meva àvia andalusa, al meu cunyat nordamericà negre, a la dona de mon cosí que és peruana, als meus cosinets que son pare és italià, als meus cosins que son pares son de calamocha, i al marit de ma mare que son pare és d’Osca que fotem el camp de Catalunya. Ara vaig i els ho dic. Que marxem tots. Encara que tots ha votat a ERC les últimes eleccions (menys els nens és clar). Déu meu s’han integrat al país! i el que és pitjor alguns parlen castellà i porten als seus fills a col.legis catalans i no demanen separació lingüística!!!!
11 de octubre, 2007 - 12:38 pm
Gerard,
Et sona un tal Miguel de Cervantes?
“Cerca de Valencia…la hermosura de las mujeres y su extremada limpieza y graciosa lengua, con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable” i “al salir de Villarreal, una pastora valenciana…en su graciosa lengua”, però bé, me´n alegro que dominis tantes llengues; clar, només et falta dir-me que l´ararnés es català.
Veig que amb allò de “xarnego” no t´he fet molta gràcia, oi?
I… si, sóc del sud de la comunitat valenciana.
11 de octubre, 2007 - 12:39 pm
Gerard C.,
“Y si de aquestas le pesa, / porque son escabrosas (las lenguas), / mostraréle las melosas / valenciana y portuguesa” (Cervantes, Miguel de: La Gran Sultana, Doña Catalina de Oviedo. Imp. Viuda de Alonso Martín. Madrid, año 1615, v.1560).
11 de octubre, 2007 - 1:28 pm
Gerard, veig que tens la família controlada, molt bé. Com a mínim a tu no et podran dir que no et vota ni la família. Tot i que, com a la Martorell, sí que et podrien dir que nomès et vota la família. Ara que si tots van votar ERC, pobres, quin error!!!!! Per altra banda, això indica que el nordamericà negre, l’italià, i la peruana tenen tots els papers en regla i poden votar a l’Estat espanyol, també molt bé.
El problema de Montilla no és que sigui xarnego i trobi la oposició d’una hipotètica Catalunya pureta. El problema és que és un encarregat de ferreteria, que no sap parlar, ni liderar, ni il·lusionar, i que no creu que Catalunya tingui un problema amb Espanya: no creu que Catalunya sigui comparable a Espanya, i no creu que hi hagi un problema. Ni problemes: amb els trens, amb les carreteres, amb l’aeroport de Barcelona… Tot això és “pessimisme”. I si et queixes no estas reivindicant el que és teu, sinò practicant el victimisme.
Ni problema ni problemes. Entenc que algú del PSC digui això, peò no entenc qué feu els d’ERC justificant-ho i menjant-vos les cullerades de les farinetes que us dona el Montilla cada dia. Síndrome d’Estocolm? Per les poltrones no és, perquè pactant amb CiU farìeu un servei al país, respectaríeu el resultat electoral i també tindríeu poltrones, segurament més i tot, perquè el percentatge de pressupost que administreu ara és ridícul. No pinteu res, diguin el que diguin. Potser ja us va bé.
De la qual cosa hem d’inferir que esteu encegats. O que sou tontos.
11 de octubre, 2007 - 2:35 pm
Caballero , el fin de semana este no el que viene , en la diputacio se exponen colecciones de sellos de amateurs como yo, yo expongo una dedicada a los servicios postales de usa si te quieres pasar seras bienvenido, por cierto los de la asociacion andan un poco moscas con tu amigo lopez-pasca por les prometio un local y todavia no lo tienen…, respecto al tema de la portavoz comparto un poco con alejandro F. que se esta quemando mucho y enfrentandose mucho con la gente y a veces el tono es muy sobrado.
12 de octubre, 2007 - 1:08 am
Gonzalo:
Catalunya necessita els millors per ser capaç de donar la volta a la seva decadència: i això no té res a veure amb cap nacionalisme, sinó amb la capacitat de liderar amb energia projectes de futur.
Això és incompatible amb l’esquerra actual…només et deixo aquest comentari com a reflexió.
