UNA MALALTIA GREU
El castellà és la meva llengua materna. I paterna, dit sigui de pas. Com m’estimo prufundament el castellà, mai el faré servir amb intencionalitat política directa.
M’explico. Jo als Plenaris de l’Ajuntament faig servir gairebé sempre el català, que és la llengua en la que es condueixen els Plenaris. He fet servir el castellà en algunes ocasions quan el meu interlocutor fa servir el castellà en les nostres converses privades i se’m fa extrany parlar-li en català; Intento ser el més natural possible, sense pensar abans quina llengua faré servir.
És com si jo a la meva colla d’amics els hi proposès deixar les converses íntegres en castellà i fer-les fifty-fifty català-castellà “per promoure el bilinguïsme” Seria ridícul. Doncs al Plenari em passa el mateix: no faré artificis per arribar al 50%
Una de les coses que puc agrair a la política és que gràcies a ella tinc registres en els que parlo el català com a quelcom normal per mi, quan abans només el parlava quan algú s’adreçava directament a mi en la llengua de Pla (o per imitar el Lluís Canut, que em surtia prou bé)
Com qua ja fa moltíssims anys que també la llegeixo, puc dir ben content que el català és també la meva llengua. Per tant, tampoc no la faré servir mai amb cap intencionalitat política. No porto massa temps en política, però crec que sempre he sigut fidel a aquest principi.
Feta la declaració de principis aniré al gra:
ANTONIO ROBLES, Diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans, fa servir el castellà al Parlament de Catalunya perquè li dóna la gana, té tot el dret del món a fer-ho i se sent més còmode.
Les cares de menyspreu de molts Diputats quan parlava, el tractament de les imatges per part de TV3 com si pel fet de parlar en castellà fos un “friky” i, fins i tot, veure Diputats que deixaven el seu escó quan parlava Robles, demostra que Catalunya té una malaltia greu, d’intolerància fastigosa.
Que aquests mateixos Diputats després diguin que alguns Partits provoquem conflicte social amb la llengua només permet una resposta: són vostès els que tenen un greu conflicte, però d’ordre intern: s’ha d’estar molt tocat per riure’s d’algú per parlar en castellà. I ja sé que hi ha gent que té la mateixa actitud davant del català, però no són Diputats. Aquest Diputats es van comportar igual que els brètols del “Pujol, enano habla castellano”. Però insisteixo: aquells no eren Diputats que van per la vida de tolerants.
7 de febrer, 2008 - 5:12 pm
No aquellos eran votantes del PP que tenían poco de tolerantes… xd…
Sr. Alejandro F. muy conmovedor el post, ahora haga pedagogia en su partido y digale al Sr Rajoy o al Sr Sirera que no útilicen la lengua como herramienta electoral (por no decir arma)… por cierto si presentan una propuesta en el parlament el sr. Sirera que acuda al parlament (q
Y el Sr. Robles no es un “friky” porqué hable castellano, sino porqué quiere hacer de eso su unica “herramienta” electoral, y han montado hasta un partido con ese “artitificio”. Y si lo miran con cara de desinteres, probablemente no sea porque lo diga en castellano, sino por el contenido de su discurso, que suele ser inecesario e inutil, y no aportar nada a nadie.
Salud.
7 de febrer, 2008 - 5:15 pm
Hola Alejandro,
Doncs si amic, es així de trist. Hi ha molta gent amb una careta posada, am el rotllo de tolerant i progre i desprès son els pitjors.
Jo tambè soc fill de castellanoparlants i he patit algunes d’aquestes..Per això em rebelo amb aquest tema.
Alejandro, tots els extrems son dolents. Jo estic orgullos de ser català i de la meva terra, com tambè ho estic de la meves arrels..
Es tracta de sentit comú i tolerancia de veritat, a més de ser conscients de la realitat social de la nostra terra.
7 de febrer, 2008 - 6:10 pm
Lo más deleznable, Alejandro, es que el comentarista del Canal Parlament, de Televisió de Catalunya, hiciese en una ocasión, tras una intervención de Antonio Robles en la que había leído un párrafo en catalán, el siguiente comentario:
“Doncs bé, hem sentit Antonio Robles, que té un nivell molt acceptable de català”.
