Sarkozy debe resistir
Soy de los que piensa que uno de los errores de la segunda legislatura de gobierno del PP no fue aquello de la “radicalizaci贸n”, sino precisamente el freno a las reformas necesarias.
Por ejemplo, en la primera legislatura se congel贸 el sueldo de los funcionarios. Se asegur贸 que eso ser铆a una aut茅ntica hecatombe para el PP; al final se demostr贸 que era una reforma necesaria para el pa铆s y as铆 ganamos las elecciones por mayor铆a absoluta.
Entre 2000 y 2004, el debate sucesorio y el asunto Irak retrasaron la tramitaci贸n e implementaci贸n del Plan Hidrol贸gico (nadie en el Ebro pudo comprobar el efecto de las inversiones, con las que otro gallo hubiera cantado)
Por otro lado, la presi贸n popular (incluida la de CiU, m谩s pendiente de separarse del PP que de defender la modernizaci贸n de Espa帽a) supuso la desnaturalizaci贸n de la reforma laboral, tan necesaria para acabar con determinadas pr谩cticas fraudulentas en el sur de Espa帽a (Plan de Empleo Rural etc.)
Y lo peor de todo, una Ley de Calidad de la Educaci贸n que jam谩s lleg贸 a ponerse en marcha mientras algunos buscaban un consenso entre quienes jam谩s se lo proporcionar谩n al PP…El resultado: el sistema educativo espa帽ol ya es el peor de Europa, a golpe de aprobado autom谩tico y mediocridad montillil a la carta.
Digo esto porque Sarkozy se enfrenta ahora al mismo chantaje que sufri贸 por entonces el PP. El presidente franc茅s debe elegir: o aplicar el programa por el que fue elegido con aplastante mayor铆a, o ceder al chanteje de los que jam谩s le votar谩n y s贸lo buscan vivir del cuento.
Espero que Sarko se mantenga firme y continue con la tan necesaria revoluci贸n liberal en un pa铆s absolutamente esclerotizado como Francia, en el que la deriva radical de izquierdas hundi贸 a los socialistas y situ贸 a Le Pen en una segunda vuelta presidencial iniciando una crisis de valores que s贸lo pol铆ticos valientes pueden reconducir.
Algo que pronto ser谩 necesario en Catalu帽a (escribir茅 algo al respecto en los pr贸ximos d铆as) y que en el pa铆s vecino debe seguir liderando ese Napole贸n moderno que es Sarkozy.
15 de novembre, 2007 - 1:56 am
Alejandro,
Yo tambi茅n espero que no nos defraude Sarkozy, al que muchos hubiesemos votado sin ser franceses. Si algo tiene claro son los intereses que defiende: valores liberal-conservadores, una Francia unida y con peso en el mundo y… ah amigos, la defensa de los trabajadores, no de los gandules que nunca “madrugan para trabajar y hacer a Francia (el pa铆s que sea) m谩s grande y mejor”.
El fallo (por sintetizar en uno) del PP fue no hacer lo que deb铆a haber hecho, como bien comentas. Siempre lo he escrito y as铆 de coherente espero mantenerme siempre: cuando la Derecha se dedica a los centrismos pijiprogres… Como bien dec铆a Goldwater la defensa de la Libertad:
鈥淣uestros l铆deres han rehusado a decir la verdad. Si nosotros, que profesamos la creencia en la libertad, no despertamos ante estos sucesos, el mundo estar谩 encaminado hacia un per铆odo de esclavitud鈥︹. (Senador Barry Goldwater, 鈥淲ith No Apologies鈥, p谩g. 299).
Eso es lo que pasa cuando la Derecha no planta cara a la Izquierda, que el Estado “de bienestar” domina todo bajo el prisa del Socialismo y vivmos en esclavitud. Ah se帽ores, como le gustan las masas a la izquieda y la homogeneidad.
Yo, como Sarko, el que m谩s trabaje que m谩s gane. Simple.
15 de novembre, 2007 - 11:42 am
En el a帽o 2003 estuve en Paris con mi mujer en un mini-viaje romantico sin ni帽o entonces… , la anecdota es que me subi con un taxista muy simpatico, que era croata y llevaba 20 a帽os en francia, el me dijo, mi pais no va bien del todo pero tengo una gran espeanza y yo le dije cual?? y el me contesto tenemos un ministro que se llama Sarkozy que sera el futuro presidente y el llevara el pais donde tiene que estar y lo pondra todo en su sitio, me choco mucho que un croata me dijera que la inmigracion era un puto que sarkozy tenia que arreglar y entonces me dijo una frase clave, me llamo Pesic (como vuestro entrendor de basket tambien me dijo) pero defiendo a francia a muerte y estoy integrado no como otra gente que ha venido a este mi pais, por eso cada vez que oigo hablar de sarkozy me acuerdo del taxista croata-frances y creo que es verdad que debe aguantar y no hacer como hizo en su dia aqui el pp de tener un poco de miedo de hacer cosas cuando eran las que querian sus votantes.
15 de novembre, 2007 - 1:26 pm
Funcionario: efectivamente, la sentimentalizaci贸n de la pol铆tica que tan bien maneja la izquierda les permite mentir. hace tiempo que intento explicar la diferencia entre expropiaci贸n y cooperaci贸n, pero alguien les dijo a los de la monta帽eta que les expropiaban sin m谩s y ya no cabe razonamiento alguno: se pasa a usar los sentimientos como si alguien hubiera hundido a las familias. Ah铆 es d贸nde fall贸 la informaci贸n y deber铆amos haber sido conscientes de lo que no esperaba si perd铆amos las elecciones, sobretodo conociendo la naturaleza mentirosa y manipuladora de algunos socialistas locales
15 de novembre, 2007 - 1:27 pm
Josep,
Fant谩stica an茅cdota, que encaja tambi茅n en las razones por las que Bush sac贸 un gran resultado entre los chicanos
15 de novembre, 2007 - 1:28 pm
Hurtis,
esa valent铆a hay que buscarla en nuestros corazones. No es f谩cil, porque si plantas cara ideol贸gica te llaman radical aunque lo hagas con respeto.
15 de novembre, 2007 - 3:12 pm
S’ha de recon猫ixer qu猫 de valor en t茅 en Fran莽a els sindicats s贸n un poder a l’ombra. Clar, qu猫 la Thacher els va poder domar al Regne Unit i All铆 eren tamb茅 molt poderosos.
