DEVOLVER LA ELEGANCIA
Nada mejor “para recuperar la elegancia en la política tarraconense”, como acertadamente reclaman desde las filas socialistas, que darse un garbeo por su blog de cabecera: las mejores telas de la clásica argumentación británica, los más aristocráticos epítetos de cuadro escocés, esas descripciones de talle bajo de los más nobles materiales y, por encima de todo, ese inconfundible toque “chic” que sólo los socialistas saben darle a la rumorología local.
Al acabar tan exquisita lectura, uno no puede sino admirarse ante el excelso uso que son capaces de dar a uno de los rasgos fundamentales que todo propagandista que se precie debe tener: EL CINISMO; cinismo en cantidades industriales. Porque hay que ser de una pasta especial para pedir “más elegancia en la política tarraconense” y a los pocos minutos y sin solución de continuidad, colgar las oportunas deposiciones en el otro blog.
Lo dicho, no todo el mundo vale para eso y hay que quitarse el sombrero. Analicemos la metodología. En ningún momento defienden las propias posturas, el objetivo es otro: no basta con haber ganado las elecciones de manera clara, hay que destrozar al adversario. Pero no a su partido o a sus ideas, sino al adversario como persona. Minar su credibilidad, lanzar rumores sobre su posición interna, lo que sea para asegurarse así que no tendrá una segunda oportunidad. En CiU han de ser conscientes de que se están enfrentando a eso. Pero ellos dale que te pego, con lo de la “casa gran del catalanisme” y negándose a sí mismos la cruda realidad.
Podrían preguntarle a Barbeta de La Vanguardia o más recientemente a Francesc-Marc Alvaro (atención a lo que le ha pasado) cómo se las gastan algunos y así priorizar objetivos.
16 de octubre, 2007 - 1:27 am
Alejando F.,
Cuando los Socialistas hablan así habría que recordar a Aldous Huxley cuando dijo que “cuando más siniestros son los deseos de un político, más pomposa, en general, se vuelve la nobleza de su lenguaje”.
Los PeSebristas dan muestras de ello en la era zapaterina; su líder progresmile lo demuestra siempre que las cámaras le enfocan. Sonrisas para los socialistas y lágrimas para la gente de bien.
Si al menos tuviesen la formación humanística adecuada para hablar con hipérboles sabiendo lo que dicen…, pero no, ellos son los “elegantes” -léase esnobs- que se mofan de lo auténtico que es el dandismo, más común en la derecha.
16 de octubre, 2007 - 3:23 am
Tens raó, és veritablement penosa la portaveu de l’ajuntament. La seva manera de treballar deixa molt que desitjar en quant a ètica en el tema personal i professional.
El seu bloc (intermitent) és un exemple pal·lès de la poca finura i la flata d’elegància. Compensa al meu entendre la seva ineficàcia amb posat de dona terrible que borda molt.
És lamentable el to que utilitza en el tracte a tu i al Joan Aregio.
Bona nit
16 de octubre, 2007 - 7:33 am
De acuerdo con el 95%, en cuanto a la definición de los actuales socialistas, ¿hay si Pablo Iglesias o Julian Besteiro levantaran la cabeza!, pero claro ta a salido el ramalazo del PP, con lo de la “casa gran”, como si los del PP español no pretendan hacer una españa segun su ideologia y pensamiento y no por hacerla grande, sino para borrar cualquier marca distinta a la españa profunda.
16 de octubre, 2007 - 9:06 am
Elegancia ?? quien la Sra.Floria con sus refranes…, yo lo que le pido a los politicos de tarragona con tareas de govierno es eficacia y hasta ahora lo único que oigo son reproches hacia el anterior equipo de govierno y nada nuevo, excepto retirar la zona azul que en zonas como vidal i barraquer hay coches aparcados más de 15 días seguidos y subir la tarifa de los parkings municipales, para cuando retiraran el poum?
cuando cerraran durante el día el parque de la ciudad?
Cederan las acciones del nastic al club? es eso lega? no politizaran el club? le daran algun cargo a Agusti Mallol?
si lee este post alguien del equipo de govierno que me conteste como ciudadano de Tarragona que soy.
16 de octubre, 2007 - 9:32 am
Ja se sap que passa amb els fitxatges electorals estrella dels partits, com que no tenen antecedents ni recorreguten el partit, ni s’han patejat la ciutat encartellant, i moltes vegades vénen d’altres partits polítics, han de fer mérits, i acaben sent més papistes que el Papa per demostrar “ei, sóc un dels vostres, mireu-me” i s’acaben passant de frenada i, la majoria de vegades, deixant-te “compuesta y sin novio” quan ja no els fas servei.
16 de octubre, 2007 - 10:30 am
Benjamí: el problema no és si “casa gran” o no. No es que critiqui el tema en sí mateix, sinó els problemes de CiU per entendre la naturalesa d’alguns dels seus adversaris i la pretensió que aquests tenen.