En una sociedad en que el 50% de sus habitantes tiene el castellano como primera lengua no es aceptable que la televisión PÚBLICA (es decir, la que pagamos los que hablamos en castellano y en catalán, los que hablan solo en catalán y los que hablan solo en castellano), un comentarista se permita comentarios despectivos hacia un parlamentario que ha usado el castellano en el ejercicio de su libertad.
Estos son los síntomas de que algo falla en las instituciones y medios públicos de Cataluña.
7 de febrer, 2008 - 6:13 pm
Caballero,
acepto lo de que aquellos de “Pujol enano” eran votantes del PP. Y ya ves lo que opino de eso.
Ahora bien, lo que no pienso aceptar es que por defender nuestra postura política de derecho a elegir la lengua en las aulas, por ejemplo, digas que estamos usando eso como arma electoral.
Es muy curioso lo vuestro: cuando no os conviene un debate, decís que sobre eso no se puede hablar y ya está. Como no os gusta el debate de la lengua, no se puede hablar de ello en política. ¡Qué fácil!¡Y qué cara más dura!
Em la sociedad catalana NO HAY CONFLICTO DE LENGUAS, PERO EN LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA Y LA EDUCACIÓN HAY UN PROBLEMA Y SE PUEDE ESTAR DE ACUERDO O NO, PERO NO SE NOS PUEDE OBLIGAR A CALLAR PORQUE OS DÉ LA GANA A VOSOTROS.
Y la lengua en política es más importante de lo que tú dices. Episodios protagonizados por ti mismo en el pasado demuestran que a veces la lengua ocupa un espacio excesivo en el debate. Tú sabes, aunque me lo niegues, que este tema te ha incomodado muchas veces por sentirte obligado a no ser tú mismo.
7 de febrer, 2008 - 6:13 pm
Sóc trilingüe, no m’importa en quina llengua em parlin i jo els respondre en la llengua que cregui més oportú, sigui quina sigui.
Al igual que vostè, en funció de l’entorn i de la persona puc parlar en un idioma o en un altre indistintament i, al igual que vostè, respecto i tolero una opinió diferenciada.
M’agradaria que ens aclarissis qui ha menystingut al senyor Robles, i si podem, li plantegem la pregunta pq es pugui defensar.
Potser només discrepaven de la seva opinió, potser s’indignàvem amb les seves paraules, no pas en l’idioma sinó en el contingut de l’argument emprat en aquell debat concret sobre la implantació a l’escola del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament conjuntament amb el català…
Alejandro, hi han molts PQ per respondre i trobo que cerques una polèmica fàcil amb un tema tan sensible com el de la llengua, que és el rerefons d’aquest darrer debat al parlament.
Ho diré ben clar: si han faltat al respecte a aquest diputat, doncs crec que és mereix una disculpa pública. Però penjam les imatges pq pugui jutjar-les per mi mateix i aleshores podré ser imparcial.
Aquí tots ens coneixem els arguments tan dels uns com dels altres i aquesta cantarella la tinc ben apressa i, ara com ara, podria utilitzar sense cap problema l’argument del PP sobre la igualtat de llengües i el bilingüisme en l’ensenyament o com el d’ERC acusant d’apartheid lingüístic al PP i C’s.
En aquest país, segons bufa el vent i les necessitats es diuen les coses i es fa una volada d’aquestes exageradament.
Ja parlarem, torno a classe.
7 de febrer, 2008 - 6:15 pm
Dani,
Totalmente de acuerdo. El problema viene cuando se identifica una tierra con una lengua. Por esa regla de tres españa debería tener en propiedad aún Argentina o Cuba. La Cataluña en castellano existe, no se la inventó Franco y es muy anterior tabién al 1714. y es tan catalana como la que más.
7 de febrer, 2008 - 6:34 pm
Víctor,
el to i les argumentacions que fas servir són molts raonables. Llegeix el comentari de “Pandi” i refiat de mi si et dic que unes decenes de Diputats van deixar el seu escó com si estigués parlant un apestat.
7 de febrer, 2008 - 6:35 pm
Pandi,
Es que el concepto Matrix es exactamente eso. Miles de personas cobrando por hacer ver que Cataluña es algo que en realidad no es.
