MONTILLA Y LA ESCUELA DE SUS HIJOS
Las razones y excusas que esgrime el PSC para justificar que Montilla lleve a sus hijos a carísimas escuelas privadas y cristianas, a parte de patéticas, esconden lo esencial, que al final explicaré.
El probleme no es que Montilla escoja libremente (está en su derecho) El problema es que en la retorcida mente de estos arquitectos del “HOMBRE NUEVO”, no olvidemos la procedencia maoísta del señor en cuestión, la construcción de una Nueva Sociedad se fundamenta precisamente en la existencia de dos redes educativas compltamente diferenciadas: la del común de los mortales (cutre, de aprobado automático, colectivista, sin autoridad del profesorado y mera transmisora de prejuicios progres) y la de la “nomenklatura” la élite gobernante, es decir, tipos como Montilla.
Porque ahí reside la clave, la diferencia entre los izquierdistas como Montilla y los liberales como todos nosotros: mientras que para acceder a lo bueno Montilla y cia sólo contemplan escalar en el Partido y formar parte de esa nomenklatura, lo que para el liberal debe permitir mejorar en la vida es el esfuerzo, el mérito y el talento.
Montilla, como los viejos jerarcas de la URSS, jamás hubiera podido enviar a sus hijos a esas escuelas por su ingenio, currículum o espíritu empresarial (a falta de currículum)
Sólo lo puede hacer a través del poder político, mientras condena a sus vecinos de poblaciones como Cornellà (de la que fue Alcalde) a un sistema público cada vez peor.
PARA SUS HIJOS, MONTILLLA EXIGE VALORES CRISTIANOS, DISCIPLINA EN LAS AULAS, MERITOCRACIA, DURAS EVALUACIONES (LO QUE PEDÍA EL PP PARA LA PÚBLICA);
PARA LOS HIJOS DE LOS OBREROS VOTA Y APRUEBA EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA, MEDIOCRIDAD, APROBADO AUTOMÁTICO Y FALTA DE AUTORIDAD DEL PROFESORADO.
Lo dejo porque sólo pensarlo me pongo de mal humor…
21 de novembre, 2007 - 8:27 pm
hola Alejandro,
demagòga a part, crec que tens raó en els plantejaments essencials que dius. L’escola pública deixa molt que desitjar, jo he anat tota la vida a una escola concertada, i en la majoria dels casos és injusta perquè des del moment en què a un jove de familia desestructurada el poses en un sistema com la pública espanyola, és carne de canyón. No tenen els mitjans per sobresortir del seu ambient poc abessat a l’estudi, amb massificació i gens d’exigència, i sense mitjans per detectar problemes educatius (dislèxia) ni per solucionar-los. Poso un exemple: quan jo suspenia anglès o matemàtiques, ma mare me va apuntar a repàs, altres amics que els seus pares no s’ho podien permetre els van posar a treballar, i ja t’asseguro que molts d’ells erem més intel.ligents que jo. L’actual sistema d’escola pública, on no s’exigeix ni es posen els mitjans perquè els alumnes es puguin desenvolupar i els professors ensenyar correctament és una trampa perquè les classes populars perquè esdevinguin lumpen proletariat
L’escola privada, o superprivada, i la pública tenen una altra trampa, el senyor Montilla segurament porta a les seves filles a un cole superprivat perquè les “relacions” són millors. Segurament ell sap que en aquesta vida els contactes són importants i no és le mateix anar a classe amb els fills del Cuatrecasas, Molins, Trias de Bes o Bultó que amb el fill d’una dependenta, un reposador o un carretiller. No ens enganyem, Montilla no només paga una educació, sino també una xarxa de contactes pel futur dels seus fills.