16 de octubre, 2007 - 10:31 am
Gerard,
La teva darrera frase és premonitòria…
16 de octubre, 2007 - 10:32 am
Hurtis:
La cita de Huxley es demoledora. Sólo hace falta escuchar a ZP…
16 de octubre, 2007 - 11:18 am
No se´si van per aquí els “tiros” però m’explico: CiU en el tema de la casa gran del catalanisme nomès té com adversaris els que creuen que nomès val el que sigui “espanya”. En quan al que dius de la pretensió “d’aquests”. Sabem perfectament les seves pretensions, que fracasi tot el que sigui catalanisme.
16 de octubre, 2007 - 11:45 am
Benjamí: continues equivocat. la qüestió per ells no és que fracasi el catalanisme, l’espanyolisme o el protestantisme. El tema és mantenir el govern arraconant l’oposició, ja sigui el PP a Madrid (que és evident que no ens deixem) o a CiU a mitja Catalunya. i és aquí on veig que no desperteu acceptant el camop discursiu que us marca l’esquerra tot i que no governeu: notari contra el PP etc.
16 de octubre, 2007 - 1:34 pm
Alejandro, puc estar equivocat, però el catalanisme politics vol superar la dicotamnia dreta/esquerra, fitxat no volem sectarisme volem persistir com a poble sobirà per decidir els nostres objectius i no ser tutelats perqui ha demostrar que no ens vol com som: només voler l’espanya gran ni regenerar-la, ja hem ajudat i molt a portar-la a Europa, ara toca preocupan-se de nantros, si no d’aqui a 4 dies no existirem com a poble ni com a cultura. Catalunya sense poder d’estat a la llarga no subsistiria.
16 de octubre, 2007 - 4:24 pm
Ja estic aqui!
Es diu… s’explica… es comenta… que…
16 de octubre, 2007 - 7:12 pm
Alejandro,
Veo que esto de los debates de 2ª división con la Bego te están viniendo muy bien.
Tú tampoco te das cuenta de lo que eres para los de CiU. Estás perdiendo la oportunidad de dar el “sorpasso” en el centro-derecha local…
16 de octubre, 2007 - 7:40 pm
Benjamí,
I si Catalunya fos independent, què seríeu? Això de superar el debat dretes- esquerres va ser d’ús exclusiu de Pujol “l’home transversal” la persona que era capaç d’interpretar per sí mateix els sentiments i aspiracions d’una majoria àmplia dels catalans. però això s’ha acabat: és que no us adoneu, que lo del pal de paller forma part del passat?
16 de octubre, 2007 - 7:54 pm
Joan Miquel,
El problema es que este post no responde a ninguna estrategia política. De hecho mi papel es interpelar directamente al Alcalde (que tanto se equivocó pidiendo dimisiones él directamente, por eso las ha retirado)
Estratégicamente Floría hace su papel de Pepiño para salvaguardar a su jefe. Es una estrategia más vieja que la tos y sé que ella tiene asignado ese papel y que seguirá atacando. Y lo hace bien, aunque a veces traspasa líneas de las que luego uno se arrepiente al colgar las botas.
Por lo tanto, soy consciente de que este no es post de estratega. Sencillamente me parece muy fuerte lo que está pasando y lo denuncio. A mi me gusta el cuerpo a cuerpo dialéctico, pero no desde el anonimato. Eso es muy fácil.
Sobre lo del sorpasso, gracias por creer en esa posibilidad. Me anima. Pero te vuelve a vencer el voluntarismo racionalista, ese que te permite una capacidad de análisis empírico de la sociedad único en la ciudad, amén de cierta ingenuidad en lo político. La sociedad no es un objeto a transformar científicamente a través de la acción política. Esa creencia es la que lleva a algunos/as ilusos/as a creer que su acción les pude llevar a sacar 5000 votos en solitario.
Luego la cruda realidad se impone.
A medio plazo nuestro objetivo es crecer como grupo en Tarragona, ampliar nuestra base social, acercarnos a los niveles de relaciones de los que gozan CiU y PSC y poder llegar a ser alternativa algún día.
Pero yo no estoy en la oposición para competir con CiU, sino para fiscalizar la acción de gobierno. Es un debate creado en la factoría PSC pero que yo miro desde la barrera, con media sonrisa, porque sé lo que pretenden y sin creerme el rey del mambo.
16 de octubre, 2007 - 8:02 pm
Alejandro,
Yo estudié algo de estrategia y creo que sí tienes posibilidades de liderar la oposición. Lo que no sé es si tus ambiciones personales (absolutamente legítimas y lógicas) empiezan o terminan en Tarragona…
Por otro lado esa definición que me ofreces de voluntarista racional e ingenuo creo que me es muy adecuada y me siento muy cómodo en ella.
En cualquier caso, y volviendo a la estrategia, tú no deberías debatir con la Bego. Es mi opinión.