7 de febrer, 2008 - 8:06 pm
Hola Alejandro, aquest cop escric en català, personalment tot i que crec que m´expreso millor en castellà al ser fill de castellanoparlants, no em considero un renegat de la llengua catalana,
fins i tot m´atreviria a dir que dins de la societat catalana he vist discriminació o un to burlesc amb gent que parla un català diferent com en el meu cas el de les Terres de l´Ebre que va ser el lloc on em vaig criar, estic prou d´acord amb el fet de que al carrer no es reflecteix aquesta lluita linguística, en alguns llocs es parla català d´altres castella, es una llastima que aquesta realitat no es pugui traslladar a les nostres institucions polítiques on simplement es nega el dret de utilitzar la llengua oficial del estat i que utilitza gairebe la gran majoria de la gent
7 de febrer, 2008 - 8:10 pm
ok. prenc nota de la “gran cagada” d’aquests diputats. Tota la vida queixant-se dels altres per repetir els errors, som una societat on els nostres representants legals no aprenen.
En una empresa privada aquests actes poden tenir les seves conseqüències immediates i directes… si un s’equivoca se l’ha de poder sancionar i, els polítics, haurien de donar exemple i no ser només l’exemple dels errors comuns.
Au salut i espero veure les imatges, això sí, dessitjo que NO les utilitzeu com a arma electoral.
7 de febrer, 2008 - 8:37 pm
Alejandro, yo no tengo problemas, que yo no me expresara bien o que el Sr. Piqué ataque a todo lo que suene izquierda no me importa.
Te dije lo que te dije, por lo que tu partido estaba haciendo un ataque directo a Catalunya, su cultura y su lengua durante aquella campaña… por cierto ya hace 4 años… y no tuve fortuna, eras mejor torero que yo… pero sigo pensando que con el ataque total a Catalunya y lo catalán que estabais acometiendo no merecíais otro trato por mi parte… “no fui políticamente correcto” y además “peque de pardillo”… en cuatro años algunas cosas hemos aprendido, con 18 añitos me la colaste… je,je… “siempre has sido un poco abuson”… pero hoy te volvería a plantear la pregunta en castellano pero con otras palabras y explicando de otro modo los motivos de ello… puesto que seguís utilizando la lengua para sacar votos… que puede ser legitimo pero no ético.
Yo no tengo problema ninguno para ser quien soy, siempre lo he sido y siempre lo seré… el que reconoce que ha modificado sus hábitos lingüísticos eres tu… no yo.
Que si hablo catalán o castellano es por que quiero, no por quedar “políticamente” bien… no lo necesito
A mi me encanta el debate de la lengua, bien que lo sabes, y considero que por un lado y por otro la “clase” política esta siendo muy hipócrita con este tema, y solo lo sacáis a relucir cuando podéis extraer rédito electoral.
Bien dices, que el problema no esta en la sociedad, pero con vuestras formas y posturas provocáis su aparición.
Yo no digo que se hable o se cierre la boca, pero si os exijo responsabilidad como representantes de la soberanía popular y que no creéis problemas que no existen.
En la educación bien sabes que el problema no existe, y el de la administración pública lo que tiene que existir es voluntad de trabajo en pro de la convivencia civil, atendiendo en los dos idiomas cuando sea necesario.
Catalunya tiene un idioma que es el Catalán que tiene un menor número de hablantes, y si queremos que siga existiendo (cosa que no dudo que quieres) hemos de protegerla y potenciarla, pues el castellano lo habla casi todo el mundo, pero con el catalán no sucede lo mismo.
No te digo que te calles, pero si que creo que usáis el idioma (y a Catalunya en General) para extraer réditos electorales)…
Por cierto dile a Rajoy que todos hemos de cumplir las leyes por el mero hecho de residir en un territorio… si empezamos con contratos que saque el del código de circulación, el penal, el civil, y ya veremos si firmamos o no estos contratos… el uso de la demagogia que hacéis, si que es de tener la cara dura.
7 de febrer, 2008 - 8:44 pm
A Catalunya el tema de la llengua, es cabdal, sense el català potser ja no existiriem com a poble, a estat tan atacada, prohibida al limit de genocidi cultural, que ara que dichosament està en vies de recuperació el seu ús normal, no agradi el que representats de catalunya al “Parlament Català” facin servir el castellà, nomès per tocar el varaviu, bé que s’enfaden quan el Tardà l’usa a Madrid, fins a treureli la paraula, o quan una jutgesa a Barcelobna obliga a un testimoni a parlar en català negant-li el seu dret llinguistic o encara quan t’has de sentir alló de “hableme en cristiano”. Mireu jo sempre defensaré i lluitarè perq
7 de febrer, 2008 - 9:48 pm
Caballero,
En el sistema educativo hay problemas si se quieren crear, como enviar cartas a profesores diciéndoles en qué lengua deben impartir sus clases. Eso es así y no podrás negarlo.
