No sabia si dedicar-li un article al Joan Maria Piqué després del seu recent fitxatge com a Cap de Premsa de l’Artur Mas. Tal i com estan les coses mai no saps si li faràs cap favor des de la meva posició política.
La raó per la qual he decidit escriure sobre ell ha sigut la lectura d’una suposada notícia sobre opinions que va manifestar al Saló dels Penjats fa temps. Dic suposada notícia perquè analitzant el que allà es diu no puc entendre que pugui ser considerada com a tal, però ja fa temps que, en segons quines coses, em sento una mica marcià a Catalunya i una d’elles és el l’anàlisi polític que es fa aquí de les coses més trivials.

No em molestaré en dir això tant típic de “malgrat les discrepàncies que tenim…” Em fa ràbia començar així les descripcions. El Joan és independentista i ja està. Entre els amics sobren les disculpes.
Comparteixo plenament el que diu d’ell el Salvador Sostres (recullo l’article del blog de l’Isaac Albesa) És com si l’hagués escrit jo mateix, si exceptuem la frase final, per motius evidents (tot i que no tant; això de guerrer m’agrada)

Jo he pogut comprovar en primera persona moltes de les coses que diu Sostres: la seva integritat, la seva intel·ligència fora del comú, la capacitat de treball i la lleialtat personal absolutament insobornable. Insisteixo: absolutament insobornable.

Vull destacar això perque Joan Maria és un periodista atípic a Catalunya i a Espanya perquè no és neutral. El problema és que ningú no ho és en realitat, i aquí rau la hipocresia col·lectiva.
Alguns dels “periodistes” més sectaris que conec, van per la vida de neutrals i encara s’atreveixen a dir que gent com el Joan Maria són sectaris. Gent de l’”Escola Bolaño” s’atreveixen a criticar algú que mai no ha amenaçat ni humiliat ningú en l’exercici de la seva professió (i sé del que em parlo) i que en canvi sí que ha conegut els efectes del “talante” en la seva màxima expressió.

Joan Maria Piqué no és neutral. Clar que no. No es pot ser neutral quan es defensa la vida humana, per exemple. Joan Maria Piqué no creu que la veritat sigui relativa. La veritat existeix i ell prou bé que ho sap.

Joan Maria,

et dedico aquest article perquè la decissió que vas prendre tenia certs riscos com la indefensió que en ocassions provoca l’entrada en l’esfera pública, ni que sigui amb xorradetes com les que surten a l’article. L’Artur Mas ha demostrat després de l’Estatut i el Notari que és capaç d’encertar alguna vegada.
Ara, a gaudir de la plena vocació. No hi ha res més gratificant a la vida.

Aquesta entrada fou publicada el dijous, 08/05/2008 (23:46) i està arxivada dins Articles de Tarragona. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.