16 de octubre, 2007 - 8:24 pm
L’Alejandro (”que buen vasallo seria/ si tuviese buen señor!”) ha de debatre amb qui se li posi per davant. Se basta y se sobra per acabar amb els 13 del grup socialista i els dos d’ERC, d’un en un o en grup, com vinguin.
Limitar-se a debatre amb l’alcalde s’ho pot permetre el Joan Aregio, que d’alguna forma és l’alternativa i que té un grup que dobla en nombre el del PP. L’Alejandro ha de disparar contra tot el que es mogui, perquè a més al cos a cos es on es mou millor.
Per altra banda, el PP mai tornarà al govern de la ciutat si CiU no guanya un o dos regidors. Així és la cosa.
16 de octubre, 2007 - 8:36 pm
Contestant al tema. Dius que no en tenen prou amb guanyar clarament i que han de destrossar l’adversari. Aquí tenim una excel·lent relíquia d’stalinisme mental i de la vida entesa com una lluita de classes (per cert: cal veure l’obra de Flotats “Stalin”. Les entrevistes que ha fet per la ràdio explicant l’obra no tenen perdua. Fc Marc Alvaro ho recollia a La Vanguardia dilluns passat).
Aquesta gent, els sociates de TGN, no saben construir. El seu anterior govern, la gerontocracia Breznev-Recasens, es va caracteritzar per no fer res. De manera que quan va arribar Nadal tot estava per fer, i va guanyar de carrer a base de coses tan obvies (i pendents) com posar contenidors de brossa (el 1990!!!) i il·luminar les muralles, o fer un concert al carrer (Radio Futura, Santa Tecla de 1989).
Aquests son fidels deixebles d’aquella època. No tenen ni una trista idea propia, nomes saben criticar i destruir, i aplicar el manualillo que els envien de Nicaragua (el carrer de Barcelona, no la sandinista, tot i que ganes no deuen faltar). La Bego intenta suplir la Elices (i s’esta posant tan bacona com ella, per cert: aquest efecte farciment del poder està molt ben descrit a “Animal Farm”, la revolta dels animals, de George Orwell, on el porc Napoleó, trassumpte d’Stalin, i els seus sicaris porquets s’engreixen a més no poder).
Però clar, ara toca fer coses. Us aposto una cosa: arribaran les properes municipals i no quedarà gaire clar qué ha fet l’ajuntament en aquests quatre anys, a banda de mossegar i amenaçar.
16 de octubre, 2007 - 8:39 pm
Gonzalo, com deia el meu pare quan li portava les sabatilles de casa al sofà per demanar-li diners, “tanta amabilidad me confunde”
Discrepo en una cosa (en lo de que sóc el millor no, evidentment)
Jo no seria el que sóc en política sense el meu partit. Els que creuen que estan per sobre d’això després es porten les sorpreses que deia abans. És que jo no podria fer política amb un altre “señor”
16 de octubre, 2007 - 8:46 pm
Joan Miquel,
La definición está hecha con cariño. Esa contradicción constante que se ha establecido entre tú y yo: nos lanzamos piropos y luego nos mandamos algún recadito (tú hasta la dimisión me has pedido)
Por lo demás, lo de la ambición …mira, Ministro no me van a nombrar, con lo que liderar el proyecto en Tarragona colma mis aspiraciones de sobras. Tarragona es una de las ciudades catalanas en las que el PP pude llegar a ser decisivo y con una base social muy amplia. Ricomà inicia ese proyecto y yo quiero continuarlo. Todo el mundo (que me conoce) sabe que me costó un poco adaptarme, pero ahora me siento plenamento identificado con el rol que debo desempeñar. Hoy lo hablaba con un amigo: estoy contentísimo de ser el portavoz del PP en Tarragona. Estoy encantado con mi grupo municipal y lo vamos a hacer muy bien.
16 de octubre, 2007 - 8:52 pm
Gonzalo,
Gerontocracia Breznev-Recasens… que dolent. és veritat, deu ser l’únic que va sobreviure a Suresnes…
16 de octubre, 2007 - 11:40 pm
Crec que el tema rellevant del debat s’hauria de centrar en el problema que ha tingut el Francesc-Marc Àlvaro. El fet en sí mateix té una lectura molt diferent a la que es pugui derivar de l’afaire de les targetes de crèdit. El Francesc-Marc Àlvaro va rebre una transcripció dels seus comentaris polítics en una tertúlia i subratllats en vermell aquells que no van semblar bé a les vaques sagrades del tristpartit de les esquerdes. La transcripció anava acompanyada d’una targeta. Si recordem el cas Bolaño, remake de qualsevol escena de la pel.lícula del padrino (tal com bé indica el link de l’Alejandro), va ser justificat pel president Montilla com un “calentón”. Amb el tàndem Montilla-Bolaño, l’epidèmia de xantatges i extorsions és ja imparable.