No niego tu autenticidad, pero por las razones que sean, a ti la lengua te ha traído algún problema. Y no te lo hemos causado precisamente los del PP. Sectores del nacionalismo juvenil te han llamado “radical españolista” Si tú crees que la lengua no genera problemas políticos pues ya me dirás… (insisto en que en la calle no existen) Pero tú sólo ves los problemas si te los provoca el PP y obvias los demás. Allá tú.
7 de febrer, 2008 - 9:52 pm
Feliu:
el català està ptjor que mai, malgrat o precisament “per culpa” d’una política que el vulgaritza i que el fa antipàtic al carrer. I una televisió mediocre que vol “socialitzar” a través de vulgaritats de Benet i Jornet. Per això Jordi Pujol parla com parla el català de bé. i aquest registre s’ha perdut i s’ha substituït per un català estàndard mediocre i associat a una part de la societat catalana molt concreta.
7 de febrer, 2008 - 9:53 pm
Sotar,
Com gairebé sempre, estem en la mateixa onada…
7 de febrer, 2008 - 10:29 pm
el idioma , joer tanto cuesta entender que tiene que convivir los dos idiomas, mi madre me habla en castellano y mi padre en catalan , igual que mis suegros a mi mujer y tan natural todo!!!, por cierto Caballero que me dices de la enesima del tripartit, aqui cada uno vota lo que quiere,,, anda que no , hablas del idioma y estas con erc pactando…
sin comentarios
7 de febrer, 2008 - 11:42 pm
Sóc bilingüe total, parlo amb la dona amb castellà i amb els fills en català. Amb els meus germans parlo en català, però amb una de les meves germanes que viu a Suïssa m’escric en castellà, i ella parla als seus fills en castellà (i amb el marit, que és gal.lès, en anglès…) El marit de la meva altra germana és argentí… En fi, podeu imaginar quan ens reunim tots al Nadal quin “guirigay”…
Molt bla bla bla sobre el pluralisme, però a l’hora de la veritat, la esquerra i els nacionalismes no el suporten.
8 de febrer, 2008 - 12:53 am
CLD ha dit que els nacionalismes no suporten el pluralisme. És cert: A cap soldat català se li hagués acudit dir una sola paraula en la seva llengua quan feia el servei militar perquè li hagués caigut un bon arrest! Petonejar la bandera és patriotisme o és nacionalisme? Com qualifiquem els militars, els més patriotes o els més nacionalistes?
Els nacionalistes perifèrics, val a dir, els catalanistes, suportem perfectament la llengua castellana, l’escrivim (alguns amb prou correcció) i, a més, llegim a Cervantes, Pio Baroja i Pérez Galdós. Fins i tot alguns podem citar de memòria frases excel.lents d’aquests grans novel.listes. Això no treu que estimem la nostra llengua i, veient que està ferida de mort, s’apliquin polítiques intervencionistes, que poden agradar més o menys. Està la llengua catalana en perill d’extinció?: probablement. Val la pena salvar la llengua catalana? val la pena salvar la balena àrtica? Jo crec que sí, però és només la meva opinió personal. Per cert, seria entenidor, fins i tot entendridor, determinar i definir els conceptes de nacionalisme i patriotisme. Sovint ens porten a distorsions. Em fa l’efecte que dir nacioanlista català és quelcom que fa pudor i que patriotisme és quelcom d’heroic, de legendari, romàntic.
Als catalanistes (i també als catalanistes liberals) ens importa tres cogombres si el Sr Robles parla o deixa de parlar, en català, en castellà o en anglès. Si em ve de gust l’escoltaré i si no, tancaré la tele. És fàcil.
El tema a discutir és el de la immersió. Pots estar d’acord o no, tal com pots estar d’acord amb l’impost sobre béns immobles o no. Personalment crec que la immersió en català és adequada i permet el perfecte bilingüisme, i, diguin el que diguin, no causa cap mena de fracàs escolar. Jo mateix vaig cursar tots els meus estudis en la immersió castellana i no tinc problemes ni de llengua ni tampoc els vaig tenir per a aconseguir una llicenciatura.