15 de novembre, 2007 - 4:34 pm
por cierto la noticia que corre hoy por libertad digital sobre que el rey obligo a Zp a defender a Aznar…
las amistades de Zp nos van a costar muchos disgustos, y me parece a mi que desde el sabado en espa帽a a hay m谩s Juancarlistas…. yo entre ellos……
15 de novembre, 2007 - 4:55 pm
Ser liberal no 茅s ser de dretes, 茅s superar l’eix caduc dreta/esquerra.
Que vol dir ser liberal-conservador? En Jaume Balmes tindria un atac de cor si sab茅s que el liberalisme (recordem que 茅s pecat) es barreja amb el conservadurisme.
El liberalisme 茅s a anys llum del conservadurisme. La llibertat 茅s sempre revolucion脿ria.
Alejandro, perdona que m’aparti del tema central del post, per貌 el cos m’ho demana.
Fins aviat,
Marc Arza
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
15 de novembre, 2007 - 7:10 pm
Marc,
liberal-conservador a dia d’avui 茅s no ser d’esquerres. Sobre si l’eix esquerra-dreta est脿 caduc, 茅s una teoria convergent que els portar脿 a l’oposici贸 eternament, mentre els d’ERC s铆 que tenen clar que a Catalunya hi han dos eixos (identitari i ideol貌gic) i els fan servir m茅s habilment per mentindr’s al poder. Per aix貌 Jordi Pujol intenta ara recuperar el temps perdut parlant de valors, de meritocr脿cia, de cultura de l’esfor莽…茅s a dir, dels valors de la dreta.
15 de novembre, 2007 - 8:09 pm
Josep (tgn)
este tema podr铆a acabar en un in茅dito enfrentamiento Corona-PSOE acabando con el idilio-chantaje que llevan viviendo desde hace 30 a帽os
15 de novembre, 2007 - 8:11 pm
Josep (sl)
Els sindicats han de fer la seva feina i els pol铆tics han de cumplir els seus programes. Estic d’acord amb tu amb la for莽a que tenen a Fran莽a, per貌 comen莽o a veure que estan perdent la seva batalla contra Sarko. Ell est脿 protagonitzant un aut猫ntic canvi de paradigma, una contra-revoluci贸 cultural contra el pensament dominant d’esquerres (dins i tot quan guanyava la dreta)
15 de novembre, 2007 - 8:21 pm
Crec que el valu贸s de Sarkozy 茅s precisament la seva defensa desacomplexada de valors liberal-conservadors, i no merament all貌 que alguns entenen per “liberalisme”, basant-se en una concepci贸 abstracta del concepte de llibertat, que no t茅 en compte la experi猫ncia d’aquelles societats on la llibertat ha estat sempre un valor “conservador”, al contrari de la idea t貌pica de “a las barricadas” que tenen alguns. Aznar al seu 煤ltim llibre explica aix貌 molt b茅. Em permeto recomanar-li al Marc, estic segur de que si s’el lleg铆s, es portaria una agradable sorpresa.
15 de novembre, 2007 - 8:39 pm
S铆 senyor, Carlos. La conflu猫ncia del liberalisme i el conservadurisme nom茅s era q眉esti贸 de temps. Establir disjuntives decimon貌niques entre liberalisme i conservadurisme (rivals durant molt de tems, 茅s cert) significa obviar la seva uni贸 “per avan莽ar conservant” i lluitar contra les ideologies ut貌piques criminals.
15 de novembre, 2007 - 9:00 pm
El pa铆s que ha estat la nineta dels ulls de la socialdemocr脿cia, Su猫cia, porta un any amb govern liberal. Fran莽a ha donat ja el primer gir liberal, potser encara molt inicial, per貌 la societat francesa, tant abra莽ada a les pol铆tiques socialistes, ha vist que calia una revoluci贸 copernicana. Els sindicats, tal com vaig comentar fa uns dies a http://comentarisliberals.blogspot.com/2007/10/frana-els-sindicats-favor-de-la.html, nom茅s volen mantenir uns privilegis de classe.
Pel que fa a les dimensions “dreta” i “esquerra”, crec que s贸n una bona excusa i justificaci贸 per a fer pol铆tica de curta volada, 茅s a dir, demag貌gia. Per desgr脿cia els vectors dreta i esquerra no s’han superat, encara que avui dia els podr铆em redenominar “liberalisme” i “intervencionisme”.
Jo penso que ara per ara segueix existint dreta i esquerra. Costar脿 molt de superar perqu猫 hi ha molta gent que els interessa seguir amb aquesta dicotomia de “dolents i bons”, especialment als pol铆tics que centren en la mediocritat la seva actuaci贸 -i n’hi ha tants…-. Personalment entenc que existeix una “esquerra-caviar” (copyright d’Oriana Fallaci), i una esquerra radical i obsoleta, ancorada en les fal.l脿cies del segle XIX. La dreta es podria classificar la classificaria en dreta liberal, dreta conservadora i dreta reaccion脿ria. A tal fi recomano el llibre de Salvador Millet (un nostrat liberal) “Qu猫 significa ser conservador avui?” o l’article del grup Hakey “El liberalisme, 茅s de dretes?” (http://www.hayek.cat/descarrega/articles/liberalismedretes.pdf)
La difer猫ncia entre la primera legislatura d’Aznar i la segona va ser aquest enfoc: Inicialment fou liberal i posteriorment esdevingu茅 reaccionari.
15 de novembre, 2007 - 9:38 pm
Artur,
No puc estar d’acord amb el darrer comentari: no per partidisme, sin贸 pel que ja explico al bloc. La recerca del consens a qualsevol preu no 茅s liberal i t茅 a veure amb la dictadura del pensament, normalment d’esquerres.
Cap de les decissions (encertades o equivocades) d’Aznar encaixen en cap tipus de definici贸 del que 茅s un pol铆tic “reaccionari” tret de les que es puguin inventar Gaspar Llamazares o Joan Saura. Em sobta que t’equiparis a ells en quant a la certa demag貌gia que fas servir a l’hora d’atribu茂r actituds reaccion脿ries a l’Aznar.
Reaccionari 茅s expropiar pisos, substituir el dret a la llibertat d’expressi贸 pel “dret a la informaci贸 vera莽”, inventar-se el dret a l’oci o a la felicitat com a excusa intervencionista, posar per davant el suposat “dret a la pau” al dret a la vida, o convertir la inmoralitat en “dret a decidir” posant la vida com a valor relatiu en mans d’un funcionari-cient铆fic que decideix qu猫 茅s vida i qu猫 no, o si 茅s digna.
Aix貌 茅s ser reaccionari, Artur.