12 de octubre, 2007 - 1:09 am
per cert Gonzalo: això del pal de paller és un somni; anem junts a liderar una revolta pacífica dels millors!!!!!!!!!!!
12 de octubre, 2007 - 10:47 am
Gonzalo Catis,
M´ha agradat la teva reflexió des d´un punt de vista nacionalista i expliatiu; és més: els hi has dit als d´ERC que CiU els hi hagués ofert més que el PSC i como que l´Artur Mas ja ho va confirmar a la seva entrevista amb la Terribas postelectoral… doncs la jugada dels nens de Carod està ben clara: estar al govern per a que CiU es desgasti a l´oposició i així de cara al futur els sobiranistes de CDC acabin votant ERC per fer realitat el seu somni independentista.
Segona conclusió: que ERC és més d´esquerres que independentista i que el PSC és més nacionalista que d´esquerres.
Conclusió final: governar sigui com sigui però que les dretes no governin… ni de conya.
12 de octubre, 2007 - 10:59 am
EI, ja te dic ara que a mi Montilla no m’agrada gens, crec que un president de la generalitat ha de ser alguna cosa més que un bon gestor: només faltaria que no ho fos! Per a mi no és una qualitat en un bon polític ser un bon gestor. Això és una cosa que ja va amb el sou. Acceptaré totes les crítiques que feu a Montilla com a polític, com a membre de l’executiva del PSOE, però no pel seu orígen. Però també hem d’anar amb compte amb els qui semblen presidents. Ara no me ve al cap el nom, però hi ha haver un primer ministre britànica principis de segle a qui tothom va votar perquè era alt, guapo i semblava un primer ministre com deu mana, doncs va resultar ser un desastre. a vegades la política sembla una discoteca on només es miri qui sembla bon alcalde o bon president de l’escala o bon Papa. Després a un polític se’l cala aviat: com Zapatero. Mas sembla millor president de la generalitat que montilla.Però això no vol dir que ho seria millor.
Vaja, Com que Cervantes va dir això de la lengua valenciana tots els filòlegs que estudien filologia catalana a València ja es poden retirar. Si són dues llengües diferents: com es poden entendre un de Vinaròs i un d’Alcanar. Per cert, aquest és un debat estèril. Jo vaig viure un any a Granada i ja us asseguro ara que hi ha més diferències entre el castellà de Granada o Cadis amb el de Santander que entre el valencià i el català. Mireu, això és un debat científic, deixe-m’ho als científics i no en mans dels polítics. Sincerament, aquest és un dels debats més gilipolles en els quals podem malgastar la nostra joventut. Parlem d’economia o serveis socials, però parlar de de valencià-català és desaprofitar els 80 anys que podem passar a la terra
12 de octubre, 2007 - 8:44 pm
OK, Gerard, veig que estem força d’acord i me n’alegro. Llàstima que els dirigents respectius no ho vegin com nosaltres.
Alejandro i Hurtis: Podem estar d’acord en algunes coses, potser. Més amb l’Alejandro que amb Hurtis, potser. Però això nomès seria possible en el cas que Catalunya fos un país normal, cosa que no és. Seria llavors quan tindria més sentit parlar de model de societat. El marc seria el mateix i podríem passar a parlar de la pintura.
Lamentablement no és així. Un país com Catalunya, que anualment entrega un percentatge del seu PIB a canvi de res com ens passa a nosaltres, no es pot plantejar aquestes coses. Segons quines discussions son un luxe per nosaltres. No és que no tinguem estat, és que el tenim en contra. Ni PSOE ni PP ens resoldran aquest problema. Això m’obliga a fer camí amb gent com en Gerard, amb qui potser no tinc gairebé cap més punt de coincidència. Però potser estaríem d’acord en el marc.
Si no aconseguim menjar tres cops al dia és absurd que ens plantegem els problemes de mantenir la línia o de fer esport. Aquesta és la nostra situació: un país que frega la decadència. El que em sorprèn és que encara n’hi hagi tants que no ho vegin. Per a aturar aquesta situació i revertir-la, per anar endavant, convoquem tothom, tothom, tothom. Però primer caldrà veure que tenim un problema, i que que d’aquest problema se’n deriven molts problemes.