Si a un dels principals redactors de La Vanguardia se li diu directament que “te vamos a joder” i a un dels periodistes i escriptors més coneguts del país se li envia la transcripció amb allò que no havia de dir…, ¿quina diferència hi ha amb la banda ETA, especialment quan envia aquelles dianes amb el nom d’un polític?
En qualsevol altre país normal el president hagués obligat a dimitir Bolaño (o fins i tot ell mateix) però val a dir que estan fets l’un per a l’altre. El curs que va fer en Montilla a la Rumania de Ceaucescu amb professorat de la KGB el va aprovar amb nota. Potser no el va fer a Rumania però que en va fer de curso, segur que sí perquè això li va impedir cursar estudis superiors reglats.
17 de octubre, 2007 - 12:01 am
Així és Artur,
El tema és d’una gravetat extrema. Un bon amic em va dir un dia que per dedicar-se a la política amb segons quins “pájaros” era imprescindible que algú t’hagués trencat la cara en una baralla de barri. De vegades tinc la sensació que la impunitat amb la que actuen els fa més valents. és molt fàcil anar al notari contra el PP, però enfrontar-se de debò als bolañistes…
Més enllà de la riquesa argumental que cadascú entengui (en funció de les seves prefèrències) que tenen Acebes i Zaplana, el gran servei que sempre els hi haurem d’agrair des del PP és que quan des del PSOE ja tenien planejada la nostra destrucció com a projecte polític VAN PLANTAR CARA I HAN GUANYAT, PERQUÈ EL PP ESTÀ VIVITO Y COLEANDO. Per això els odien tant. I per això us condueixen a vosaltres al seu camp discursiu criticant algú que no governa a Madrid!!!!! com fa constantment el Felip Puig per fer-se el valent.
I per això odien tant l’Aznar, l’únic capaç de guanyar-los per majoria absoluta, l’únic capaç de dir-li a un periodista progre que li va insinuar que portava bigoti per disimular una paràlisi del llavi superior: “acérqueme usted su dedo y después del mordisco que le daré me repite eso de la parálisis” GENIAL!!!!! S’HA DE TENIR UNA CERTA DURESA MENTAL PER ENFRONTAR-SE ALS ZARAGOZA’S BOLAÑOS I COMPANYIA.
17 de octubre, 2007 - 1:08 am
Entonces Alejandro F. yo me podré dedicar, je…,je… que alguna “leche” me lleve en mis años de insti y de futbolista… ja,ja… el barrio curte… endurece y fortalece…
En cuanto al resto de lo expuesto por Artur, no creo que sea cierto… tripartit-watch… lo leemos muchos… pero si lo es yo no lo dudaría: denuncia.
Y ahora voy con mis rayadas de las 02:00 h. sobre los medios de comunicación…
Esta claro que es una “utopía” pero los medios de comunicación se deberían replantear su papel… yo no leo un periodico para que me digan lo malo o lo bueno que es un partido sino para que me informe de lo que hacen o dejan de hacer…
Las opiniones en las editoriales y en los artículos de opinión, el resto ha de ser lo más objetivo posible.
Yo creo que la preferencia entre “izquierda” o “derecha” de un medio de comunicación no debe ser por dar apoyo o no a un partido, ni variar la información en si, para virar hacia un sector u otro…
La diferencia se debe dar en el el tipo de noticias que selecciona el medio, a que temas da más importancia, y la perspectiva desde la cual transmite la información.
Y la forma en que se dirige al informado…
Y no me salgáis ahora con los Prisa, Mediapro, Vocento, Cope… y todo eso… que yo solo expongo lo que pienso… aunque suene utópico… y el interés económico este por encima del interés informativo.
En cuanto a lo de no tener estudios reglados… no creo que sea fundamental para ser un buen político… pues ya me dirás que sabe sobre derecho constitucional, o sobre políticas sociales… un físico o ingeniero aeronáutico… o un medico… es más importante la experiencia y el interés en estos temas… hay mucha gente que no ha pisado la universidad y tiene muchísima más cultura y más preparación en cualquier tema… que el licenciado más bien peinado y con mejores notas de cualquier universidad.
No hay mejor universidad que la vida…
Salud
17 de octubre, 2007 - 8:15 am
Alejandro, ¿que seriem si Catalunya fos independen? doncs aixó INDEPENDENTS! et sembla poc. Mira he llegit els teus comentaris sobre las possibilitats del PP a Tarragona i a Catalunya en general, no creixereu més . perque el PP es el reflex del centralisme-anticatalanisme i gràcies a Déu, cada vegada hi ha més gent a CiU que es diu Fernandez que nos pas Pujol al PP. Quan un poble es veu capaç (i ens hi veiem) de governar-se millor que ho fa un altre, doncs agafa l’autodeterminació, sense més, i aixó està acceptat per Espanya i recollit en el dret internacional i aquí no hi més histories, “punto pelota”.