El PHN el port脿vem al programa electoral amb el que vam guanyar per majoria absoluta i com dic a l’article, la recerca dels consens i l’exc猫s de miraments pol铆ticament correctes van paralitzar moltes reformes liberals. La decissi贸 de recolzar els USA a Irak no 茅s cap decissi贸 reaccion脿ria. La v脿rem compartir amb Portugal, Holanda, Gran Bretanya, Irlanda, etc. etc. les millors democr脿cies del m贸n. 脡s evident que molta gent no va recolzar aquesta aposta despr茅s de l’atemptat: a Espanya (neutral dues guerres mundials i amb trauma guerracivilista) aix貌 de liderar occident des del punt de vista b猫lic no li va en absolut en els temps que corren. L’error m茅s gran potser va ser no interpretar que el pa铆s no t茅 a dia d’avui vocaci贸 de liderar el m贸n..
L’etiqueta esquerres-dretes serveix tamb茅 perqu猫 la gent que no sap que liberal no significa nom茅s “clubs d’ambient i intercanvi de parelles” es puguin ubicar ideol貌gicament. No s贸n etiquetes que m’apassionin, per貌 com els d’esquerres es creuen que ens insulten amb aix貌 de les dretes, no penso renegar de l’etiqueta. A CiU la deserci贸 en la defensa dels valors liberal-conservadors ha sigut tal, que a Catalunya a triunfat la revoluci贸 cultural buenista postmaterialista, sense gaireb茅 oposici贸 de la dreta catalana (CiU i PP) obsessionada nom茅s amb la llengua (catalana o espanyola) i amb la sobirania i la idea d’Espanya. Gr脿cies a aix貌, l’esquerra (que ha propiciat aquesta revoluci贸) domina de manera aclaparadora el mapa pol铆tic catal脿. El PP intenta fer caure al PSC en l’eix identitari i no ha servit de res, i CiU fa el mateix amb ERC, que fan com猫dia mentre es reparteixen el past铆s. Seguim sense ser capa莽os d’entendre el que est脿 passant a la Catalunya del F貌rum de les cultures
15 de novembre, 2007 - 10:29 pm
Alejandro,
Quan llegeixo els teus posts, amb els que hi estic essencialment d’acord, no puc evitar pensar (ho sento) en la teva activitat p煤blica a la nostra ciutat, que dic jo, ha de ser el reflex de la teva ideologia pol铆tica.
B茅 茅s cert, i no cal que m’ho contestis, que no vas governar tu tot sol a Tarragona i que vas formar part d’un grup que era soci minoritari d’un govern, i que ni tan sols eres el primer responsable del teu grup.
Per貌, 茅s clar, 茅s que les actuacions de l’equip del que formaves part ja no 茅s que fossin t铆midament lliberals, sin贸 que van ser tot el contrari i, sota el meu parer, s’inscriuen plenament en la Catalunya del F貌rum que tant b茅 defineixes. Imagino que ja esteu en precampanya per a les generals, per貌 et convido a parlar una mica de la nostra ciutat, sota el paraig眉es de la teva ideologia. Ah! I tampoc em diguis que els que manen ara s贸n encara m茅s “bonistes” que vosaltres, que aix貌 ja ho s茅.
El model urban铆stic “higienista” que vau sublimar a la vostra proposta de POUM, 茅s liberal? 脡s a dir, demolir alguna cosa perqu猫 senzillament fa lleig? No parlo de demolir per a construir una carretera o una via de tren, parlo de jugar a ser D茅u i decidir rentar la cara a una zona perqu猫 s铆, perqu猫 als pol铆tics no us agrada (Avinguda Andorra).
Saps com es va adjudicar l’obra del parking de Jaume I? I tampoc em contestis que no estaves a l’Ajuntament, perqu猫 si no m’equivoco, llavors eres assessor del grup del PP (curi贸s comen莽ar una carrera professional d’assessor, jo pensava que era cosa de gent m茅s experimentada). Jo t’ho explico. Es fa un concurs per treure una obra a concessi贸 (aix貌 s铆, molt liberal). De publicitat, la justa. Nom茅s es presenta una oferta (motiu per declarar el concurs desert i replantejar-lo, en b茅 de la compet猫ncia). I aquesta oferta la forma una UTE on el 51% 茅s de capital estrictament p煤blic (AMT) i l’altre soci no cumpleix els requisits m铆nims per entrar al concurs. Soluci贸? L’Ajuntament finan莽a a l’altre soci per a que pugui entrar al concurs (segueix sent il路legal). Resultat? Un concurs de concessi贸 (茅s a dir, privatitzaci贸 temporal d’una infrastructura) amb un sol oferent que 茅s 100% p煤blic. A casa meva li diem “mamoneo”.
La meva pregunta 茅s, quan estaves d’assessor (si 茅s que ho estaves) tot aix貌 no et feia pensar una mica al voltant del teu liberalisme desacomplexat?
Una altra pregunta liberal. Has pensat algun cop en construir un restaurant? Et pots imaginar la paperassa que et demanen, no? Qu猫 et sembla que a uns els hi posin tan f脿cil i a d’altres no?
Finalment, t’has preguntat algun cop en qu猫 s’han gastat els 3 milions d’euros de subvenci贸 que tu vas votar per al N脿stic? T’ha convidat a sopar algun cop Portillo? No et sembla que aix貌 茅s un gran bot貌 de mostra de la Catalunya “bonista” i “cutre” que tan encertadament critiques?
Rep una cordial salutaci贸 i no ens tornis a deixar 10 dies sense post!
15 de novembre, 2007 - 11:06 pm
Joan Miquel,
脡s evident que no pots evitar perseguir-me amb les teves, en moltes ocassions, encertades relexions. Ja t’explicar茅 qui fa servir despr茅s les teves argumentacions i no precisament en defensa de la llibertat, sin贸 per carregar contra persones. T’ho dic perqu猫 jo tamb茅 comen莽o a pensar que destines tota la teva intel路lig猫ncia a moltes coses, d’entre les quals no est脿 evidentment fer un esfor莽 per entendre com funciona el m贸n de la pol铆tica i el que deia Churchill dels adversaris i els companys de partit. Per貌 en fi, ja veig que no ho agafes…
Efectivament, el darrer equip de govern no sempre es va ajustar a comportaments liberals, tot i que jo continuo defensant que s铆 m茅s liberals que a Reus i el seu holding d’empreses. Ja vam parlar del tema del N脿stic (per cert, jo no vaig citar Rawls pel que tu dius, per l’amor de D茅u, simplement va sortir) Es pot no estar d’acord conceptualment, per貌 el tema era promoci贸 de ciutat. Ja s茅 que tu no est脿s d’acord, per貌 no penso continuar parlant del passat i flagelant-me tot el dia. 脡s que no li trobo sentit. Ja t’he comentat alguna vegada que tens ra贸 en moltes coses. Per貌 茅s que resulta que el preu pol铆tic ja s’ha pagat i els que hagin de pagar un altre tipus de preu que ho facin. Aqu铆 茅s on jo estic molt tranquil perqu猫 mai se m’ha passat pel cap fer cap cosa incorrecta.