Montilla diu que no hi ha problema, i que tampoc hi ha problemes. El PP ens diu que no hi ha problema, i ara que és a la oposició diu que sí que hi ha molts problemes, al igual que feia el PSOE-PSC quan eren a la oposició.
Com a catalans, tenim un problema. Resolguem el problema. I llavors podrem entrar en els problemes.
Aquesta és la nostra hora històrica, com ho va ser pels nord-americans el 1773, quan el motí del té; pels irlandesos el 1916, quan el motí de Pasqua; per lituans i txecs el 1991; pels ucranians el 1992. Perquè, com ens recorda Matrix, tot final té un principi.
12 de octubre, 2007 - 11:39 pm
Si la situació és tant insostenible i Catalunya és un país colonitzat i saquejat per un estat inmisericorde com l’espanyol, PSC i PP tindrien 0 vots i es palparia un clima d’anormalitat. El que veig jo avui dia és que Catalunya és una part d’Espanya amb una sèrie de trets característics com pot ser la cultura i la llengua però que no per això és incompatible amb el formar part d’Espanya. Quan passejo pel carrer a les ciutats sento parlar castellà amb tota normalitat i això mateix demostra que no es pot parlar de Catalunya com un país envaït per hordes espanyolistes.
Jo puc arribar entendre el sentiment nacionalista o independentista d’aquells que només es senten catalans però d’allí a targiversar la realitat com si fossim un país colonitzat ho veig una barbaritat. L’Alejandro la va clavar quan afirmà que “hay gente que habla como si Euskadi fuese un país colonizado como el Congo Belga y se quedan tan anchos” i és perfectament aplicable a Catalunya.
15 de octubre, 2007 - 11:20 am
JA JA JA……. lo teneis merecido, ¿violencia? JA JA JA JA JA.
Sois todos iguales, y tu Alejandro que te has criado en un barrio obrero……… en fin, que pena. NOOOOO AL POUM!!!!!!!!!!!!!!!!
15 de octubre, 2007 - 12:58 pm
No sé, Cesc. Ahir un amic meu va trigar SIS HORES per anar de Mollerussa a Barcelona per l’autovia A2, un trajecte que normalment es fa en una hora i mitja. No sé si a tu et semblen registres del Congo belga. A mí m’ho semblen.
Al petit poble d’Aragó on passo les vacances hi acaben de posar wi-fi gratuit per tothom, municipal. Hi viuen cinc persones. A poble del costat, a les piscines, a l’estiu hi anava un monitor cada dia per fer aquagym als iaios. això a l’estiu: a l’hivern fan balls de saló. Al meu poble, a Catalunya, no hi ha wi-fi. Ni piscines. Ni monitor. Ni balls de saló. Hi viuen 1.400 persones. No sé si la comparativa et sembla del Congo Belga. A mí m’ho sembla.
Aquest matí, la meva germana que treballa a l’Hospitalet ha arribat tres hores tard a la feina. Hi ha hagut una nova avaria dels trens. Les andanes, sí, semblaven del Congo belga.
Catalunya és un país colonitzat i saquejat per un Estat rapaç com l’espanyol. A mí tot el que he descrit em sembla una “situació d’anormalitat”, sobretot en un país que aporta el 20% del PIB de l’Estat. Que el PP i el PSOE tinguin zero vots depén de tú.
Deixa’t estar de si escoltes català, castellà o swahili. “És l’economia, estúpid!”.
15 de octubre, 2007 - 1:06 pm
Rojo asesino,
Yo no me he críado en un barrio obrero…sigo viviendo en el mismo piso del mismo barrio obrero.
Insisto, nada de lo que aprobamos fue irreversible y se pueden hacer alegaciones. Jamás hubiéramos firmado nada definitivo que comportara expropiaciones.
Ah! como vecino del mismo barrio obrero y acostumbrado a ciertas cosas…a mi las amenazas, en fin, prefiero no seguir.
15 de octubre, 2007 - 1:09 pm
Benvolgut Gonzalo,
T’hem de recordar que el quart cinturó de BCN porta una dècada paralitzat…no a Madrid, sinó al despatx del Joan Saura?