Jo estic a favor de l’escola pública, però tal i com està plantejada ara amb mitjans i sistema educatiu és un cua de cultiu pel fracàs escolar de les classes que menys s’ho poden permetre, perquè al ser més vulnerables un error és més decisiu, les classes populars, a qui en teoria va dirigida l’escola pública
21 de novembre, 2007 - 10:33 pm
Hola Gerard,
Gràcies per donar-me la raó (algun dia has de provar de donar-me-la sense matissos, ja veuràs com et sentiràs alliberat…)
Jo vaig anar sempre a la pública. Però afortunadament, vaig estudiar amb la Llei Vilar (la del BUP i COU, quan posar notes encara no era feixista)
Els fills de la LOGSE ho tenen més fomut i per això els seus artífex socialistes envien als seus fills a les millors escoles privades del món. Els envien per dirigir els països que deixen a la misèria, com els fills dels dirigents del tercer món anaven a la Sorbona mentre el seu poble passava el que passava. No és demagògia Gerard, és el seu model. Crec que la clau és la part final del meu escrit. Montilla vol pels seus fills els valors que aquí qualifica de “casposos” “dretans” “insolidaris” o “neoliberals” És molt fort el que estan fent amb els joves catalans i espanyols.
21 de novembre, 2007 - 10:37 pm
Per cert Gerard,
No m’has deixat cap comentari en el post anterior…
21 de novembre, 2007 - 11:20 pm
Montilla no te arguments, ahir el van ficar unas vegadas entre la espasa i la paret, a mi emb va agradar el sr.del cinturon rojo de barcelona que li va parlar amb castella i el president li va contesta amb catalá.. que me dice usted para que le siga votando siendo socialista español.. y el montilla dice una serie de valores que parece que solo los tengan ellos… y los que no votan izquierdas no son solidarios, ect… venga va….
lo de la educación totalmente de acuerdo, yo llevo a mi hijo aún colegio católico y a mi hija cuando le toque también , sin demagogias!!!Sr.Montilla que el pueblo no le voto a usted
21 de novembre, 2007 - 11:28 pm
Josep,
Lo del periódico de Cataluña diciendo hoy que Montilla superó “con nota” el duro examen es alucinante.
Yo es que no entiendo nada…mira que me esfuerzo, y ya he citado aquí más de una vez a políticos socialistas de gran nivel, pero con Monti casi me daba apuro escucharlo, viendo cómo sufría. Pero no sólo por el catalán, es que en castellano es aún peor. Es incapaz de articular pensamiento y palabra, es algo así como un robot con pilas gastadas…
22 de novembre, 2007 - 1:29 am
Alejandro,
Ya desde Barcelona te escribo este comentario reaccionario:
La base del modelo social izquierdista es que la democracia se convierta en un juego de masas manipulables; si por ello entendemos masas de incultos, analfabetos ilustrados y niños con todo… pero sin educación… ya tenemos el caldo de cultivo de la izquierda caviar y no caviar; unos los que piensan con maldad…. (PSC) y otros los que actuan, manejan en Partido y curran, tragan sapos, etc (PSOE).
Ante la estructura de su modelos formado… añadimos toneladas de propaganda burda y simple para que llegue a esa mayoría que han ido creando a través de la manipulación educativa, los medios de masas y una derecha cobarde y mojigata. Todos los ingredientes en el caldero y… en vez de Gulash… tenemos Gulag educativo revestido de progresismo transgresor con los modelos sociales “anticuados” -o sea… conservadores- de Autoridad, Familia, Libertad y Orden.
Solución eficaz partiendo de tesis plenamente liberal-conservadoras… ¡cheque escolar! Se le da el dinero -que previamente ha sido robado a las propias personas- a las familias con la cuantía de lo que costaría la educación de su hijo; con eso que los padres decidan que colegio y moral darle a sus hijos; dónde, cuándo y como quieran; privado -que seguramente saldrá más económico por estar debidamente gestionado- , público -que si está abierto a la libre competencia será de nivel- o seudoprogre -sin comentarios-. Está funcionando en ciertos estados de América -Utah el último en aprobarlo por referendo- y Friedman se alegraría de que sus propuestas… están más que probadas en su validez.