Es diu que en el carrer no hi ha problemes. Mai els hem tingut. Fins i tot amb ple franquisme els ciutadans ens enteniem i fèiem servir la llengua que volíem, sempre i quan no hi hagués ningú que parlés castellà, perquè llavors era una falta d’educació. Avui, malgrat que pensem que no hi ha problemes, tinc dificultats en prendre un tallat a qualsevol de les cafeteries, bars o restaurants del Passeig de Gràcia. Sembla que la paraula “tallat” té certes connotacions genètiques que minven la capacitat comprensiva dels cambrers. Haig d’acabar dient “cortado” o “macciatto” o “cofee” o “white cofee”…
Darrera de tot això penso o puc sospitar (és purament una hipòtesi) que els que no tenen en el català la seva llengua materna tenen la creença (racional o no) de que el català és una llengua de segona. Probablement el problema no seria el mateix si el debat estés entre l’anglès i el castellà.
Des d’un punt de vista liberal sembla fàcil dir que tots podem escollir. Probablement sigui cert, però si podem escollir la llengua també hauríem de poder escollir el llatí o la física de l’estat sòlid o literatura russa, entre les assignatures. Encara més, no podríem escollir que l’ensenyament fos personal, de la família, sense necessitat d’anar a escola?
Una llarga disculpa per la llargària del comentari
8 de febrer, 2008 - 2:06 am
Alejandro,
Como decía Domingo Balmanya:
“Totalmente de acuerdo Jose María”
Caballero,
“Y el Sr. Robles no es un “friky” porqué hable castellano, sino porqué quiere hacer de eso su unica “herramienta” electoral, y han montado hasta un partido con ese “artitificio”. Y si lo miran con cara de desinteres, probablemente no sea porque lo diga en castellano, sino por el contenido de su discurso, que suele ser inecesario e inutil, y no aportar nada a nadie.”
Sí, Caballero, sí, por el contrario tu discurso es necesario, útil y aporta cosas a “cascoporro”… ahora bien, la próxima vez no llames “friky” a Robles… llámale “facha”… que seguro que alguien te da una palmadita en la espalda…
8 de febrer, 2008 - 8:54 am
El bilinguisme lliure no existeix, a Catalunya, hi ha gent que habitualment parlen en català i a vegades en castellà i altres que nomès parlen en castellà i altres quasi sempre en castellà i quan els hi convè en català.
Que jo sàpiga no hi cap nació on convisquin in eternum dues llengues, una sempre acaba imposan-se a l’altre, per número, per ser la mes utilitzade, perqué una es parlada pel membre del poder o perqués es més extesa. Com a Català jo aspiro a que si nomès n’ha de quedar una aquesta sigui la propia de Catalunya : el català i com a vehicular pel mon l’anglès.
Per això aspirem a un estat confederal i si no pot ser dons estat independent, on la nostre llengua, les nostres lleis, costums, cultura etc. tinguin el rango i l’us d’una nació sobirana. Crec que era Ciceron que deia :l’estigma de l’esclau es parlà la llengua de l’amo.” i aquest esclau sempre aspirarà a ser lliura i parlà la seua llengua.
8 de febrer, 2008 - 8:59 am
Realment en José Montilla, per exemple, no semblaria tant babau quan fa els seus discursos imposats en català, si pogués expressar-se en la seva llengua materna, en castellà. És tant surrealista que fins i tot es tiren pedres sobre la seva pròpia teulada, és a dir, en Montilla defensa un sistema que perjudica la seva pròpia expressivitat, el seu discurs i la seva imatge. I tot per no poder parlar en castellà. Penós!
8 de febrer, 2008 - 3:13 pm
Feliu,
In eternum no hi ha res, excepte la mort i els impostos, que diria Franklin.
8 de febrer, 2008 - 3:14 pm
Frederic,
Jo crec que, per molt que es digui, un senyor que va estar 20 anys d’Alcalde de Cornellà l’hauria de parlar millor. Ara bé, ja que no ho va fer, estic d’acord amb tu, tret d’un aspecte: crec que el castellà el parla encara pitjor, perquè ho fa amb accent…català!!!!!!!!!!!!!!1
8 de febrer, 2008 - 3:16 pm
JOan Miquel,
Creo que comparar a Antonio Robles con Alejandro Caballero y quién aporta más en sus intervenciones políticas es una crueldad búlgara inaceptable.