Per cert, sobre el tema d’assessors, discrepo totalment amb tu. Hi han assessors de diversos tipus. Alguns s’encarreguen d’urbanisme i han de tenir coneixements d’aqeust tipus. Jo em dedicava a fer benchmarking sobre coses com “centres comercials a cel obert, plans d’equipaments comercials, concursos d’emprenedors, etc. i tamb茅 em dedicava a escriure, quelcom molt apreciat entre els pol铆tics i modestament, cosa que no se’m d贸na malament. Per a fer aquestes coses jo sempre preferir茅 gent jove que comen莽a i donar aix铆 oportunitats. Despr茅s estan els c脿rrecs amb alts graus d’especialitzaci贸 i aqu铆 s铆 que estaria d’acord amb el que tu dius. Segueixo el teu bloc. Tamb茅 tinc intenci贸 de posar-me en contacte amb tu. T’enviar茅 un mail.
15 de novembre, 2007 - 11:15 pm
Alejandro,
Aix貌 que no agafo, no t’estiguis d’intentar explicar-m’ho. De veritat que m’interessa i jo s贸c una persona absolutament oberta a aprendre. Ara estic aprenent b煤lgar i ja et dic que crec que hi ha poques coses m茅s dif铆cils…
De veritat, m’interessa molt entendre com sobreviu una persona amb principis al m贸n de la pol铆tica.
Ah! I aix貌 que dius que hi ha gent que utilitza les meves argumentacions no ho he ent猫s, si vols m’ho pots explicar per mail.
Bona nit.
15 de novembre, 2007 - 11:21 pm
Alejandro,
Jo tamb茅 penso que 茅s reaccionari i “kremlini脿” expropiar pisos i parlar de felicitat en un text legal, o b茅 ser enva茂t en la privacitat quan s’inspecciona una persona, escorcollant en les seves grandeses i mis猫ries econ貌miques….
Jo no he dit en cap moment que el consens 茅s liberal. Jo nom茅s afirmo que els concepte dreta i esquerra s贸n vigents, per diverses raons i que la dreta, a l’igual que l’esquerra pot tenir diferents “flaires”. La dreta de Zaplana no m’agrada, la dreta d’Acebes, no m’agrada, i l’esquerra de Zapatero tampoc. Tamb茅 dir铆em que existeixen difer猫ncies entre el PSOE d’Olorza o el de Bono o de Rodr铆guez Ibarra. Ja vaig comentar-te que el PP zaplanil res te a veure amb Herrero de Mi帽贸n. Tamb茅 s贸n diferents Sirera de Piqu茅. S贸n concepcions diferents dins d’un 脿mbit ideol貌gic. A Converg猫ncia passa exactament el mateix: t茅 un ventall de militants i votants que van de la dreta 贸 centre-dreta al centre-esquerra. En ser un partit central, pot tenir diversitat ideol貌gica i, 貌bviament, algun enfrontament, per貌 aix貌 茅s com煤 a tots els partits.
Segueixo pensant, tal com pensa molta gent, que el PP ha pres un rumb potser equivocat. Va ser precisament “el viaje al centro” que va permetre la vict貌ria aclaparadora del PP. Els pa茂sos europeus tenen partits molt centrals i a Espanya en canvi les posicions dels dos grans partits sembla que es distanci茂n constantment, allunyant-se del centre.
15 de novembre, 2007 - 11:27 pm
Joan Miquel,
No volia posar-me en contacte amb tu nom茅s per aix貌, per貌 ja que ho dius et far茅 cinc c猫ntims.
He rigut molt amb lo del b煤lgar…com t’has de veure!!!
15 de novembre, 2007 - 11:34 pm
Artur,
Com sempre, el teu problema (al meu entendre, per tu no ho 茅s clar) 茅s que valores el liberalisme de la gent en funci贸 del que diuen sobre les nacionalitats hist貌riques. Bono 茅s un populista, ibarra un “cazallero” per貌 Elorza 茅s senzillament un covard sense principis.
Herrero de Mi帽贸n no t茅 res de liberal, 茅s un conservador a l’estil decimon貌nic que d猫iem abans, partidari de la “dreta social” a l’estil joseantoniano. Aix貌 no li treu tall pol铆tica (茅s un gran element) per貌 no em diguis que 茅s dreta moderna i liberal nom茅s perqu猫 conecta amb algunes idees nacionalistes (algunes, no 茅s cap independentista)
Zaplana evidentment res t茅 a veure amb Herrero, perqu猫 Zaplana militava de jove al Partit Liberal i creu en la llibertat econ貌mica. Una altra cosa 茅s que t’agradi o no la seva idea de la unitat d’Espanya, per貌 aix貌 no t茅 res a veure amb ser o no liberal. Ja t’ho vaig comentar un dia: jo no li negar茅 a Sala i Martin el liberalisme per ser independentista, no li neguis tu al Zaplana per defensar la unitat d’Espanya.
16 de novembre, 2007 - 2:56 am
Alejandro,
Com creus que li sentar脿 a l麓Artur que Sala i Mar铆 colabori amb la FAES del Aznar “reaccionari”? Ay Senyor, quina ll脿stima que CiU no esdevingui un pilar conservador-liberal a Catalunya, deixant a banda el seu nacionalisme contra la hist貌ria real de la regi贸.
El PP es el m茅s liberal dels partits presents a Espanya; ll脿stima que no ho siga molt m茅s en certes ocasions, per貌… aquells que s贸n convergents-social”cristians”… volen 4 anys m茅s de Petazetas? Com est脿 el pati… el Dur谩n que prefereix ZP y el Mas que ja no 茅s el que era… de veritat: m茅s idees, menys estructures arcaiques als partits que copien de vegades l麓estil sovi猫tic.
La batalla de las ideas… siempre, y m谩s si los liberal-conservadores tenemos raz贸n y como los Cruzados… a Dios de nuestro lado.
16 de novembre, 2007 - 1:59 pm
Jo quan sento que s’ha de “superar l鈥檈ix caduc dreta/esquerra” o “ni dretes ni esquerres, Catalunya” de la boca dels convergents no puc evitar recordar com Falange diu el mateix que “hay que superar las desfasadas etiquetas de derecha o izquierda” i que “en nuestro proyecto caben todos los patriotas que defiendan Espa帽a” (nom茅s cal veure-ho a la web de Falange).