17 de octubre, 2007 - 12:11 pm
Hola Alejandro
Según me han dicho,en la Facultad de Derecho hay colgados carteles convocando para mañana una concentración antimonárquica en la Plaza del Ayto., creo que a las 19h. (hora que coincide con otra cosa).
Es intolerable actitudes de ese tipo, y lo peor de todo es que el TS reconoce que en estos casos la libertad de expresión no atenta contra las personas; sólo cuando se traten de amenazas, insultos o injurias manifestadas expresamente.
¿Podemos hacer algo en Tarragona?
17 de octubre, 2007 - 12:29 pm
Nosotros no tenemos nada que decir a la manifestación antimonárquica si esta es pacífica y respetuosa. Si no lo es y se queman fotos banderas, etc. debemos exigir que se actúe con firmeza. Y ya está.
17 de octubre, 2007 - 12:30 pm
Pues vale Benjamí, “punto pelota” Si t’has quedat a gust i et sents millor me n’alegro molt; els polítics hem de procurar la satisfacció dels contribuents.
17 de octubre, 2007 - 1:58 pm
Alejandro F. no t’enfadis amb el Benjamí, però clar ell intenta fer-te veura que el PP a Catalunya no pot funcionar entre els catalans, mira l’espectacle que ahir varen donar a la 1 aquelles dos persones de Valladolid, quin despreci per una llengua que ells diuen que també es espanyola, quines ganes de falta al Carod, li varen posar fàcil, en tu no t’agraderia diente Alejandro, et diguesin Alex o Alexandre, oi? i a més ho fan per provocar i molestar en tota la mala intenció, es més molts catalans teniem un Jorge al DNI i a l’esquela quan tote la vida a casa ens dien Jordi. Al meu germà li posaven impediments per posar-se LLuis en lloc de Luis, “total para una letra” deia el del registre.
17 de octubre, 2007 - 2:45 pm
Feliu,
no m’he empipat amb el Benjamí, faltaria més. Només que si ell diu “punto pelota”, no seré jo qui contradigui tan elaborat argument; pues “punto pelota”
Aviam, a mi la meitat de la gent que em coneix de sempre em diu Àlex. A casa Alejandro. És igual. Carod Rovira no vol que li diguin José Luís, però ell diu Osca enlloc de Huesca (on ningú parla català, vaig viure 7 anys i no és Calaceit) i ningú s’empipa així.
Per favor, va estar penós, sense cintura, sentit de l’humor. Vaja, l’exemple del que un polític no pot fer mai. Que li van dir José Luis, per l’amor de Déu, molt em temo que li diuen assassí pederasta i no s’empipa tant!!!
17 de octubre, 2007 - 3:22 pm
Lo de’n Franscesc Marc i en Barbeta és ben conegut i ho vaig comentar al meu bloc no fa massa.
Aquests són uns actes i uns comportaments dignes de la Camorra o de alguna dictadura.
17 de octubre, 2007 - 3:40 pm
El problema es cuando me comentan si en su lugar, se puede quemar las fotos de algun que otro representante político, alguna bandera ficticia, o similar.
Y el problema está en decir que no debemos hacer eso, mientras tu interior te dice que si unos lo hacen otros porqué no.
Esa es la diferencia.
17 de octubre, 2007 - 3:42 pm
Respecto lo que dice “de la Torre”… yo soy republicano pero no me siento identificado con estas llamadas a concentraciones “antimonárquicas”.
Como ya explique en mi blog, me parecen un sinsentido y a los que deseamos vivir en una república no nos beneficia en absoluto…
Como representante de la JSC lo tengo claro yo no voy e invito a hacer lo mismo a toda nuestra militancia.
La república no se consigue manifestándose antimonárquico o quemando retratos del monarca o banderas españolas… se podrá conseguir mediante la pedagogía y el explicar porque una república es mejor y como nos iguala a todos a la hora de poder ejercer como jefes de estado. Como aumenta el grado de democracia en cuando hablamos de república (democrática) en contraste con una monarquía parlamentaria.
Sin embargo y como dije en su momento me parece desmedido que las leyes españolas dictaminen que una persona pueda ir a la cárcel por quemar una foto… sea de Carod, de Zapatero, de Rajoy o del Rey, o por quemar una bandera…
17 de octubre, 2007 - 3:51 pm
Àlex,
Saps perfectament que el Carod ahir va triomfar. Li van posar com a Fernando VII. El castellano leonés negat pels idiomes i la senyora imperial van donar la pitjor imatge d’Espanya. I clar, l’altre estava a la seva salsa.
La qüestió o és el nom, sinò que t’ho imposin. Ja hauries de saber que la primera prerrogativa que Jahvé va donar a Adam va ser la de posar nom a les coses. A tú ningú et pot dir que et dius “Alexandre”, i al Carod ningú li pot dir que es diu José Luis. Perquè no se’n diu i no se’n vol dir. Llibertat. No sou tan liberals?