8 de febrer, 2008 - 3:19 pm
Artur,
des de la discrepància en moltes coses però sempre un gran plaer entrar en debat amb tu.
Jo prefereixo el model d’aquí al de Bèlgica, amb dues comunitats separades. Ara bé, el que alguna gent no acaba d’entendre al món del nacionalisme català és que el català no només es pot millorar CONTRA el castellà, com si el cervell només fos capaç d’aprendre una sola llengua. Sembla que finalment vulguin comunitats separades, com a Bèlgica, en la línia del que diu Feliu.
8 de febrer, 2008 - 4:58 pm
Alejandro, creo que os estais equivocando,como ya le dije en cierta ocasion al Sr. Aznar , se ha de ser muy respetuoso hacia las personas que viven en cada comunidad,y hacia su lengua. Yo no soy catalana pero resido en cataluña desde hace muchos años y aqui me case y nacieron mis hijos y mi nieto,quiero a esta tierra porque es la que me esta dando la vida y me siento muy orgullosa.
Solo decirte que se está marchando mucha gente del partido y eso no es bueno, gente de categoria politica,discretos y honestos,(por algo será). Los que os dedicais a la politica, teneis que ser muyeducados y saber realmente lo que podeis dar en vuestros programas.La gente ya está harta de descalificaciones y dedicaros a enfrentamientos que no conducen a nada, por favor sed coherentes y no entreis en el juego . No pertenezco a ningun partido pero siempre mi voto es para aquel capaz de demostrar que no es una simple marioneta. Gracias por tu atención Nuria
8 de febrer, 2008 - 5:25 pm
Hola Núria,
Bienvenida a este blog. Coincido contigo en la necesidad de respetar y creo que el tratamiento de la lengua en este artículo va en esa dirección.
Discrepo en cambio con respecto a lo de la marcha de genete del Partido. Eso no es así. No hemos vivido ni un sólo caso como los de Rosa Díez o Maragall, que han dejado el PSOE.
Matas, que ganó las elecciones a un escaño de la mayoría absoluta y la suma de mil partidos le privó de gobernar, sigue afliado y activo políticamente. Como Piqué, que mantiene su afiliación o Gallardón, que es nada menos que Alcalde de Madrid del PP, cargo que yo firmaba ahora mismo, si me permites la broma.
No conozco a nadie que se haya dado de baja en mi partido últimamente.
saludos.
8 de febrer, 2008 - 7:27 pm
No és el fet que parli en castellà, Alejandro, també l’utilitza el José Domingo, (que per cert se’n fa un fart i té una certa gràcia a l’hora d’argumentar els seus posicionaments) i l’altra dia també s’hi va apuntar la Sra. Nebrera. Aquest no és el problema, més enllà que alguns diputats del PP comencen a utilitzar el castellà com a conseqüència i de l’efecte Ciutadans, no per res més.
Bé independentment d’això, no és que parli castellà, és el contingut del seu discurs, ni persones que tenen un discurs dur, duríssim en certes qüestions com pot ser l’Alejo Vidal, supera a vegades les expressions del diputat Robles.
Salut.
8 de febrer, 2008 - 8:10 pm
artur,
Vaig fer la mili a Madrid el 1988 i et puc assegurar que no t’arrestaven per sentir-te parlar en català. Tot al contrari, a la unitat on jo hi era, els “furrieles”, per una espècie de tradició, eren sempre de Lleida, i no s’amagaven pas de parlar català. I el mateix passava amb els gallegs, que n’estava ple. Això si, bascos no en vaig veure ni un…
Això de que la immersió no és la causa del fracàs escolar, és el típic prejudici políticament correcte. Si la “immersió” castellana va funcionar va ser perquè només sentiem el català gaire bé en l’àmbit familiar. Els catalans no estavem en desavantatge amb els de llengua castellana, dominavem igual de bé el castellà. En canvi, a un castellanoparlant, imposar-li el català en totes les matèries, perquè així l’obligues a aprendre’l, és possar-lo en desavantatge amb un catalano-parlant, t’ho miris com t’ho miris. Jo prefereixo que hi hagi dues comunitats lingüístiques, que no dues comunitats diferenciades pel grau de fracàs escolar. Per què s’ha de “normalitzar” una llengua, pel fet de que antigament era la dominant? Per què no “normalitzem” el llatí, que era la que es parlava abans a quasi tota Europa?