Montilla es lo que es, un rencoroso que quiere ascender en la escala social y codearse con quien no podría de otra manera que no fuese la política. Otros personajes públicos lo son sin ser politicos y por sus frutos, méritos y virtudes. No es este el caso.
Para el sociata de turno que me venga con Derecha-cole pijo privado e Izquieda-cole público extrarradio proletario… vaya por delante que yo he estudiado en todos: privado, concertado (2) y público (B.U.P. y C.O.U.), así como Universidad pública.
Ante los prejuicios insanos izquiedistas… prejuicios basados en la Tradición y las buenas Costumbres defendido por el Conservadurismo y el Liberalismo. Lo que diga el PSOE, como casi siempre… trolas, propaganda, hipocresía -hijos de González y Solana en la London School of Economics cuya matricula tiene más ceros que todos los que en la ESO ponen- y… lo de siempre: son malos, torpes y rencorosos. No cambiarán facilmente, son así.
22 de novembre, 2007 - 11:25 am
Montilla sin comentarios, la broma de Zapatero sin comentarios, Moratinos ya es la reostia, y un largo ecetera, pero incomprensiblemente la gente le da igual y sigue votandoles, yo digo que pasaría si Aznar hubiera echo la broma del cercanias??
yo soy sincero y prefiero la diplomacio de la foto de las Azores mil veces antes que ser amigo de Chaves, Morales, Ortega ect…
22 de novembre, 2007 - 6:18 pm
Hay que tener cara….
22 de novembre, 2007 - 7:03 pm
Siempre tendré en mi memoria la experiencia de haber pasado por un instituto público y un colegio privado. Aquí os cuento lo que sucedió.
Cuando volví de mi estancia en Venezuela donde evidentemente estudié en un colegio privado (evidentemente no es comparable la situación) fuí a parar al instituto público de Riudoms donde empecé el bachillerato modalidad de tecnología. Ese curso fué un desastre, algunas clases acababan con la voz del profesor diciendo “me da igual no explicarlo, a mi me pagan igual” y con mi tutor diciendome “no todo el mundo tiene el nivel para sacarse el bachillerato” al ver mis notas y entregándome a la vez un folleto de información sobre los ciclos formativos de grado medio. Repetí curso y yo seguí empeñado en continuar con el bachillerato tecnológico y así fué. No obstante estaba tan agobiado de ese instituto que pedí a mis padres el traslado a un centro concertado de Reus y así fué. Allí empecé segundo. Las notas volvieron a ser un desastre, pero mi tutora en lugar de mandarme a la FP me hizo un seguimiento durante el curso. Volví a repetir, pero entre el cap d’estudis y mi tutora vieron que mi problema era que la modalidad de tecnología no era mi perfil y me animaron a continuar estudiando. Al año siguiente empecé segundo de bachillerato (en realidad era mi 4to curso de bachillerato) modalidad ciencias sociales. Fué un éxito donde en muchas ocasiones saqué la nota mas alta de la clase y lo mejor es que mi júbilo era compartido con mis profesores. Mi éxito también lo veían como su éxito. Acabé el bachillerato con nota y lo mismo con la selectividad. Lo triste es que de haber continuado en mi instituto PÚBLICO de bien seguro ahora sería un profesional de lo mas digno pero frustrado al no conseguir lo que anhelaba.
Con ese rollo que os he pegado lo que quiero manifestar es que la escuela pública no funciona. Que la solución comentada por mi amigo Hurtis es la mejor y que con el sistema privado todo el mundo sale ganando. Yo tuve la suerte de cambiar de colegio, ¿y los que no? ahí seguirán, frustrados por culpa de la desconfianza del gobierno hacia la gestión privada.