Ahir es va donar la imatge de l’Espanya real que no té cap intenció d’acceptar-nos tal com som, i que nomès ens vol per a coses molt concretes: pagar impostos. Això és el que hi ha, ells son els accionistes majoritaris d’Espanya i no hi ha res a dir. Nomès ens queda acceptar-ho o marxar.
Crec que es pot deduir el que penso de Carod: que és un xerraire de fira. La gestió la fa amb el cul (Biennal de Venècia), però és que amb enemics així no calen amics. Ahir amb mitja hora va fer més feina que en tres anys. I és ben trist.
17 de octubre, 2007 - 4:50 pm
Gonzalo,
Carod es va tornar a fer la víctima per resorgir entre els seus, que és la seva especialitat. De fet l’especialitat d’una part petita de Catalunya que practica la xuleria onanista que no porta enlloc, la típica “mira com xuleja als espanyols el nostre Carod”
Per tant, tal i com vaig denunciar al meu bloc amb el seu anunci de referèndum, Carod llueix la seva oratòria (una mica pedant i cansina però eficaç) quan està contra les cordes.
És un polític pur, 0 en gestió, 0 en serietat, 0 en eficàcia, però molt dotat per la retòrica política i el cop d’efecte. Per tant, és cert que va triomfar: entre els nacionalistes. PERÒ VA DEIXAR ZAPATERO AMB EL CUL A L’AIRE.
Va estar maleducat; indigne per un polític enfrontar-se amb un noi (amb problemes d’expressió oral) per una nimietat com el José Luis. Ningú li va imposar res per l’amor de Déu, només li va dir José Luis. A mi el Ponç Marcaró em diu Aleixandre i jo només li vaig dir que en els documents havia d’anar Alejandro o Àlex, però ell encara em diu Aleixandre de vegades i ho trobo simpàtic.
Arenas li deia al Piqué “Pepe”. És que arriba un moment que ja no saps què pensar.
Puigcercòs (el de les xuletes a les mans i els títols inventats, l’aparatchik d’ERC) li ha fet tant de mal que no carbura bé.
Està crispat: com algú tan mediocre em pot fer fora, a mi, en Carod, l’únic home a tot Catalunya que pot escriure 20 pàgines en català sense cap falta des de la mort del Tísner?
17 de octubre, 2007 - 5:22 pm
“Respecto de lo que dice “Caballero” “, si tu crees que quemar cualquier símbolo que esté arraigado en una sociedad o retrato (o bocetos boca abajo), debe ser obviado, estamos apañados.
Lo mismo pasa con las banderas, sean con estrellas rojas, sean águilas imperiales
17 de octubre, 2007 - 6:06 pm
Alejandro,
Tenir un enemic comú és ideal en qualsevol guerra. Posem per cas Israel: mentre existeixi, els veritables problemes entre xiïtes i sunnites a bona part del món àrab quedaran oblidats, i només cal veure el que ha passat a la franja de Gaza.
El PP ha esdevingut, per voluntat pròpia, l’enemic a batre. En aquest aspecte el disseny de campanya ha estat molt erroni. Sacrificar Catalunya per poder incrementar vots a la resta d’Espanya és una tàctica amb nul.la vàlua estratègica. També crec que el mateix PP ha estat víctima d’aquesta línia i com a mostra tenim a Tarragona la marxa (alguns en dirien desgavell) de diversos membres del partit. Potser la raó no fou la línia dura sinó motius personals, però de segur que l’allunyament del centre és l’arrel del problema.
CiU no va fer més que “assegurar-se” una part del vot anant al notari (tot és discutible quan parlem d’eficàcia política) . El pacte que va fer amb el PP anteriorment li ha va costar molt car, molt més que no pas el que va fer amb el PSOE uns anys abans (és més políticament correcte donar suport a un partit d’esquerres). Crec que CiU va tenir visió d’estat (és el que diu tothom), però per a mi el que té més valor afegit és el sentit democràtic de la decisió: governà qui més vots aconseguí.
Pel que fa al PP jo diria que moderant el discurs, centrant-se i deixant de banda l’animadversió al catalanisme -patent en alguns dirigents d’origens o filiacions no gaire democràtiques (tal com passa al PSOE i comunistes diversos), penso que pot arribar a ser un bon aliat de CiU.
Quan fas referència al decensís que desperta el PP en estar “vivito y coleando” et diria que passa el mateix amb CiU. La federació era vista com un aglutinador de clientelisme que, una vegada perdut el poder, esdevindria un residu líquid, es diluiria entre els dos grans partits, rebotant cap a Esquerra el sector i els votants més independentistes. Res d’això ha passat. Per tant el posicionament de la societat catalana segueix essent el de fa uns anys, amb la diferència que la gairebé totalitat dels vots d’ERC els tenia CiU. El pacte amb el PP va afavorir indefectiblement a ERC. La gran energia d’ERC és el PP.
17 de octubre, 2007 - 6:29 pm
Alejandro lo de Tve ayer no se que piensas, pero el Llamazares es patetico, el Duran i Lleida muy bien y muy correcto, y el amigo de Cambrils sin comentarios, José Luis Jose Luis….