Com el tercer carril de la 340, la conexió elèctrica amb França. el tunel de Bracons. Tot pressupostat però amb una dècada de retard pels politiqueos suposadament sostenibles i mediambientals, quan no conspiratius, com els 3 anys de retard de la variant de la 340 amb la Elices i el Ballesteros fent el paperàs…
Catalunya pateix una malaltia que no es resol només rondinanat amb “Madrit”
15 de octubre, 2007 - 2:12 pm
Más que “rojo asesino” te podrías llamas “gilipollas integral”… iría más acorde con lo que quieres expresar…
Salud.
15 de octubre, 2007 - 3:22 pm
Alejandro,
De les obres que has citat, les més importants (340, línia elèctrica, quart cinturó) depenen de “Madrit”.
Catalunya pateix una malaltia, estic d’acord. Amb dos símptomes molt greus. Un és el “dontancredismo”: els catalans que s’obstinen en no voler veure un problema que els interpel·la i que els obliga a pronunciar-se. Neguem que hi hagi un problema i així ja no haurem de pronunciar-nos-hi, que és molt incòmode. Algú creu que és gratuït o innocent que l’Estat espanyol tracti així a Catalunya? Alguns creuen que hi ha una disfunció del sistema de finançament, que es resoldrà modificant dos o tres criteris d’anivellament i uns quants percentatges. Jo crec que Espanya ens roba i que no ens vol tal com som.
El segon símptoma, i aquí crec que coincidiríem en el diagnòstic, encara que potser no en la sol·lució, és la “desresponsabilització”. L’Estat espanyol fa tres cents anys que s’esforça per apartar els catalans de la gestió de la cosa pública. Ens van arrabassar les nostres institucions i van enviar funcionaris, militars, jutges, mestres i bisbes per a que ens governessin i ens controlessin. Durant segles, Catalunya s’ha dedicat a produïr i Castella a governar: és el que Cambó en diu “el pacte nefand”. I no ha servit, perquè Espanya no ha reeixit com a Estat centralitzat, ni Catalunya ha aconseguit tornar a ser l’Estat sobirà que era. Espanya no ha assolit l’estatus que tenia durant els Àustries.
I és que qui paga, ha de manar, perquè sinò les coses no funcionen; i qui viu d’un altre ha d’obeir. Quan el qui viu d’un altre vol manar, i el qui paga nomès li deixen obeir, el resultat és que es desentén de la cosa pública. Catalunya s’ha de governar a ella mateixa en la màxima proporció que sigui possible, entre d’altres coses perquè és la única manera que els catalans recuperin una dimensió fonamental de la realització personal, i és la de pendre decisions sobre la cosa pública, comprometre’s, responsabilitzar-se del que és comú, i no desentendre-se’n. L’individualisme és un dels gran mals de Catalunya, però en el nostre cas crec que ha estat induït en molt bona part.
El franquisme hi va cooperar molt, portant les famílies de classe mitjana catalana a dir als seus fills allò de “nen, no t’emboliquis”, que va donar al PSUC l’hegemonia de la oposició. Tot el que contrari que a Itàlia, on la Democràcia Cristiana va recollir a la caiguda del feixisme els fruits de gairebé trenta anys de dura oposició a la dictadura, en primera fila. La seva legitimitat era indiscutible, i per això van guanyar i van impedir que els comunistes es fessin amb la República Italiana. Dins del mal, a Catalunya hem tingut la sort que Jordi Pujol i els seus col·laboradors van guanyar a la presó i a les primeres files de la oposició la legitimitat que dona haver lluitat en primera fila per la llibertat. I per aixó van guanyar.
(Nota al marge: El PP encara no té aquesta legitimitat, i mentre no faci un esforç per desempallegar-se dels complexes que li impedeixen condemnar el franquisme, anirà coix en aquest tema. Aznar va perdre una gran oportunitat en aquest sentit. És trist i injust en molts casos, però és així. No val la pena condemnar-se pel dogma, val més anar a l’infern per una bona rossa).