L’eix dreta o esquerra segueix senti vigent de la mateixa manera que 茅s necessari. No 茅s q眉esti贸 de voler formar part d’un costat o l’altre, 茅s q眉esti贸 de que les persones han de tenir un concepte de societat, han de tenir un model a seguir i unes idees per les quals lluitar. Seran aquestes idees les que faran que una persona es trobi (ho vulgui o no) en la dreta o l’esquerra. Jo, per exemple, no s贸c de dretes perqu猫 m’agrada com sona (que m’agrada), ho s贸c perqu猫 defenso una societat de persones lliures on el Govern tingui el m铆nim protagonisme possible i resulta que aix貌 茅s ser de dretes. Res m茅s.
Marc Arza, si com tu dius, el liberalisme 茅s a anys llum del conservadurisme, explicam per qu猫 Burke el pare del conservadurisme i Tocqueville una refer猫ncia del liberalisme van co茂ncidir en tants plantejaments?
Artur. Segons tu, el PP 茅s una dreta reaccion脿ria i hauria d’apendre de la dreta europea. Curi贸s quan Sarkozy ha adoptat moltes idees de Le Pen i a Dinamarca la dreta “moderada” ha cogovernat durant anys amb l’”extrema” dreta. En un post ja vaig explicar que si el PP desperta o no antipatia no t茅 res a veure amb si 茅s de centre, dreta o extrema dreta. Et repto a que em diguis quines pol铆tiques ultres va adoptar l’executiu d’Aznar.
Alejandro, Sarkozy no ha de tenir por dels sindicats, nom茅s cal veure amb fotos qui protesta per les seves pol铆tiques i veur脿s que all铆 nom茅s hi ha draps palestins i banderes comunistes. No ha de cedir i menys quan els seus oponents no s贸n seriosos.
16 de novembre, 2007 - 4:00 pm
Cesc, aix貌 que dius de la Falange 茅s molt bo! T’ho compro!
16 de novembre, 2007 - 10:33 pm
He de reconeixer qu猫 jo l’hauria votat. Donava solucions noves al problema franc猫s. Era el candidat rupturista tot ser el candidat del govern i es pot dir qu猫 aix貌 茅s valent. Va identificar els problemes i va dir qu猫 els ressoldria i s’hi esta possant.
Lo que me va sorprendre 茅s com a Catalunya els mitjans descaradament van perdr茅 l’objectivitat i van donar un suport incondicional a Royal. En certa manera me vaig sentir feli莽 per la victoria de Sarkozi. Perqu猫 era la derrota de la Gauche divine qu猫 aqui tenim tant ben instalada.
17 de novembre, 2007 - 12:47 am
Alejandro,
脡s cert que valoro dos eixos, liberalisme versus intervenicionisme i nacionalisme-unionisme, o encara millor: impossibilitat de canvi versus possibilitat de canvi en la concepci贸 de l’estat (per exemple, federalisme). Per貌 aquests dos eixos no s贸n ni dependents ni mantenen cap correlaci贸. 脡s evident que el Sr Zaplana pot ser tot el liberal que calgui per貌 a mi no m’agrada per liberal sin贸 pel seu historial i tarann脿. Tan respectable 茅s que Sala Martin sigui independentista com que Zaplana no ho sigui. El que passa per貌 茅s que a Zaplana no se’l coneix precisament pel seu liberalisme i en canvi Sala Martin ha estat un dels divulgadors del liberalisme m茅s coneguts en aquestes contrades.
El que ens passa als liberals que tenim concepcions diferents sobre Catalunya i Espanya 茅s que estem d’acord en el raonament liberal per貌 som divergents en l’altre eix.
17 de novembre, 2007 - 1:27 pm
Josep (sl)
El que va passar amb Royal, Sarkozy i TV3 茅s una de les experi猫ncies m茅s al路lucin貌genes que he pogut viure.
L’obssessi贸 per construir la realitat a trav茅s de la comunicaci贸 pot tenir resultats sorprenents i a Catalunya ho estem vivint, per貌 anunciar que Royal havia guanyat les eleccions quan amb el 40% escrutat Sarko ja li treia 6 punts 茅s digne de Matrix i nom茅s ho va superar El Pa铆s quan va anunciar en portada que Kerry havia guanyat. Ho podeu comprovar. Per la difer猫ncia hor脿ria no estava fet el recompte i la voluntat va superar la realitat a l’estil Gramsci, quan resulta que Bush ha sigut el candidat m茅s votat de la hist貌ria.
17 de novembre, 2007 - 1:37 pm
Artur,
no t茅 sentit comparar un pol铆tic (Zaplana) amb un professor (Sala i Martin) El profe no ha de treballar la realitat. Zaplana va ser un excel路lent ministre i un gran President a la Comunitat Valenciana. I aplicant receptes liberals. I espero que no em surtis precisament tu, que tens tones de sentit com煤, amb all貌 del totxo a la costa. Com diria Carlos Rodriguez Braun (amic de Sala i Martin i un que s铆 es pot comparar perqu猫 estan a la mateixa dimensi贸 intel路lectual) la gent t茅 la mania incivilitzada de voler viure al costat del mar…mira que som animals!!!! De fet s贸n els ecopijos els que acostumen a tenir les millors cases a la platja i clar, no volen que la gent dels barris puguin gaudir del mateix status que ells, que al cap i a la fi han sigut escollits per salvar els homes de s铆 mateixos i aix貌, 茅s clar, requereix de vistes al mar per relaxar-se i continuar salvant el m贸n.
Fern谩ndez Teixid贸 茅s un pol铆tic de CiU que considero liberal. Vols dir que no ha tingut mai cap problema? I Felip Puig o Mad铆? Ho dic perqu猫 es parla del Zaplana (quan mai no s’ha provat res)i de vegades ho fan els que van acompanyar a la pres贸 a Josep Maria Sala per corrupci贸 o a Barrionuevo per segrest.
18 de novembre, 2007 - 4:57 pm
脡s de celebrar, admirat Alejandro, el teu esfor莽 per equiparar Rajoy amb Sarkozy (o Aznar, perqu猫 en aquest cas parles de la legislatura passada). De tota manera, crec que 茅s pur voluntarisme, i et dir茅 per qu茅 ho crec.