17 de octubre, 2007 - 6:49 pm
Hola Alejandro:
Tornant al tema inicial del post, aquesta “Oda a l´elegància” que fan des de files socialistes, comparteixo plenament lo del cinisme de l´actual equip de govern i els integrants del PSC a Tarragona (de fet de tot el PSC, només cal veure als Srs. Zaragoza i Iceta com a exemples).
També comparteixo les teves apreciacions sobre la seva obsessió matxacona que tenen per personalitzar els atacs als caps visibles de l´oposició i la crítica a l´anterior equip de govern. La veritat és que explicació a aquesta forma de fer política només n´hi ha una: que no tenen programa de govern. Si el tinguessin estarien enfeinats en tirar-lo endavant, no creus? En canvi, a manca de projecte lo fàcil és rajar de l´anterior equip de govern (quan durarà aquesta excusa?) i fer promeses de projectes que mai veuràn la llum.
Vendre fum al començament és relativament fàcil i a l´abast de qualsevol. Però el fum escampa i després es veu la realitat, caldria que ho reflexionessin aquesta gent del PSC, no creieu?
Per últim, i com a curiositat personal, en la teva resposta al meu darrer comentari d´un altre post em vas dir que avui en dia, davant els atacs personalitzats i manera de fer del PSC a Tarragona calia “duresa mental” (hi estic d´acord), però després em vas comentar que el teu pare tenia una dita per casos i circunstàncies com les que ens toca viure ara. Pots explicar-nos-ho?
Ànims i força com fins ara!
Òscar.
17 de octubre, 2007 - 7:31 pm
Yo creo que es un despropósito que te manden a la cárcel por quemar un símbolo… no lo comparto, no lo hago, no creo que se tenga que hacer, condeno el hecho… pero de hay a que las leyes dictaminen presión…
Los queridos EEUU a los que tanto aprecias no penalizan la quema de su queridisima bandera.
17 de octubre, 2007 - 10:46 pm
Ahir Carod va estar ingeniós, i en ocasions va estar divertit, va ésser capaç de provocar al personal , inclòs va haver algun moment que va estar insolent i maleducat, però va deixar clar que es Espanya qui no ens vol. Però davant del que va dir ahir, si veritablement s’ho creu ( que no ho poso en dubte) no entenc que fa encara donant suport a l’espanyolista Montilla de president. A menys que tot sigui una campanya d’imatge per salvar el seu cul davant la militància d’ERC, ja que sembla que el seu càrrec de secretari general està pendent d’un fil,
No oblidem tampoc que Carod es el vicepresident del govern Català, i que en qüestió nacional no hem avançat ni un pam del que ja s’havia avançat amb els governs de CIU. i ja porten 4 anys al govern. Ja no val , dir que la culpa es de CIU
17 de octubre, 2007 - 11:57 pm
Gonzalo Catis: “Ahir es va donar la imatge de l’Espanya real”. Osigui, que aquells dos representen Espanya, oi? Doncs ¡apaga y vámonos! És com dir que com que a Catalunya hi ha independentistes doncs Catalunya és una comunitat ultranacionalista i secessionista. Als nacionalistes us va be veure aquestes persones, de fet us encanta, us dóna munició per carregar contra Espanya, dient “veieu! tots són així” “aquí tenim l’autèntica Espanya”. Aquelles persones són ciutadans d’Espanya, però no representen Espanya, de la mateixa manera que els independentistes no representeu Catalunya (Diari de Tarragona el 16/10/07: un 30% de catalans votaria a favor de la independència). 30%!! Aneu fent cases grans del nacionalisme, aneu…
18 de octubre, 2007 - 9:47 am
Alejandro F. , molt malament les dues persones o els que les varen enviar a fer aquell tipus de preguntes al Carod, quin baix nivell l’argument de la lliga de futbol i la inssistencia en canviar-li el nom propi, en Carod va puguer-se mostrar demagogic deixant en mal lloc a aquella Espanya més retógrada i gens respectuosa amb la diferencia, fins i tot arribar a dir que no se sent cómode en un estat així quan ell i el seu partit recolça al govern i inclús aprovarà el pressupostos de l’Estat.
Algun comentari als pressupostos de Tarragona o als “piropos” del Ballesteros cap a tu. Ja saps, malament quan et feliciten els contraris i si et critiquen es que has donat en el clau.
18 de octubre, 2007 - 10:44 am
Òscar,
prefereixo no escriure el comentari del meu pare, je, je.
18 de octubre, 2007 - 10:45 am
Feliu,
tens resposta al que em demanes al proper post que escriuré ara mateix…
18 de octubre, 2007 - 5:07 pm
Cesc,
(”Que buen vasallo, si tuviese buen señor!”).