15 de octubre, 2007 - 3:30 pm
el rojo asesino… joer que mal vamos chaval, violencia poum, joer que cansinos, vamos a estar asi 4 años…
ahora que mandan psc-erc, como no lo retiren… o expropien a alguien ya sabes de quien sera la culpa.. de los mismos de siempre
15 de octubre, 2007 - 5:07 pm
Gonzalo,
No ens posarem mai d’acord. Continuo pensant que el misticisme idealitzador de Catalunya us està fent perdre el pols del que pensa i sent aquesta societat. Precisament els democristians italians sempre van demostrar conèixer molt bé la seva gent, les seves misèries… i d’aquí el pragmatisme.
La Catalunya dels governs Pujol tenia menys recursos, menys competències; però més orgull. El desencís amb els afers públics no té res a veure amb el que dius sinó amb la percepció que s’acaba tenint dels senyors que ens governen i la seva mediocritat (i aquesta sensació de que no hi ha res a fer)
Que es fa un Pacte per l’habitatge intrascendent? Tothom (menys CiU i PP) van anar conscients que el que allà es feia era un acte propagandístic estèril, però és igual. La por, la indiferència i que tot passi pel poder polític: aquests són els grans mals de Catalunya!!!
15 de octubre, 2007 - 7:14 pm
“La por, la indiferència i que tot passi pel poder polític”: Bé, no veig que estiguem tan lluny. Jo parlava de desresponsabilització.
No creus que el fet d’aportar un 20% del PIB espanyol, un 18% dels impostos i rebre nomès una mitjana del 7% de les inversions els darrers vint anys també és un problema important? De qué serviria tenir el cos electoral més actiu i motivat, els polítics més competents i espavilats i la societat més lliure del món, si no podem decidir sobre les coses que ens afecten?
Aquest és un tema.
La sensació de decepció té relació amb el que tu dius: polítics mediocres. Però sobretot pel fet que la gent no percep que el govern tingui una incidència real sobre les seves vides.
A Navarra, per exemple, el seguiment de la política foral és proporcionalment més alt que aquí. Perquè allà hi ha un govern que fa el que fan el governs: recaptar impostos i distribuir-los. La resta son simulacres, en camí de ser un govern efectiu (amb CiU), o en camí de consolidar-se com un simulacre de govern, una cosa provincial, delegada i regionalista, mediocre i apagada (tripartit amb Montilla).
15 de octubre, 2007 - 7:50 pm
Gonzalo,
efectivament, la gent no relaciona el seu benestar amb cap política i això provoca que es voti cada vegada menys i cada vegada més radicalitzadament. Tot acaba semblant un lloc identitari mentre el comú dels mortals fa la seva vida al marge de la política; resignats en tot cas.
El raonament que fas dels impostos, si analitzem la mitjana dels darrers vint anys, el comparteixo. Entenc que tot i que els impostos els paguen les persones, no ens podem agafar sempre a aquest argument i que és necessària una certa correlació entre el que un cert territori aporta i el que rep, perquè al cap i a la fi l’Estat autonòmic defineix aquests territoris, no són cap invent.
He de dir que Felip Puig va fer un exercici (per una vegada) de justícia amb el PP quan va reconèixer que fins i tot en l’etapa de majoria absoluta, els nivells d’inversió van ser del 16%.
Entenc que és un error posar una xifra a l’Estatut. Crec fermament que la inversió a Catalunya hauria de ser, en determinades circumstàncies, més alta si toca i hi han projectes seriosos per finançar. Però seriosos i no amagant sempre la incompetència darrera la queixa. El que ha passat aquests darrers anys amb El Prat, les rodalies etc. és una vergonya i em fa pensar que aquesta gent no solucionaria els problemes ni amb el 50% de la inversió, que repartirien entre els mitjans de comunicació, les SEVES ENTITATS VEINALS i “culturals” COM HAN FET SEMPRE.
Entenc la difícil postura de CiU, demanant més recursos pel Bolaño, però no entenc l’obsessió contra el PP que li marca el PSC.
17 de octubre, 2007 - 3:54 pm
És que el PP s’esforça molt en posar-ho difícil…