Com explica excel路lentment el “The Economist” d’aquesta setmana, Sarkozy es el primer pol铆tic en molts anys a Fran莽a que es presenta amb una plataforma electoral clarament reformista. Chirac ni tan sols va fer servir mai aquesta paraula. Sarko va dir clarament qu茅 volia fer, i els francesos van premiar la seva claredat i actitud decidida amb una majoria contundent.
Aznar no es va presentar a les eleccions de 2000 explicant que volia resituar Espanya al m贸n alineant-la amb l’administraci贸 Bush en tot, a qualsevol preu. Ni dient que faria la reforma laboral que va intentar fer. Ni explicant que es treuria la careta centrista i veuriem el “falangista independiente, monje y soldado” de les cartes que escrivia en la seva joventut. Que faria el PHN. Que donaria pel sac sistem脿ticament als seus aliats de la legislatura anterior. Que intentaria equiparar el nacionalisme democr脿tic amb el terrorisme.
Si s’haugu猫s presentat a les eleccions amb aquest programa, i anunciant l’actitud que tindria, i hagu猫s obtingut la majoria absoluta, no hi hauria hagut res a dir. El cas 茅s que es va presentar amb l’aval d’una legislatura positiva, en gran part perqu猫 no li va tocar m茅s remei que desar la partitura que li demanava el cos i interpretar algunes peces que CiU i el PNB li van posar al davant. El resultat crec que va ser positiu per tothom menys pel PSOE, que en veure que no s’acomplien els seus catastrofismes (el doberman, el PP que havia de treure les pensions, etc) es va quedar sense discurs, sense candidat i a la vora del col路lapse.
Tot plegat va subministrar el material que els atemptats de l’11-M van acabar per fer esclatar a la cara del PP.
Si vols fer unilateralment reformes en profunditat, has d’avisar-ho abans. Els electors donen mandats: el de les eleccions del 2000 era que el PP havia d’aprofundir en les reformes, d’acord amb els seus aliats del moment, i mantenir el to dialogant i consensuant de la primera legislatura. Aznar va fer justament el contrari, i va permetre el rearmament del PSOE i l’a茂llament del PP per uns quants anys. Per altra banda, si ho hagu猫s fet aix铆 hauria situat CiU (i en menor mesura el PNB) en una crisi important, perqu猫 molta gent s’hauria comen莽at a plantejar el sentit de la continuitat del nacionalisme democr脿tic.
El problema de fons 茅s que d’Espanya, com d’Andalusia, “s贸lo hay una ” (gr脿cies a D茅u, perqu猫 dues no s茅 si les podr铆em pagar). Al final, son els espanyols que no volen fer una Espanya inclusiva i respectuosa amb tothom, la volen com ells volen, la volen com son ells, arrogants, orgullosos, rapa莽os, poc cultes i gens respectuosos amb la difer猫ncia: “Si eres espa帽ol, habla espa帽ol”. Aquesta passi贸 els pot, i a la que poden la treuen sempre.
脡s una pulsi贸 superior a les seves forces, 茅s en l’脿nima castellano-espanyola, i explica per qu茅 els espanyols han estat foragitats amb ignom铆nia de tots i cadascun dels territoris que alg煤n cop han dominat, sense deixar-hi cap llegat constructiu. Encara avui els holandesos fan servir el duque de Alba per espantar els seus nens i fer que es mengin la sopa. En canvi, la reina d’Anglaterra apareix als bitllets de Canad脿 i Austr脿lia, que no son precisament pa茂sos subdesenvolupats com ho son totes les ex-col貌nies espanyoles, sense excepci贸. Feu la prova i pregunteu a qualsevol xil茅 o peru脿 si vol que el rei d’Espanya surti als seus bitllets.
Amb tot aix貌 vull dir que Espanya 茅s un projecte fracassat, i que mentre els espanyols no ho acceptin i hi posin remei, no faran res de bo en el context internacional. Aix貌 nom猫s 茅s la dreta que ho pot fer, de la mateixa manera que 茅s l’esquerra qui ha de fer les reformes laborals. Mentre el que es faci son llei per garantir l’煤s de l’espanyol a Espanya, aneu aviats.
Per cert, Sarkozy no est脿 immers en cap revoluci贸 liberal. aix貌 茅s molt dir, tot i que pels est脿ndards francesos efectivament el que planteja Sarko 茅s revolucionari. Per貌 aqu铆 ning煤 ha parlat de privitatzar Gaz de France, Electricit茅 de France, Elf, etc. Es parla d’equiparar les privilegiades condicions de jubilaci贸 dels treballadors d’algunes empreses p煤bliques a les de la resta dels francesos, o que hi hagi serveis m铆nims en cas de vagues del transport (!!!). Per Fran莽a son grans reformes, per貌 en cap cas 茅s una revoluci贸 liberal.
18 de novembre, 2007 - 5:12 pm
Hurtis,
Barry Goldwater, un dels pol铆tics m茅s severament derrotats de la hist貌ria d’Estats Units.
Tindr脿s tant la ra贸, tant, tant, que al final la tindr脿s tu sol. Com Goldwater.
18 de novembre, 2007 - 5:14 pm
Josep,
M’ha agradat molt l’an猫cdota del taxista integrat, que critica els immigrants que no s’integren. Com faries la traslaci贸 a Catalunya?
Aqu铆 els taxistes escolten la coPPe.
18 de novembre, 2007 - 9:20 pm
Pen茅lope,
Primer de tot, que el Duque de Alba encara serveixi per espantar holandesos 茅s la prova del car脿cter espanyol i no et pots ni arribar a imaginar el plaer que m’has provocat recordant aquesta hist貌ria.
Dos: si la Reina d’Anglaterra surt als bitllets d’Austr脿lia, Canad脿 o Nova Zelanda, 茅s PERQUE ENCARA 脡S LA SEVA REINA. Te’n recordes de la Commonwealth? Hi han dies que hauries de descansar abans d’escriure.
A la India, mig 脌frica o la Xina no parlen tant b茅 dels anglesos i diuen les mateixes xuminades antioccidentals que l’Hugo Ch谩vez sobre Espa帽a. Precisament la difer猫ncia entre els pa茂sos colonitzats rics i els pobres 茅s que els pobres van deixar d’estar colonitzats abans d’introdu茂r les reformes modernitzadores que s铆 van arribar a Austr脿lia (i va acabar sent un Estat)
Espanya no va poder aguantar aquest imperi i fent servir la teva l貌gica nacionalista, les 煤niques col貌nies desenvolupades s贸n les que encara ho s贸n a la Pen铆nsula, no trobes, amiga meva?
Ara 茅s molt impopular dir el que va avisar Churchill, totalment contrari a desmantellar abans de temps els imperis colonials.