23 de novembre, 2007 - 11:44 am
Hola Cesc,
Tu caso es significativo. Ya digo que a mi me encantaría que las familias pobres dispusieran de un sistema público competitivo y valorado en el mercado de trabajo para así poder mejorar su situación, pero cada vez está más difícil.
23 de novembre, 2007 - 11:45 am
Hola Perdiu,
un verdadero placer tenerte por aquí de nuevo. Efectivamente, el cinismo y la hipocresía se han convertido en rasgos consustanciales a la progresía.
23 de novembre, 2007 - 1:43 pm
Evidenment no res es consegueix sense esforç, els profesors s’han d’esforçar en la seva preparació pedagogica i la Pública no fa res per impelir-los al esforç, el profes tenen la mateixa retribució tant si els seus alumnes aproben com si no, el seu ascens en el treball no ve com a condició necesaria del seu exit com a ensenyants, les maleides oposicions son les que marquen el llocs de treball.
Als alumnes al meteix, un sistema que no prioritzi la qualitat, el esforç del alumne a treura un bon resultat, el que els estudiant puguin anant passant de curs sense haber consolidat l’anterior porta a mals resultats.
Artur Mas en la seva conferencia va abordar aquest tema, exposant que cal invertir més i millor en el professorat en la seva formació i actualització, treura condicionament ideológics de les aules, que els pares puguin triar lliurament el centra educatiu dels seus fills i d’exigir bons resultats al profesorat i al alumne, que a les escoles s’enseyin tres llengues (català, castellà i una tercera).
Jo penso que les reformas en la educació han estat masses i massa ideológiques, crec que nomès hagués calgut fixar-se en un pais en que l’ensenyament funcionès bé i “copiar y pegar”, amb aixó no esteriem a la cua d’europa en quan a la qualitat de l’ensenyança.
23 de novembre, 2007 - 4:04 pm
Hola Alejandro,
Crec que la teva anàlisi és segurament massa contundent. A pesar de l’origen maoista del Montilla, parlar d’ell com a tal ho trobo precipitat.
M’explico millor. Bàsicament estic d’acord amb tu en el fet que l’educaciò ha de ser meritocràtica i de qualitat. Sobre el debat entre educaciò pùblica i privada, estaràs d’acord amb mi en què, com a mìnim, és un tema complicat, millor deixar-ho per un altre dia amb més temps.
Però vaja, amb tot plegat res no li impedeix portar els fills a escoles privades, com tu ja dius. Seria un recurs massa sensacionalista, com ho seria fer una foto a un ministre de sanitat fumant en un lloc on està prohibit. Es pot discutir que realment Montilla cregui en l’educaciò pùblica, o que realment sigui coherent amb el seu discurs, no per fets de la seva vida privada (a qui l’importen!) sinò per la seva gestiò al respecte. Però d’aquì a concloure que com a maoista creu en una classe privilegiada que controli el paìs… potser és una mica exagerat, no?
Salutacions des de Pisa,
Marc
PD: Perdona els accents, no sòn correctes molts d’ells
23 de novembre, 2007 - 11:59 pm
Una de les característiques diferenciadores del pijo-progressisme és la necessitat compulsiva que tenen ells de gaudir dels esforços de tots, de fruir del bon gust dels contrincants polítics, de rebre l’educació que volen prohibir per als altres i esplaiar-se amb la cuina de la guia Michelin. Casi res!
Caldria saber el cost per alumne de l’escola pública i el cost per alumne en l’escola privada. Jo diria que no es deuen allunyar en excès i, parlo hipotèticament, probablement amb pressupostos similars l’escola privada té més bona eficiència. L’esquerra creu que tot s’arregla amb diners, abocant milers i milers d’euros en funcionaris de l’ensenyament. Potser el que cal és invertir, tal com dius, en valors diferents, en valors d’eficàcia, constància i treball.