8 de febrer, 2008 - 8:19 pm
CLD y Artur: debate de altura en mi blog. Ahí, ahí
8 de febrer, 2008 - 8:23 pm
Carles,
Benvingut, tot i que sé que segueixes el blog (com jo el teu)
Crec que el que tu dius es pot aplicar a tu, però sé ben bé del que parlo i ho vaig poder comprovar el viu i en directe una vegada.
Una abraçada ben forta. Trobo a faltar les teves (desiguals per abussives) picabaralles amb el Cosano.
9 de febrer, 2008 - 1:01 am
CLD,
També hem de “normalitzar” la vida dels tigres i dels goril.les. Seria fantàstic no haver de normalitzar. Normalitzar és intervenir en situacions de supervivència. Cal fer-ho? Cadascú és lliure d’opinar. Pel que dius del llatí jo diria que està normalitzat perquè és la llengua oficial del Vaticà. Altrament és dir que la seva utilització és purament acadèmica o teològica però no pas quotidiana.
El tema de la llengua és complicat, tal com ho són els que conformen la nostra ideologia: religió, societat, intervenció, avortament, prostitució, drogues, educació, civisme… però mai ha de ser un tema de confrontació. El debat és enriquidor i la confrontació sense argumentació, estèril.
Alejandro, gràcies per concedir-nos aquesta aristocràtica
9 de febrer, 2008 - 7:57 pm
Per l´edat vaig estudiar en castellá, el catalá no l´escric del tot bé per faig un esforç perqué com ja he dit moltes vegades em sento catalá per també espanyol, jo el que estic en contra es d´aquests radicalisme de tots aquests anomenats nacionalistes, aixó ens está fent molt de mal, perqué a nivell de carrer no hi ha cap problema, la gent parla com li dona la gan i no passa res i passa d´una llengua a l´altre sensa problemes.
Ensenyança en catalá SÏ, pero també en castellá, o es que no es oficial el castellá a Catalunya, es o no cooficial, doncs bé apliquem la llei tal i com está redactada. no com la interpretan aquests talibans nacionalistes.
He viatjat molt per tota Espanya i sempre he dit que era catalá i mai he tingut cap problema, perqué per damunt de tot, están les persones aixó es el mes important no el ” terruño”només faltaban aquests il.luminats de ERC dient als empresaris que ni inverteixin a ESPANYA. seran beneïts, pero on es pensan que venen el seus productes les empreses catalanes?.
Senyors toquem de peus a terra i ja es hora de que el seny torni, el agradi o no som espanyols i amb molt de gust.
11 de febrer, 2008 - 2:05 pm
Encara que hi hagi persones que dins la propia familia en unes parlin catlà i en latres castellà, la quala cosa jo també faig hi he vist, la veritat es que si totes s’ajunten acaben totes parlen en castellà. Aquesta es la realitat, sempre ni ha una que predominarà sobre l’altre, d’aqui el meu desig que l’unica llengua per Catalunya sigui el Català.
Estic amb que no seria bo que aquí tinguesim el cas de Bèlgica, on uns son Valons i altres Fàmencs i l’unic belga es el rei. Però clar quan les propies autoritats espanyoles con compleixen el que disposa la Constitució (crec art. 2) en que “las lenguas cooficiales tendran una protecció especial…” i resulta que a casa nostre una jutgesa, un guardia civil o un mosso d’esquadre ens imposa el castellà o ens multa per portar documentació en català, l’unica sortida per un nacionalista català, es la Confederació o la segregació politica. Com he dit el biliguisme es una trampa o mort anunciada, a menys que hi hagi segregació, guetos o “reserves” sino que els hi preguntin als indis americans.
1 de abril, 2008 - 6:58 pm
mira, yo soy votante convencida del PP y des de que tengo uso de razón no se el por qué pero nunca me ha gustado nada de izquierdas, pero yo creo que Rajoy se equivoca bastante al dar tanta importancia al tema de la lengua, porque es que de momento no va adelantar nada, y más sabiendo que cuando era ministro tuvo en sus manos la oportunidad de canviar y lo único que hizo fue empeorar Cataluña y más cuando tiene una baza importante con el tema de terrorismo y immigración que puede dejar en ridiculo a todos los socialistas…