Sobre la resta que comentes (a banda de la manera com ho expliques) tinc la sensaci贸 de que no has acabat d’entendre el que intentava dir. Efectivament, les reformes de la segona legislatura no es van fer i es van introduir d’altres temes a l’agenda sense que la poblaci贸 espanyola els accept猫s. Per貌 no el PHN amiga meva, que S脥 ESTAVA AL PROGRAMA QUE VA GUANYAR LA MAJORIA ABSOLUTA I QUE TENIA EL RECOLZAMENT DE CIU EN REUNIONS PR脠VIES A LES ELECCIONS. I HO S脡 DE BEN CERT AIX脪.
脡s evident que el que planteja Sarko no 茅s Robert Nozick i el seu llegendari “todo impuesto es un robo” per貌 el m茅s important 茅s que ha decidit PLANTAR CARA EN DISCURS I VALORS. I AIX脪 脡S EL QUE HEM DE FER NOSALTRES.
18 de novembre, 2007 - 10:28 pm
Bona tarda!
Jo tamb茅 crec, com alguns dels comentaris, que les etiquetes dreta-esquerra existeixen, s贸n necess脿ries i no s’han de “superar”. Superar, per arribar a qu猫? Dreta i Esquerra defineixen dos models diferents de pensar, dues maneres diferents de prioritzar uns principis o uns altres, dues maneres d’estructurar la societat, d’invertir i gestionar els diners p煤blics i dues visions aplicables a l’hora de tractar els ciutadans, la propietat i les empreses privades.
En funci贸 de les prioritats, idees i personalitat de cadasc煤 es sentir脿 m茅s identificat amb 茅sser de “dretes” o 茅sser “d’esquerres”. Partint d’aix貌, tots aquests discursos que utilitzen expressions com “cabuda de totes les sensibilitats”, de -en el cas d’Artur Mas- passar per damunt de les dretes i les esquerres per conflu茂r en el catalanisme, o de recerca del “centre pol铆tic” -centre que, crec, no existeix- considero que si b茅 no qualificaria d’equivocats, pel fet que tenen una clara intencionalitat de “marejar la perdiu” en detriment d’aclarir conceptes i parlar amb propietat, s铆 que considero est猫rils i gens productius: ni pel debat pol铆tic -on es deixa de discutir sobre els diferents models econ貌mics i socials que es poden aplicar a un pa铆s o a una ciutat, models d’esquerres o models de dretes, per passar a discutir d’un te貌ric “centre” sospitosament promogut, per cert, gaireb茅 sempre des de l’esquerra i adoptat en el discurs per una part massa important de la dreta d’aquest pa铆s- ni pel ciutad脿 que, emp猫s pels propis politics a identificar-se amb aquest centre, en molts casos acaba desorientat i gaireb茅 noquejat per un no res ideol貌gic i que en la majoria dels casos desemboca en un agreujament de la situaci贸 provocat per la desil.lusi贸, la passivitat i la inacci贸.
18 de novembre, 2007 - 10:59 pm
Frederic,
Jo crec en el centre quan has de governar. Aleshores s’ha de pensar que governes per tothom, tamb茅 pels que no t’han votat (que de tota manera han d’entendre que ha guanyat una alternativa diferent a la seva) per aix貌 Z ha abandonat el centre que tant demana al PP. Centre no seria renunciar a les teves conviccions o compromisos electorals, sin贸 senzillament no matxacar l’adversari.
A l’oposici贸 has d’oferir un model de societat i aqu铆 茅s on les etiquetes dreta esquerra s贸n vigents com b茅 dius. De vegades cal modernitzar-les, per貌 en ess猫ncia 茅s b脿sic que la gent tingui clar que PP significa: llibertat individual, defensa d’Espanya com a gran naci贸 europea, menys impostos etc. etc. i per no haver-ho d’explicar cada vegada tot l’etiqueta va b茅. Jo com que s贸c un liberal conven莽ut s贸c de dretes.
18 de novembre, 2007 - 11:02 pm
Ah! Pen茅lope,
Els taxistes escolten la COPE, com l’Oriol Pujol:
http://www.e-noticies.com/actualitat/oriol-pujol-est%e0-molt-a-gust-a-cope-catalunya-31525.html
19 de novembre, 2007 - 12:47 am
Hola Alejandro,
Fa un temps, quan es va comen莽ar a parlar de la refundaci贸 i de la casa gran, vaig fer una s猫rie de reflexions sobre l’eix esquerra-dreta. Comentes que 茅s una tesi Convergent, cert 茅s que l’etiqueta de dreta ha suposat (al meu entendre) una lacra molt pesada per Converg猫ncia, que l’hagu茅ssim portat m茅s b茅 sens dubte sense la radicalitzaci贸 del PP. De totes maneres els socialistes ja es cuidaran prou de que no es pugui superar aquest eix… doncs 茅s ben sabut que la dreta es tendeix a criminalitzar i associar amb fases de la hist貌ria d’aquest pa铆s. I malgrat ser cert que a l’Europa moderna la dreta pren for莽a, tamb茅 en prenen els partits nacionalistes gr脿cies a una poblaci贸 que veu com el centralisme estatal els trunca el desenvolupament.
Crec sincerament que no ens equivoquem al plantejar a CATALUNYA un debat identaitari i un nou eix: nacionalistes-no nacionalsites.
Per cert dimarts a les 19:30 Palau de Congressos de BCN es pronostica discurs hist`ric del Sr. Mas.
19 de novembre, 2007 - 9:23 am
Joan,
crec sincerament que t’equivoques. Tu mateix parles de la dreta com si nom茅s hi hagu茅s dreta a la resta d’Espanya i que no volguessin entendre les vostres aspiracions. Fals. Hi han nacionalistes catalans MOLT DE DRETES, PER脪 QUE MOLT.
Segon, tu mateix reconeixes que plantejeu el vostre discurs en funci贸 del que diran de vosaltres, acceptant la ret貌rica socialista en lloc de combatre-la. Xavier Sala i Martin m’agrada molt perqu猫 no accepta aix貌 i entra en combat. I m’茅s igual que sigui independentista. L’admiro igual perqu猫 no est脿 a la defensiva, sin贸 que lluita per conv猫ncer. Aquesta 茅s la revoluci贸 que demano per Catalunya.
Per cert, Joan, sense 脿nims de ser cruel, la capacitat del Mas per fer discursos hist貌rics….en fi, tornar脿 a fer una oferta “hist貌rica” a ERC per fer govern junts i els de d’ERC es trencaran el pit de riure a dins del cotxe oficial. No vol acceptar que l’eix esquerra 茅s s貌lid i domina a dia d’avui la pol铆tica catalana.