Els que volen arreglar el món, els que desitgen controlar-ho tot, només ho volen per a la resta dels mortals. Escola privada?: per al politburó. Restaurant cinc forquilles?: per als ocupants de les cadires del Kremlin…
Com diria Marc Aureli, “res aliè a la naturalesa humana pot escandalitzar-me” i citant a Eintein: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana, encara que de la primera no n’estic del tot segur”
24 de novembre, 2007 - 12:21 am
Artur,
Res puc afegir als comentaris que enriqueixen notablement el meu post.
24 de novembre, 2007 - 12:23 am
Hola Marc,
crec que el tema del maoisme és absolutament secundari en el sentit del meu post i que només ho deixo anar per contextualutzar l’esquema mental del personatge. La clau del meu escrit són les darreres línies en majúscula.
24 de novembre, 2007 - 12:24 am
Feliu,
Només discrepo en una cosa: la llei de qualitat que va proposar el PP no va ser ideologitzada (a menys que es consideri directament que l’esforç és de dretes, cosa que no descarto)
30 de novembre, 2007 - 11:31 pm
No creo que el actual modelo de educación público sea malo…más bien creo que es nefasto!!! como consecuencia de los sucesivos cambios que se han tratado de introducir tanto por los gobiernos de izquierdas como de derechas. El problema ha sido (y sigue siendo) que unos y otros quieren acabar mostrando en la vitrina de sus logros algo que seguramente acabarán escondiendo en el rincón de las escobas (modelo de educación duradero). En pleno berengenal deberemos esperar alguna década para que la cosa se estabilice
5 de desembre, 2007 - 7:48 pm
Alejandro, podries parlar algun dia de la universitat? pq això és un desastre i no te remei, després el degà de la facultat d’econòmiques de la UB argumenta que els mals resultats acadèmics són fruit de la poca motivació de l’alumnat.
Estem totalment desmotivats, venen ganes de plegar per la pèrdua de temps que significa assistir a les classes, manca de puntualitat dels professors (ara tinc classe a les 20:00, calculo que començarem a les 20:25, com cada dia i a les 21:25 ja haurem plegat…), manca de respecte (prepotència), temari antiquat, l’esforç realitzat no es correspon amb les valoracions (poca avaluació continuada i mal valorada)… l’etcetera és molt gran per seguir.
Només et dic que de tota la meva carrera són pocs els professors interessants (Carme de la Cámara de Política Internacional II, Ramon Tremosa i algún d’Economia de l’empresa com la Pilar Aparicio) la resta són una colla de vividors sense cap tipus d’interès en que aprenguem (potser em passo, però els fets m’ho demostren)
Imaginat quin és el malestar general, que el tema de conversa amb un desconegut és el desgavell de la nostra facultat, tots rajem que dona gust i no hi ha ni un sol company que sigui capaç de defensar-ho. En aquest tema, ens unim independentistes, gent del pp i tot tipus d’estudiant…
Després veiem com la UB és situa entre les millors del planeta. Això no hi ha qui ho entengui.
Sempre he defensat la pública pq, fins ara, mai havia tingut cap queixa del CEIP Cèsar August ni del IES Pons d’Icart, però hem sembla que si hem decideixo a fer un master, el faré a la privada, no en vull saber mai més res d’aquest desastre.
Estic de molt mala llet per la darrera juguesca que ens han fet, ens han manat un treball sense sentit, mal redactat, mal explicat a classe i quan busques al professor és veu que ningú sap res d’ell pq està de pont des del cap de setmana passat i no respon als nostres mails… increïble però cert.
Joan Rossell té raó, sobren 150000 funcionaris, de quin tipus, això està per veure.
Gràcies per llegir la meva “rajada”, potser m’he passat i fins hi tot t’he pogut ofendre, però és el que sento.
Atentament,
Victor Franquet (un català emprenyat per molts motius)
5 de desembre, 2007 - 8:01 pm
Ah! t’he contestat al post de l’avortament Víctor!