No t’enrotllis tant i ensenya’m aquesta Espanya respectuosa i convençuda que l’aportació catalana té valor per ella mateixa, i no és una cosa obligatòriament subsidiària de tot el que és castellà (Estamos en España, ergo…).
Aquesta conversa que va tenir el Carod l’ha tingut qualsevol català que hagi anat per Espanya. L’altre dia Carod ens va representar una mica a tots. Amb una diferència: Carod (per populisme, perquè sap que el xoc amb el PP el retroalimenta: tens raó quan destaques les seves contradiccions) no es va arrugar. I els va fer quedar com el que son: unes persones que creuen que Espanya nomès hi ha la seva i, com que son la majoria, la imposen. I el més fort és que ténen raó! Però clar, si volem seguir essent catalans, en una Espanya així no hi cabem. No ens hi volen, tampoc.
Mira, et posaré un exemple i perdó si m’allargo. Aquest discurs que fas tu l’han fet abans que tu persones molt més qualificades que tu: Miquel Roca, Pasqual Maragall, Josep Piqué. Cap d’ells és castellà, per cert. L’únic castellà que ha dit alguna cosa similar és Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i això quan ja no estava en política. El present i el futur polític dels quatre és perfectament descriptible.
Triem-ne un a l’atzar: pito pito colorito. Miquel Roca! És tonto? És un imbècil? És un impresentable, una persona incapaç de representar dignament el poble? Penso que no. Roca es va atrevir a muntar un partit que defensava aquesta Espanya que tu dius que és la real i la que compta, no la del públic del programa on va anar el Carod. Espanya va premiar el Partido Reformista Democrático amb 200.000 vots a tot l’Estat. 200.000!!!!!! El PP en va treure 10 milions a les últimes. No cal afegir res més, doncs. Podríem comentar quin ha estat el destí polític de Maragall , l’últim profeta de l’entesa en peu d’igualtat dels pobles d’Espanya. No cal, crec.
Pel que fa al Carod, et recordo que d’ultranacionalista, res. En la llengua de Cervantes va dir molt clarament que ell NO ÉS NACIONALISTA.
Als nacionalistes no ens va gens be veure aquestes persones i que siguin com son. Ens prenen la major part dels nostres recursos, i ens fan perdre molt de temps i diners. Res ens agradaria més que poder deixar de ser nacionalistes, que és una cosa que no és cap poble normal del món. Ho som perquè no tenim més remei, i no tenim més remei perquè la realitat és la que es va veure l’altre dia, “sin trampa ni cartón”, i no com us entesteu a intentar veure-la, contra tota evidència, els que penseu com tu.
Oblidate’n, Cesc, mai seràs un d’ells. I ells mai no et veuran com un igual, per molt que t’hi esforcis: sempre seràs un català. I si no pren nota de com han tractat el teu idolatrat i estimat Josep Piqué i Camps. Això teu és o mania o pur voluntarisme.
18 de octubre, 2007 - 10:15 pm
Josep tgn,
Perdona però em vaig deixar la teva resposta. Duran Lleida va fer el de sempre: dir el que creu que la gent vol escoltar en cada moment. a mi això no m’agrada. Els altres dos ja hi estic d’acord
19 de octubre, 2007 - 7:07 pm
A veure Gonzalo, jo quan m’he pasejat per la resta d’Espanya no he tingut mai cap tipus de problema. Aquesta catalanofobia que dieu, allò de si nosaltres som els “polacos” i qui sap què més doncs noi, no l’he vista. Els estius de 1998, 1999 i 2000 vaig anar durant tres setmanes d’agost a Anglaterra i tots erem espanyols. Va ser “curossíssim” que no vaig despertar cap tipus d’animadversió per ser català, sinó tot el contrari. Quan alguna vegada em anat els companys de Noves Generacions de Tarragona a algun acte de NNGG d’Espanya i ens veuen diuen amb carinyo: “mira! los catalanes!” i quan vaig anar a una manifestació contra el dialeg contra la ETA vaig portar la senyera i tothom manifestava alegria per veure-la.
Jo a Espanya em trobo amb això, ni manies ni voluntarismes, que els nacionalistes ho acabeu tot ben aviat.
I per cert, sobre “Aquest discurs que fas tu l’han fet abans que tu persones molt més qualificades que tu” no se a que ve dir això, doncs si ho han dit han estat politics i jo polític no ho sóc, tansols milito en un partit aportant el que puc i defensant unes idees, aquesta és la meva qualificació.
22 de octubre, 2007 - 9:49 am
Cesc, generalment, si no portes altra distintiu, la mera sospita de ser català et porta problemes, nomès matricula catalana ja suscita insults i pedregades als cotxes. Darrerament la que s’em sentit per demanar el retorn dels “papers” secuestrat a Salamanca i tot el que varen de dir (dretes i esquerres) amb el procès de l’Estatut. Nomès cal sentir els cohets el dia que perd el Barça. I a mí m’ham dit “polaco” varies vegades i els primers uns militars espanyols a una caserna de Tarragona.