19 de novembre, 2007 - 10:33 am
jejeje… el temps ho dir脿. Per貌 igualment crec que davant d’aquests pactes il路leg铆tims democr脿ticament (que no 茅s il路legal) del tripartit (la “solidesa” de l’eix d’esquerres consisteix igual que un acudit en ajuntar un socialista espanyol,un independentista catal脿, i un comunista) no tenim m茅s remei que explorar i obrir-nos a sectors que hist貌ricament havien confiat en Converg猫ncia com a projecte de pa铆s m茅s enll脿 d’un partit pol铆tic. El catalanisme necessita que l’esperonin i nosaltres tenim l’atiador. I ja no molesto m茅s, crec que per la gent de “dretes” com nosaltres (sense complexes) no 茅s tant important onejar la bandera de la dreta, com ser capa莽 de tenir una relaci贸 coordial amb partits afins per naturalesa independentment del factor sobiranista.
19 de novembre, 2007 - 2:57 pm
Penelope Zones,
Si per alguna cosa m麓agrada Goldwater 茅s perqu猫 parlava clar, i gr脿cies a ell la dreta liberal va despertar als Estats Units; mira si era bo que incl煤s la Hillary Clinton anava a donar-li suport als seus discursos.
All貌 de tindre ra贸 no ve per majories; no tot all貌 que 茅s legal 茅s al mateix temps moral. Per aix貌… com si em quedo sol pensant que la terra 茅s rodona, el cel blau o que el foc crema.
Pensa que de vegades hi ha d麓haver “perdedors” per tenir futur, Barry 茅s un gran exemple. Reagan… tamb茅 et sembla un perdedor?
19 de novembre, 2007 - 7:48 pm
Alejandro:
Abusant de la confian莽a … comentar脿s els pressupostos municipals? els augments de sous? la manca d麓inversi贸 al Serrallo durant quatre anys? Les reduccions a partides importants com Turisme, Bossa de lloguer jove, etc..
Gr脿cies i endavant com fins ara.
脪scar B.
19 de novembre, 2007 - 8:34 pm
Hola Alejandro
Lo del centre quan governes est脿 b茅 per貌 aix貌 no ha de voler dir complexos i manca de fermesa en les decisions per contentar a l’oposici贸 o per evitar que no et mobilitzin el personal amb manifestacions dia si, dia tamb茅. Jo crec en un govern de dretes per a tothom i en un govern d’esquerres per a tothom, si 茅s que un govern d’esquerres pot ser per a tothom, per貌 parlar de pol铆tiques de dretes des de l’oposici贸, arribar al govern i estar m茅s pendent llavors de tenir contenta l’oposici贸 o si no contenta, com a m铆nim poc enfadada en detriment d’aplicar pol铆tiques “de dretes”, no nom茅s en l’脿mbit econ貌mic, sin贸 tamb茅 en l’organitzaci贸 de l’estat, en la defensa del pa铆s i en clau interna dins l’administraci贸, no ho crec convenient.
Es com lo de “buscar el consens” que queda tan b茅 i crec que vindria a 茅sser sin貌nim de centrisme. buscar el consens entorn a qu猫? a l’aplicaci贸 de pol铆tiques en les quals no creus? A la cessi贸 d’un ideari pol铆tic en favor de la “unitat” de les forces pol铆tiques? Crec que buscar el consens entorn de, per exemple, la lluita contra el terrorisme, la defensa de l’estat o el paper d’Espanya a Europa amb alg煤 que ni lluita contra el terrorisme, ni defensa l’Estat, ni li importa gaire posar el nostre pa铆s en una bona situaci贸 mundial 茅s molt maco pels titulars dels diaris, per貌 in煤til i profundament negatiu perqu猫 al final, qui hi surt perdent s贸n, com sempre, els ciutadans.
Tamb茅 茅s veritat, i acabo, que vosaltres ho teniu una mica m茅s complicat lo de governar d’acord al programa electoral perqu猫 aix铆 com quan la Guerra d’Irak, el Prestige o el PHN l’esquerra va mobilitzar totes aquelles manifestacions, em sorpren que amb el que est脿 passant a Catalunya amb les rodalies, no hi hagi hagut ni una sola manifestaci贸 massiva de persones demanant dimissions, protestant i fent cassolades… deu ser que a tots els que han de llevar-se 3 hores abans per arribar a la feina 3 hores despr茅s ja els va b茅 que aix貌 sigui aix铆.
en fi, salutacions!
19 de novembre, 2007 - 10:20 pm
Joan,
Primer, tu aqu铆 no molestes en absolut; tot el contrari, les teves aportacions s贸n sempre de primer ordre. Crec que no 茅s tracta tant d’onejar la bandera de la dreta com de ser conscient de l’estrat猫gia d’ERC: no tenen cap intenci贸 de pactar amb vosaltres i per una q眉esti贸 d’honor haur铆eu de descartar d’una vegada el tema.
Per貌 mentrestant ells van menjant terreny en el camp dels valors, tant el PSC com les seves marques blanques IC i ERC
19 de novembre, 2007 - 10:26 pm
Hurtis,
Goldwater (y sus muchachos) como acostumbraba a decir Nixon, son el mejor ejemplo de integridad ideol贸gica a pesar de la derrota electoral.
Ellos sembraron la hegemon铆a republicana en los siguientes 20 a帽os, gracias a la cual nunca m谩s hemos tenido que aguantar a vanidosos pacifistas obsesionados con SU PREMIO NOBEL (como Carter y su admirador ZP) y s铆 a gente capaz de sacrificar su imagen personal en los programas de televisi贸n a cambio de garantizar nuestro sistema de vida y no llevarnos al plestoceno islamista de abalaciones de cl铆toris, ahorcamientos de homosexuales, palizas castristas y apedreamientos iran铆es. Como dec铆a Teddy Roosvelt, “si tengo que elegir entre paz y rectitud, elijo rectitud” GRACIAS BARRY POR SEGUIR ESE EJEMPLO!!!!!!!!!!!!!!
19 de novembre, 2007 - 10:27 pm
脪scar,
dem脿 deixar茅 post sobre pressupostos. Gr脿cies per la teva paci猫ncia.
19 de novembre, 2007 - 10:31 pm
Frederic,
La “dictadura del consens” com acostuma a dir Dalmacio Negro 茅s l’excusa totalit脿ria nazi o estalinista.
Governar 茅s una altra cosa i cal aplicar el teu programa sense destrossar l’adversari. estic d’acord amb tu en el 99% del que dius